Juguets, Hivern 2008, 1 de febrer
P6R, EJDM, benvinguts en aquesta nit de la vida com diu l’admirat Txus de "Canciones Para Mundos Mejores" (els dijous de 11 a 12 de la nit), aquí estarem una horeta amb aquesta edició que em embastat a casa i que rematarem aqui, amb el títol de Juguets, així, amb “u”, tal com quan jo era petit, em referia a les coses que m’agradaven més. Ara, parlant amb ma filla o els meus nebots, m’he d’autocensurar. El cos, el subconscient, la inèrcia i la nostàlgia em fan dir “juguets”, però la normalització lingüística em diu “barbarismeee... barbarismeee... barbarismeee...”. Normalització ve de norma, sinònim de llei, una cosa que els policies han de fer complir. Policia i comunicació són dos conceptes que històricament no han acostumat a lligar massa bé. De vegades em sento més vigilat, més mal vist en públic dient “bucadillu” o “juguet”, que dient “fill de puta”. Però bue, sent divendres i en aquestes hores de la nit, i doncs, probablement amb pocs crios escoltant (o més directament, amb poca gent escoltant en general), em peremtré la barbaritata de dir “juguets” tantes vegades com em roti. “juguets, juguets, juguets”. “Juguets” en part per la sel·lecció de cançons d’avuí. Unes cançons en general poc immediates, més aviat etèrees, calmades, reflexives? Pssii, fale, reflexives. Para nada contundentes, quasi-cançons que se’t desfàn als dits, esfilagarsant-se com petits cumulunimbus blancs un diumenge d’hivenr clar amb molt de vent. Cançons –algunes- petites però fondes, encara que potser al principi no t’incitin a tirar-te de cap per rebuscar amb les ulleres de busso, mirar-les, tocar-les, donar tombs al seu voltant, treure-le’s a la platja i jugar-hi com si fossin juguets. Algunes altres cançons, en canvi, tocades directament amb juguets.
Karmacoma - Massive Attack
“I drink in daily basis”
Etched Headplate - Burial
Sleep disorder unit - Aitänna77
Ens vam despedir sota els porxos de cal Navàs, era de nit i plovia, i un fanal iluminava els xarcos que els teus talons anaven trepitjant. No et vas girar ni una sola vegada metntres les rajoles lluents del mercadal et veien passar. Sempre m’he preguntat perquè no et vas girar, perquè no em vas deixar ni la última mirada de cara, i perquè et vas endur el meu paraigües. Vaig arribar xop a casa. No te’l hauria d’haver deixat.
Untrue - Burial
Emergency department - Aitänna77
No Quedan Tantas Tardes - Javier Muguruza
Tancava el botonet de l’ipod, i se’m va acudir en la quantitat de coses que funcionen sense que sapiguem com. Resorts, funcions, mecanismes, plaques, soldadures, vàlvules, diferèncials, obturadors, còdex, codis, corrents, conductes i arandeles. Mecanismes ocults. El cos humà, un petit capilar peta, una arteria s’embussa, una brosseta obtura un conducte, una cèl·lula creix torta. El House i CSI ens han obert els ulls. Funciona no se com, i deixa de funcionar en sec no se perquè. Pensava en tot això i desprès hi vag caure “tant de temps, i encara no se com funciones”. Tot igual, resorts, mecanismes, frases sueltes, mirades, esborronaments. Tot funciona no se com i deixa de funcionar en sec no se perquè. Vaig engegar i tancar, engegar i tancar, engegar i tancar, i engegar l’ipod una altra vegada, meravellat.
Ertz Maitea - Jabier Muguruza
Té end - raülmoya y el trio miniña
A Beatutiful War - Robert Wyatt
La conferència Epsicopal ha demanat el vot pels partits que no donin suport al matrimoni gay, a l’abortament, ni a la negociació amb ETA. El mateix dia a 6.000 Kms de distància, a Nova York, Motorola ha anunciat que es planteja tancar la seva divisó de mòbils. En els dos casos la cotització de les seves accions ha sofert un repunt immediat, mentre en els seus respectius sectors continua la constant perdua de clients. Comunication is everything. Amb Deu o amb mòbil.
Un Noi Del Barri - Jaume Sisa
El Rei De La Magia? - Pascal Comelade
Taverna dels tensoactius ionics - Cabo San Roque
“Mientras yo río y mi hermano se enciende un cigarro la mujer joven con cara y ropa de empresaria está ya en su casa, de pie en la cocina palpándose interiormente con una mano, mientras con la otra toca el filete que luego se va a cenar, preguntándose por el sentido que puede llegar a tener todo.
Pero claro, esto yo no lo llegaré a saber nunca.”
EXTRAIDO DE "LA NARIZ COMUNISTA" DE LUCAS SORDO Ed. Hutzilicoptail
Pim Pam Pum Al Concepte - Pascal Comelade
Desert del Farolito - Cabo San Roque
Va ser una trista noticia quan fa un parell d’anys o així es van disoldre el duet Niza (delicioses miniatures de pop afrancesat 60’s France Gal, Julitte Greco i tal), que formaven Roberto Martín i la seva novia fins aleshores (ara exnovia). Així que quan vaig saber que el tal Roberto Martín havia començat un nou grup Uke, amb la seva actual novia Laura Soriano, doncs me’l vaig pillar sense ni plantejar-me a que sonava. La sorpresa va ser majuscula. Res a veure amb les imediatíssimes pastilletes de pop afrancesat, oirsus, oirsus:
Uke y la masoneria - Uke
Apa, salut i siau!
P6R, EJDM, benvinguts en aquesta nit de la vida com diu l’admirat Txus de "Canciones Para Mundos Mejores" (els dijous de 11 a 12 de la nit), aquí estarem una horeta amb aquesta edició que em embastat a casa i que rematarem aqui, amb el títol de Juguets, així, amb “u”, tal com quan jo era petit, em referia a les coses que m’agradaven més. Ara, parlant amb ma filla o els meus nebots, m’he d’autocensurar. El cos, el subconscient, la inèrcia i la nostàlgia em fan dir “juguets”, però la normalització lingüística em diu “barbarismeee... barbarismeee... barbarismeee...”. Normalització ve de norma, sinònim de llei, una cosa que els policies han de fer complir. Policia i comunicació són dos conceptes que històricament no han acostumat a lligar massa bé. De vegades em sento més vigilat, més mal vist en públic dient “bucadillu” o “juguet”, que dient “fill de puta”. Però bue, sent divendres i en aquestes hores de la nit, i doncs, probablement amb pocs crios escoltant (o més directament, amb poca gent escoltant en general), em peremtré la barbaritata de dir “juguets” tantes vegades com em roti. “juguets, juguets, juguets”. “Juguets” en part per la sel·lecció de cançons d’avuí. Unes cançons en general poc immediates, més aviat etèrees, calmades, reflexives? Pssii, fale, reflexives. Para nada contundentes, quasi-cançons que se’t desfàn als dits, esfilagarsant-se com petits cumulunimbus blancs un diumenge d’hivenr clar amb molt de vent. Cançons –algunes- petites però fondes, encara que potser al principi no t’incitin a tirar-te de cap per rebuscar amb les ulleres de busso, mirar-les, tocar-les, donar tombs al seu voltant, treure-le’s a la platja i jugar-hi com si fossin juguets. Algunes altres cançons, en canvi, tocades directament amb juguets.
Karmacoma - Massive Attack
“I drink in daily basis”
Etched Headplate - Burial
Sleep disorder unit - Aitänna77
Ens vam despedir sota els porxos de cal Navàs, era de nit i plovia, i un fanal iluminava els xarcos que els teus talons anaven trepitjant. No et vas girar ni una sola vegada metntres les rajoles lluents del mercadal et veien passar. Sempre m’he preguntat perquè no et vas girar, perquè no em vas deixar ni la última mirada de cara, i perquè et vas endur el meu paraigües. Vaig arribar xop a casa. No te’l hauria d’haver deixat.
Untrue - Burial
Emergency department - Aitänna77
No Quedan Tantas Tardes - Javier Muguruza
Tancava el botonet de l’ipod, i se’m va acudir en la quantitat de coses que funcionen sense que sapiguem com. Resorts, funcions, mecanismes, plaques, soldadures, vàlvules, diferèncials, obturadors, còdex, codis, corrents, conductes i arandeles. Mecanismes ocults. El cos humà, un petit capilar peta, una arteria s’embussa, una brosseta obtura un conducte, una cèl·lula creix torta. El House i CSI ens han obert els ulls. Funciona no se com, i deixa de funcionar en sec no se perquè. Pensava en tot això i desprès hi vag caure “tant de temps, i encara no se com funciones”. Tot igual, resorts, mecanismes, frases sueltes, mirades, esborronaments. Tot funciona no se com i deixa de funcionar en sec no se perquè. Vaig engegar i tancar, engegar i tancar, engegar i tancar, i engegar l’ipod una altra vegada, meravellat.
Ertz Maitea - Jabier Muguruza
Té end - raülmoya y el trio miniña
A Beatutiful War - Robert Wyatt
La conferència Epsicopal ha demanat el vot pels partits que no donin suport al matrimoni gay, a l’abortament, ni a la negociació amb ETA. El mateix dia a 6.000 Kms de distància, a Nova York, Motorola ha anunciat que es planteja tancar la seva divisó de mòbils. En els dos casos la cotització de les seves accions ha sofert un repunt immediat, mentre en els seus respectius sectors continua la constant perdua de clients. Comunication is everything. Amb Deu o amb mòbil.
Un Noi Del Barri - Jaume Sisa
El Rei De La Magia? - Pascal Comelade
Taverna dels tensoactius ionics - Cabo San Roque
“Mientras yo río y mi hermano se enciende un cigarro la mujer joven con cara y ropa de empresaria está ya en su casa, de pie en la cocina palpándose interiormente con una mano, mientras con la otra toca el filete que luego se va a cenar, preguntándose por el sentido que puede llegar a tener todo.
Pero claro, esto yo no lo llegaré a saber nunca.”
EXTRAIDO DE "LA NARIZ COMUNISTA" DE LUCAS SORDO Ed. Hutzilicoptail
Pim Pam Pum Al Concepte - Pascal Comelade
Desert del Farolito - Cabo San Roque
Va ser una trista noticia quan fa un parell d’anys o així es van disoldre el duet Niza (delicioses miniatures de pop afrancesat 60’s France Gal, Julitte Greco i tal), que formaven Roberto Martín i la seva novia fins aleshores (ara exnovia). Així que quan vaig saber que el tal Roberto Martín havia començat un nou grup Uke, amb la seva actual novia Laura Soriano, doncs me’l vaig pillar sense ni plantejar-me a que sonava. La sorpresa va ser majuscula. Res a veure amb les imediatíssimes pastilletes de pop afrancesat, oirsus, oirsus:
Uke y la masoneria - Uke
Apa, salut i siau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada