“It don’t mean a thing”, Primavera 2008, divendres 25 d’abril.
Desgraciadament el divendres passat ni hi va haver programa de ràdio: “motius personals”. Que dius, osti, aquesta excusa té un puntillo d’absurd, no? quisir, ¿quins motius hi ha que no siguin personals? Si tal com deia l’admirat Von Burkelow (un gran catxondo per altra banda) “l’home, la persona, és la mesura de totes les coses”, poques coses passen per aquí que no siguin per motius personals. Tot el que ens importa passa per motius personals, des del moment que li importa a alguna persona. El buit també. El buit de programa quisir (bé, de fet la majoria dels meus programes acaben estant buits de xixa, però aixó és un altre tema). El cas és que tenia un buit a la consciència, i entre no omplir-lo de res, o bé omplir amb alguna cosa una hora de ràdio que ja havia passat però que simultàniament no havia passat (entelèquia conceptual amb un cert risc de coherència), doncs em vaig decidir per lo segon. Així que deixo aquest mp3-llangonissa de setze (16) setze cançons seleccionades amb l’únic criteri de la funció random del foobar, excepte els següents casos, seleccionats pel meu criteri (per “motius personals” vamus): “I Keep Faith” del darrer disc del Billy Bragg esplèndida cançó que destaca doblement de tot el disc: per que es molt xula i per que la resa de cançons son decepcionantment planes. “Drive me” del darrer disc de Najwajean, i la molt remarcable al meu gust “Mayo” de la hispano-holandesa Ana Laan, musa de Siesta Records, de Ramon Leal i meva. Perquè ja ve, ja arriba, ja el tenim a la vuelta de la esquina: és el més de Maria.
Desgraciadament el divendres passat ni hi va haver programa de ràdio: “motius personals”. Que dius, osti, aquesta excusa té un puntillo d’absurd, no? quisir, ¿quins motius hi ha que no siguin personals? Si tal com deia l’admirat Von Burkelow (un gran catxondo per altra banda) “l’home, la persona, és la mesura de totes les coses”, poques coses passen per aquí que no siguin per motius personals. Tot el que ens importa passa per motius personals, des del moment que li importa a alguna persona. El buit també. El buit de programa quisir (bé, de fet la majoria dels meus programes acaben estant buits de xixa, però aixó és un altre tema). El cas és que tenia un buit a la consciència, i entre no omplir-lo de res, o bé omplir amb alguna cosa una hora de ràdio que ja havia passat però que simultàniament no havia passat (entelèquia conceptual amb un cert risc de coherència), doncs em vaig decidir per lo segon. Així que deixo aquest mp3-llangonissa de setze (16) setze cançons seleccionades amb l’únic criteri de la funció random del foobar, excepte els següents casos, seleccionats pel meu criteri (per “motius personals” vamus): “I Keep Faith” del darrer disc del Billy Bragg esplèndida cançó que destaca doblement de tot el disc: per que es molt xula i per que la resa de cançons son decepcionantment planes. “Drive me” del darrer disc de Najwajean, i la molt remarcable al meu gust “Mayo” de la hispano-holandesa Ana Laan, musa de Siesta Records, de Ramon Leal i meva. Perquè ja ve, ja arriba, ja el tenim a la vuelta de la esquina: és el més de Maria.
Tst, pel programa que ve, dos opcions en estudi: "la incidència dels serveis postals en el devenir sentimental de la humanitat" o bé "el lirisme melòdic italià durant la dècada dels seixanta. Una Reflexió".
S'accepten suggeriments.
It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing) - Django Reinhardt
I Keep Faith - Billy Bragg
Don't let him waste your time - Jarvis
Devil With The Green Eyes - Matthew Sweet
The Tag Game - Jonathan Richman
Day tripper - Geno Washington
1523 Blair -The Outcasts
Vodiak - Stereolab
Drive me - Najwajean
Get Around To It - Tracey Thorn
Pinker party - The Pinker Tones
Gato - Los Fulanos feat Peret
Mr. Mistletoe - The Magnetic Fields
Va Pas Prendre Un Tambour - Françoise Hardy
Au virage - Véronique Leulliot
Mayo - Ana Laan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada