Californistortion, Hivern 2008, 25 de gener

Tetris - Tokyo Ska Paradise Orchestra

Comencem aquesta edició del Jardí del Manicomi en el punt on la vam deixar fa set dies, és a dir fent un tetris amb els TSPO. Com un bucle de dimensió setmanal. Avui la cosa va de bucles, guaita tu. El programa es diu Californistortion, (o Califordistortion, que no hi ha tanta diferencia entre una n i una d) i serà una espècie de tomet d’aquells que comences per aqui, passes per diferents paisatges i al final tornes a puestu. Mira, posa’t que es diumenge al matí, i surts amb moto de la platja de Cambrils, tires cap Mont-roig, la carretereta de Falset amunt pels molins de vent. Tires cap Porrera, fas les Vilelles per darrera, Gratallops, baixes a Falset, d’allí agafes les rectes cap a Mora, i abans d’arribar, a l’esquerra, puges per les corbes de Vandellòs fins l’Hospitalet, i al tran-tran per la general fins Cambrils un altre cop, pillar una tauleta davant el port i fer el vermutillu: patates, olivetes, i un vermut amb sifon. Pos mira, el programa serà una cosa així. Fem suc, casco, guants, botó d’arranc, i comencem: Hi havia una vegada un músic que li va plantejar a la seva discogràfica fer un disc amb la fredolica de 69 cançons d’amor. A la discogràfica van fer ja-ja (o més exactament haw-haw, que eren americans). I uns mesos desprès Stephin Merrit amb els seus Magnetic Fields treia el que seria un dels millors discs, no només d’aquell 1999, sinó de la historia universal del mon mundial “un detallat catàleg sobre aquest sentiment universal sense caure mai en la sensibleria ni el nyonyisme, fent servir tot el ventall possible d’estils musicals que ha Merrit se li van acudir: des del country al musical de Broadway, passant pel synth-pop” deien els experts (paraula de crític musical, us lloem senyor). Ell assegurava que no li va costar més esforç que el temps invertit assegut composant les cançons al costat de l’ampolla. Ahí queda eso, 69 cançons d’amor, con doh cohone. “que n’aprenguin!”.

“'Well my heart's running round / like a chicken with its head cut off... / The poor thing's blind as a bat / getting up, falling down, getting up' / Who’d fell in love with a chicken with his head cut off?” Certainly not JB Toshack

A Chicken with Its Head Cut Of - The Magnetic Fields
When My Boy Walks Down the street - The Magnetic Fields

“Grand pianos crash together / when my boy walks down the street / There are whole new kinds of weather / when he walks with his new beat”

Long-Forgotten Fairytale - The Magnetic Fields

En fi, tornan a aquest gener de 2008, resulta que la darrera original idea de l’amic Stephin Merrit ha estat fer un disc temàtic (com el Port Aventura, però sense xiringuitos de goffres), amb una idea general que domina tots els racons del disc, des del primer surc (toma anacronisme) fins el títol: Distortion. Així que en Merrit ha agafat les seves cançons de sempre i les ha vestit tal com ho farien els mestres i models en això de la distorsió: els Jesus and Mary Chain. De fet, no cal tenir una gran orella d’entes per captar-ho, perquè repeteix aquesta influència en totes les entrevistes promocionals que li han fet.

Courtesans - The Magnetic Fields
The Nun's Litany - The Magnetic Fields

“I want to be a brothel worker / I’ve always been treated like one / If I could be a back-street lurker / I’d make more money and have more fun
I want to be a dominatrix / Which isn’t like me, but I can dream / Learn S&M and all those gay tricks / And men will pay me to make them scream”.

Si senyor, brothels, lurkers, dominatrix... and men will pay. Recordo que a primer de carrera em vaig apuntar a un més que lamentable “seminari d’introducció a la borsa”. El donaven uns alumnes d’últim curs, “Club Llotja de Mar”, crec que es deien. L’únic que m’ha quedat d’aquella trista pèrdua de temps i diners va ser un d’aquells pipiolos vacilons aconsellant-nos invertir en elèctriques “perquè la gent sempre necessitarà encendre l’interruptor”. A banda de l’absurd de l’argument, aquesta cançó del Merrit em fa pensar en un sector econòmic encara més essencial: quan ja no existeixi demanda d’electricitat, despres d’un cataclisme nuclear, climàtic o islamista (o d’ambostres simultaniament), la gent encara necessitarà encendre l’interruptor del sexe. I com que tots coneixem les lleis intrinseques de l’oferta i la demanda d’aquest sector, el consell adequat hauria d’haver estat “invertiu en pornografia”.

Zombie Boy - The Magnetic Fields
In A Hole - The Jesus and Mary Chain

I doncs per aquí entra, the band themselves en persona, la declarada influència del Distortion dels Magnetic Fields. El 1985, Jesus and Mary Chain van fer explotar als morros de tot el mon el seu Psychocandy. Si Phil Spector va inventar the wall of sound, ells van crear la Muralla Xina sònica, el Mur de Jericó de les lamentacions histèriques i rabioses, perquè aquests dos adjectius és el primer que et ve al cap en sentir aquest disc: ràbia histèrica. La distorsio aguda de les guitarres, el feedback i el volum et posa immediatament les pulsacions al 200%, les dents comencen a rexinar, com si algú esgarrapes amb les ungles una pissarra. Upside Down va ser el primer single que van treure, i You trip me up i Never understand els singles de Psychocandy. Començava el shoegazing. En una ma Phil Spector i els Beach Boys, i a l’altra decibelis i distorisó emborronant les boniques melodies que treien.

Upside Down - The Jesus and Mary Chain
Never Understand - The Jesus and Mary Chain
She loves you no less - My Bloody Valentine

Jesus and Mary Chain van obrir el forat del mur de distorsió, i per aquesta via es van colar altres especimens com Spaceman 3, Ar-kane, i sobretot (al meu gust) My Bloody Valentine. MBV van arribar amb l’LP Loveless el 1991 a un lloc semblant al Psychocandy, (com a una espècie de histèrica contemplació serena de la bellesa de les melodies pop de tota la vida) però per un camí diferent, més tecnològic: loops de bateria samplejats, guitarres amb tremolo, o veus samplejades i accelerades en la mescla. Tot molt estudiat, en el sentit literal de la paraula, perquè van gravar-lo en 19 estudis diferents (sense que cap els hi fes el pes), es van tirar dos anys, van usar tones de tècnics de so, i la llegenda diu que tot el procés li va costar 500.000 lliures a la seva discogràfica, Creation Records, que quasi s’arruina amb l’invent. El disc va tenir crítiques excel·lents i no va vendre una merda, probablement perquè es van negar a treure’n cap single. Evidentment els van fotre a la calle. I sin embargo, a toro molt passat, queda com un magnífic disc.

When You Sleep - My Bloody Valentine
Only Shallow - My Bloody Valentine
Come In Alone - My Bloody Valentine

I allí estava ell, amb la seva bata blanca i la calva incipient, assegut davant meu, mirant coses en un paper. Eren els meus nivells d’hemogoblina, seratonina, leucocits i demès mandangues inexplicables. De tant en tant aixecava els ulls del paper i em mirava inexpressivament amb la seva cara de sabatot apàtic, per tornar a consultar immediatament l’analítica. Jo pagava el servei, jo era el client, i sin embargo, el cabró aquell em feia sentir com en un exàmen de l’Institut pel que no havia estudiat prou. Resant que els meus leucocits s’haguessin portat com homenets complidors i competents, resant per un aprovat, ni que fos amb xuleta. Però sempre he estat un tio de quatres i mitjos, i aquella vegada no seria diferent. Ho vaig veure als ulls del pallasso aquell just els va aixecar per darrer cop dels papers. Ho vaig saber abans que obrís la boca. El meu organisme sempre ha estat per naturalesa al·lèrgic a la competititvitat.

You Trip Me Up - The Jesus and Mary Chain
Just Like Honey - The Jesus and Mary Chain

Desprès d’un llarg períple telefònic de quatre dies passant per un bucle de centraleta automàtica - telefonista autista – centraleta loopejada, finalment –suposo que va ser casualitat- es va obrir una clariana en el laberint buracràtic-tramitatiu, i alguna assistent imprudent, que suposo que despatxarien al poc, em va donar hora pel Dr Oriol Mandelbaumm. Per al cap de dos mesos, això si. El Dr. Oriol Mandelbaumm era home sec i de poques paraules. Dos concretament: “passi i segui”. Es va mirar la meva analítica suspesa amb un 4,5 en rigoros silenci una bona estona. I encara 20 minuts més. Jo ja no tenia ungles. Va aixecar els ulls, es va escurar la gola, i (jo ja anava a començar per les ungles dels peus) els va tornar a baixar cap els papers. Aquest cop només 5 minutets de res. Va tornar a alçar la vista, em va mirar, i 5 silenciosos i tensos minuts de mirades creuades en hermètica agonia desprès, vaig reunir valor per preguntar amb un fil de veu. “i bé, Dr. Mandelbaumm, ¿que en puc esperar de tot això?”. Es va prendre el seu temps per contestar pausadament, “miri, a la vida... un s’ho ha d’esperar tot. Un... ha d’estar preparat per qualsevol contingència. Tota prevenció... és poca. Cap eventualitat... és descartable.” .... (els 5 minuts habituals de silenci)... “ja, però, ¿en un planol, més, digue’m, concret, més quotidia, més de dia a dia? ¿que puc fer?” ...(...)... “Miri, l’únic que li puc dir, és que no faci res, als demés, que no li agradaria que li fessin a vosté. Crec que és de Confuci. Un gran pensador Xinès”. “Aha... però, ¿i alguna cosa en quant a medicació... hàbits... dietes... mmm que se jo, postures de dormir?” ... (...)... “ah, bé, sí, l’habitual: no begui, no fumi, no prengui drogues, no mengi fregits, eviti greixos saturats en general i bolleria en particular, apenes provi el pa, dediquis a les amanides, al peix bullit, patata i bajoca... i tot això amb moderació, és clar”... “aha...i... sexe?” ...(...)... “no, sexe tan com vulgui”. “aha... vaya... llàstima. Ja m’ho temia, t’ho prohibeixen tot, menys del que ja no toques”.

Surfin USA - The Jesus and Mary Chain
Surfin USA - The Beach Boys
I Get Around 14 - Jan & Dean
Surfin' Safari - The Beach Boys
California Girls - The Beach Boys
California Girla – The Magnetic Fields

I amb aquest cant d’odi a les Noies de California del Merrit, tanquem el nostre bucle particular, tornem al punt de partida una hora més tard: Merrit, J&MC, MBV, BB, J&D, BB i Merrit de nou. Els xamans, reunits en consell, han efectuat les preceptives dances rituals, amb els tam-tams de fons, i desprès de les ofrenes fixades, han obert les entranyes del nyu ros, convenientment sacrificat de cul a l’Est i en nit de lluna plena, tal com manen els rituals. Les visceres han parlat amb rotunda claretat: No hi haurà recessió a pesar dels últims desplomes de la borsa. Paraula de FMI. Tots els noticiaris ja repeteixen la nova. Al·l·l·lel·l·l·luia. Proclames placebo o Profecies autocomplertes.
Apa, salut i siau!