La Revolució Sexual, Tardor 2007, divendres 9 de novembre.
Com ja va quedar dit, un incident tècnic ha deixat la emissora en precari, de manera que tots els programes s’estan fent en directe. Així que per primer cop en 7 o 8 anys, El Jardí del Manicomi ha tornat a sortir en rigorós directe. Això també vol dir que no s’ha pogut enregistrar el programa, d’aquí que el que penjaré tan avia pugui, son les cançons soles que han sonat aquest divendres. Si us les voleu baixar, en quant estiguin disponibles, as always: ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.
La revolución sexual La Casa Azul
Aquesta edició del Jardí del Manicòmi es diu “La Revolución Sexual”, i no s’ho diu per que hàgim descobert cap nova tècnica per expandir fins l’infinit intemporal el clímax de la còpula, ni per que portem alguna actualització del kamasutra adaptada al canvi climàtic, ni tampoc perquè haguem trobat la ruta oculta cap el mític Centre Gravitacional Tàntric. Molt més simple que tot això, “La Revolución Sexual” és el nom de l’últim disc de La Casa Azul, que ha sortit aquesta setmana, i que serà l’argument central d’aquest programa, perquè n’escoltarem algunes cançons, i perquè la resta de les cançons tenen alguna referència a l’univers de Guille Milkyway, la persona real que hi ha darrera aquest grup fantasma. Avui al Jardí del manicomi, cançons de “pop sesentero algo afrancesado, levemente soft, soul y Motown, un pelín surf y bastante naïf”.
Visit From The Dead Dog Ed Harcourt
Brand new pop song David Grumel
El cap de setmana passat es va celebrar el cinquè congrès interprovincial de politologia. Un politòleg és aquella persona que ha estudiat ciències polítiques i es dedica a opinar de política en tertúlies o articles. Un politòleg sempre –i això és important- es refereix a si matreix com a “politòleg”. “encantat, Fulano de Tal, politòleg”, o “signat: Menganez, politòleg”. És important que un politòleg es refereixi a si mateix com a tal, per aconseguir que és els demés també s’hi acabin referint, i sigui així acceptat per la resta de la manada. Un politòleg pot ( i de fet ho fa) opinar sobre qualsevol cosa, tantes vegades com li vingui en gana, i molt sovint expressant consecutivament opinions contraries sobre un mataix fet, explorant amb inusitada audàcia i valentia els límits físics de la coherència. La recerca d’arguments sòlids per sustentar opinions és la seva dura comesa. En aquest sentit, jo per exemple, no em fiaria mai de cap opinió que no estigui sustentada en, com a mínim, 4 o 5 gintòniks. L’estadi més evolucionat del politoleg és aquell en que el pacient actua simultàniament com subjecte i objecte d’opinió política, és a dir que és alhora politòleg i polític. Aquests darrers exemplars són escassos, per això ha de ser un honor que a la nostre ciutat en poguem disfrutar d’un d’ells. Sobre les conclusions del congrès, remarcar que les principals fites aconseguides van ser 17 còpules la nit de divendres a dissabte, realitzades entre 9 parelles i un trio, i 14 la de dissabte a diumenge, realitzades entre 8 parelles. La segona nit, el trio no va performar per lesió a l’angonal del segon mascle. Lamentar que la pèssima qualitat de l’alchol servit aquesta segona nit va causar estralls en els congressistes, condicionant la fluixa marca d’aquella nit.
El momento más feliz La Casa Azul
Com ja va quedar dit, un incident tècnic ha deixat la emissora en precari, de manera que tots els programes s’estan fent en directe. Així que per primer cop en 7 o 8 anys, El Jardí del Manicomi ha tornat a sortir en rigorós directe. Això també vol dir que no s’ha pogut enregistrar el programa, d’aquí que el que penjaré tan avia pugui, son les cançons soles que han sonat aquest divendres. Si us les voleu baixar, en quant estiguin disponibles, as always: ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.
La revolución sexual La Casa Azul
Aquesta edició del Jardí del Manicòmi es diu “La Revolución Sexual”, i no s’ho diu per que hàgim descobert cap nova tècnica per expandir fins l’infinit intemporal el clímax de la còpula, ni per que portem alguna actualització del kamasutra adaptada al canvi climàtic, ni tampoc perquè haguem trobat la ruta oculta cap el mític Centre Gravitacional Tàntric. Molt més simple que tot això, “La Revolución Sexual” és el nom de l’últim disc de La Casa Azul, que ha sortit aquesta setmana, i que serà l’argument central d’aquest programa, perquè n’escoltarem algunes cançons, i perquè la resta de les cançons tenen alguna referència a l’univers de Guille Milkyway, la persona real que hi ha darrera aquest grup fantasma. Avui al Jardí del manicomi, cançons de “pop sesentero algo afrancesado, levemente soft, soul y Motown, un pelín surf y bastante naïf”.
Visit From The Dead Dog Ed Harcourt
Brand new pop song David Grumel
El cap de setmana passat es va celebrar el cinquè congrès interprovincial de politologia. Un politòleg és aquella persona que ha estudiat ciències polítiques i es dedica a opinar de política en tertúlies o articles. Un politòleg sempre –i això és important- es refereix a si matreix com a “politòleg”. “encantat, Fulano de Tal, politòleg”, o “signat: Menganez, politòleg”. És important que un politòleg es refereixi a si mateix com a tal, per aconseguir que és els demés també s’hi acabin referint, i sigui així acceptat per la resta de la manada. Un politòleg pot ( i de fet ho fa) opinar sobre qualsevol cosa, tantes vegades com li vingui en gana, i molt sovint expressant consecutivament opinions contraries sobre un mataix fet, explorant amb inusitada audàcia i valentia els límits físics de la coherència. La recerca d’arguments sòlids per sustentar opinions és la seva dura comesa. En aquest sentit, jo per exemple, no em fiaria mai de cap opinió que no estigui sustentada en, com a mínim, 4 o 5 gintòniks. L’estadi més evolucionat del politoleg és aquell en que el pacient actua simultàniament com subjecte i objecte d’opinió política, és a dir que és alhora politòleg i polític. Aquests darrers exemplars són escassos, per això ha de ser un honor que a la nostre ciutat en poguem disfrutar d’un d’ells. Sobre les conclusions del congrès, remarcar que les principals fites aconseguides van ser 17 còpules la nit de divendres a dissabte, realitzades entre 9 parelles i un trio, i 14 la de dissabte a diumenge, realitzades entre 8 parelles. La segona nit, el trio no va performar per lesió a l’angonal del segon mascle. Lamentar que la pèssima qualitat de l’alchol servit aquesta segona nit va causar estralls en els congressistes, condicionant la fluixa marca d’aquella nit.
El momento más feliz La Casa Azul
"el momento más feliz es quando es martes / y hay Champions, y Deco se sale / y aplasta a Mourinho en la semifinal..."
Stoned Out Of My Mind Chi-Lites
Carnival The Cardigans
La Casa Azul és el grup fantasma de Guille Milkyway. És fantasma perquè el grup és ell, i els 5 components de la casa azul, Clara, Sergio, Virginia, David i Oscar, no són més que actors, figurants. Son la disfressa. La Casa Azul és una disfressa. A les entrevistes, preguntat pel particular, el Sr Milkyway contesta que la estètica és important i ell és tímid, i no li agrada figurar, i posa l’exemple de grups dels 60’s com els Archies o els Banana Split, que eren personatges de dibuixos animats. Càretes, màscares, disfresses. La funció natural de les disfresses és dissimular allò que s’amaga sota la disfressa. En canvi la disfressa de la Casa Azul serveix pel contrari: per acabar ressaltant l’essència del que queda darrera les cinc cares dels components del grup. La disfressa serveix per resaltar la música.
Esta noche sólo cantan para mí La Casa Azul
Jack Lemon Saint Etienne
tears for affairs Camera Obscura
L’axioma de Berkowitz assevera que la majoria de decisions preses per un polític tendents a solucionar un problema donat, acaben amb resultats notablement contraris. D’aquí es segueix la inferència de Pendergratz que diu que l’estat menys nociu d’un polític és el de contínua indecisió. Per aquesta raó, les diferents administracions han evolucionat al llarg de la història de manera que alcancen el seu òptim d’eficacia (o el seu mínim d’ineficiència, com preferiu) quan més autònom és el seu funcionament del polític, (tal com el mateix Von Guffelow va demostrar empíricament amb els cèlebres “ratis d’ineficiència administrativa”). Per això el recent nomenament per a un càrrec NO polític d’un organisme públic de la nostra ciutat, del germà petit del president d’un institució tan Honorable com el Parlament de Catalunya, em sembla tan discutible: no només des d’un punt de vista moral, ni estètic, sinó també d’eficiència i eficàcia. La següent cançó es diu “inutile”, de Katerine.
Inutile Katerine
Galletas La Casa Azul
Lucky Soul: “Este sexteto de Greenwich (Inglaterra), capitaneado por la sugerente voz de Ali Howard, está llamado a ser la gran esperanza blanca del pop ingles más sofisticado y nostálgico. Melodías rebosantes de frescura e inmediatez, influencias de Dusty Springfield, la Tamla Motown o The Ronettes, canciones especialmente indicadas para todos los que disfrutan con una canción pop de dos minutos y medio, acordes sencillos y estribillo inolvidable”.
Lips Are Unhappy Lucky Soul
You Can't Hurry Love The Supremes
Tu Seras Mi Baby Les surfs
I don't feel like dancing Scissor Sisters
Senyors, això s’acaba. El nucli del programa ha estat el darrer disc de La Casa Azul. Elefant Records, el segell discogràfic l’ha llançat amb una curiosa combinació de formats, tota una innovació comercial: copiat directament del full promocional:
“LA REVOLUCIÓN SEXUAL Manifiesto 01 Formato
Desde la Corporación Elefant Records enviamos este primer manifiesto del Programa experimental “La revolución sexual” para informar de los diferentes formatos en los que se publicará el nuevo disco de LA CASA AZUL y sus características técnicas.
01] “Edición Espacial”
Esta edición ha sido elaborada con los materiales mas avanzados y la técnica mas revolucionaria utilizada hasta el momento en el planeta tierra. Plástico blanco de alta luminosidad, ultraresistente y compuesto por moléculas de alto desarrollo inteligente.
Este sistema de escucha es compatible con todos los sistemas de reproducción desarrollados en el sistema solar terrestre y demás sistemas conocidos del espacio exterior; incluido el recién estrenado sistema multisensorial 2300 XRT de Orbit Entertainment Ltd. Puede ser transportado fuera de la atmósfera y soporta velocidades de hasta 3.000 km por segundo sin riesgo de desintegración o corrupción de datos.
Esta edición especial es limitada a 5.000 Unidades y será la primera en ponerse en circulación.
Fecha de lanzamiento: 3 de Noviembre
(aquesta és la que esteu escoltant)
02] “Edición Terrestre”
Edición Standard en formato Digipak, no apto para su uso fuera de la ionosfera. A partir de los 400 km de altura la temperatura asciende hasta alcanzar los 2000 ºC por el día y los 300 ºC por la noche debido a la radiación ultravioleta que ya no es retenida en gran parte por la ionosfera. El nitrógeno ionizado es abundante, esta zona es solo frecuentada por los transbordadores espaciales y satélites de órbita baja. Exponer este disco a estas condiciones ambientales causará su inmediata desintegración.
Si tienes previsto viajar fuera de la ionosfera puedes volcar el contenido sonoro de esta edición standard en un soporte de alta densidad.
Fecha de lanzamiento: 3 de Diciembre
03] “Edición Retrospectiva”
Edición Standard en formato Vinilo de 12 pulgadas, Vinilo ultradinámico de color blanco. Este formato esta basado en los standard de sonido creados en el sitema solar terrestre del pasado siglo XX. Es un formato solo apto dentro de los límites de la troposfera y solo es soportado por reproductores de uso domestico demominados “Tocadiscos”. Es un formato en extinción en la tierra. Aunque este formato este casi en desuso y no es capaz de reproducir todas las frecuencias del sistema auditivo humano, muchos estudios han certificado que su tecnología remota reproduce con mayor fidelidad y calidez los sonidos musicales .
Esta edición especial es limitada a 1.000 Unidades
Fecha de lanzamiento: 3 de Diciembre”
Chicos malos La Casa Azul
Add Your Light To Mine, Baby Lucky Soul
Apa salut i siau!
Carnival The Cardigans
La Casa Azul és el grup fantasma de Guille Milkyway. És fantasma perquè el grup és ell, i els 5 components de la casa azul, Clara, Sergio, Virginia, David i Oscar, no són més que actors, figurants. Son la disfressa. La Casa Azul és una disfressa. A les entrevistes, preguntat pel particular, el Sr Milkyway contesta que la estètica és important i ell és tímid, i no li agrada figurar, i posa l’exemple de grups dels 60’s com els Archies o els Banana Split, que eren personatges de dibuixos animats. Càretes, màscares, disfresses. La funció natural de les disfresses és dissimular allò que s’amaga sota la disfressa. En canvi la disfressa de la Casa Azul serveix pel contrari: per acabar ressaltant l’essència del que queda darrera les cinc cares dels components del grup. La disfressa serveix per resaltar la música.
Esta noche sólo cantan para mí La Casa Azul
Jack Lemon Saint Etienne
tears for affairs Camera Obscura
L’axioma de Berkowitz assevera que la majoria de decisions preses per un polític tendents a solucionar un problema donat, acaben amb resultats notablement contraris. D’aquí es segueix la inferència de Pendergratz que diu que l’estat menys nociu d’un polític és el de contínua indecisió. Per aquesta raó, les diferents administracions han evolucionat al llarg de la història de manera que alcancen el seu òptim d’eficacia (o el seu mínim d’ineficiència, com preferiu) quan més autònom és el seu funcionament del polític, (tal com el mateix Von Guffelow va demostrar empíricament amb els cèlebres “ratis d’ineficiència administrativa”). Per això el recent nomenament per a un càrrec NO polític d’un organisme públic de la nostra ciutat, del germà petit del president d’un institució tan Honorable com el Parlament de Catalunya, em sembla tan discutible: no només des d’un punt de vista moral, ni estètic, sinó també d’eficiència i eficàcia. La següent cançó es diu “inutile”, de Katerine.
Inutile Katerine
Galletas La Casa Azul
Lucky Soul: “Este sexteto de Greenwich (Inglaterra), capitaneado por la sugerente voz de Ali Howard, está llamado a ser la gran esperanza blanca del pop ingles más sofisticado y nostálgico. Melodías rebosantes de frescura e inmediatez, influencias de Dusty Springfield, la Tamla Motown o The Ronettes, canciones especialmente indicadas para todos los que disfrutan con una canción pop de dos minutos y medio, acordes sencillos y estribillo inolvidable”.
Lips Are Unhappy Lucky Soul
You Can't Hurry Love The Supremes
Tu Seras Mi Baby Les surfs
I don't feel like dancing Scissor Sisters
Senyors, això s’acaba. El nucli del programa ha estat el darrer disc de La Casa Azul. Elefant Records, el segell discogràfic l’ha llançat amb una curiosa combinació de formats, tota una innovació comercial: copiat directament del full promocional:
“LA REVOLUCIÓN SEXUAL Manifiesto 01 Formato
Desde la Corporación Elefant Records enviamos este primer manifiesto del Programa experimental “La revolución sexual” para informar de los diferentes formatos en los que se publicará el nuevo disco de LA CASA AZUL y sus características técnicas.
01] “Edición Espacial”
Esta edición ha sido elaborada con los materiales mas avanzados y la técnica mas revolucionaria utilizada hasta el momento en el planeta tierra. Plástico blanco de alta luminosidad, ultraresistente y compuesto por moléculas de alto desarrollo inteligente.
Este sistema de escucha es compatible con todos los sistemas de reproducción desarrollados en el sistema solar terrestre y demás sistemas conocidos del espacio exterior; incluido el recién estrenado sistema multisensorial 2300 XRT de Orbit Entertainment Ltd. Puede ser transportado fuera de la atmósfera y soporta velocidades de hasta 3.000 km por segundo sin riesgo de desintegración o corrupción de datos.
Esta edición especial es limitada a 5.000 Unidades y será la primera en ponerse en circulación.
Fecha de lanzamiento: 3 de Noviembre
(aquesta és la que esteu escoltant)
02] “Edición Terrestre”
Edición Standard en formato Digipak, no apto para su uso fuera de la ionosfera. A partir de los 400 km de altura la temperatura asciende hasta alcanzar los 2000 ºC por el día y los 300 ºC por la noche debido a la radiación ultravioleta que ya no es retenida en gran parte por la ionosfera. El nitrógeno ionizado es abundante, esta zona es solo frecuentada por los transbordadores espaciales y satélites de órbita baja. Exponer este disco a estas condiciones ambientales causará su inmediata desintegración.
Si tienes previsto viajar fuera de la ionosfera puedes volcar el contenido sonoro de esta edición standard en un soporte de alta densidad.
Fecha de lanzamiento: 3 de Diciembre
03] “Edición Retrospectiva”
Edición Standard en formato Vinilo de 12 pulgadas, Vinilo ultradinámico de color blanco. Este formato esta basado en los standard de sonido creados en el sitema solar terrestre del pasado siglo XX. Es un formato solo apto dentro de los límites de la troposfera y solo es soportado por reproductores de uso domestico demominados “Tocadiscos”. Es un formato en extinción en la tierra. Aunque este formato este casi en desuso y no es capaz de reproducir todas las frecuencias del sistema auditivo humano, muchos estudios han certificado que su tecnología remota reproduce con mayor fidelidad y calidez los sonidos musicales .
Esta edición especial es limitada a 1.000 Unidades
Fecha de lanzamiento: 3 de Diciembre”
Chicos malos La Casa Azul
Add Your Light To Mine, Baby Lucky Soul
Apa salut i siau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada