Sentimental Journey , primavera 2008, 18 d'abril
Sentimental Journey - Martin Stephenson And The Daintees
“let me take you on a Sentimental Journey, let’s restir some old emotions that were real once, don’t you wonder where they go don’t you wonder why you’re here ... through your first summer love and all the songs that were around through youth’s carefree wreckless hedonistic bliss”
P6R 99.8 FM, EJDM, i aquesta edició que es diu “Sentimental Journey”. Avui portem una excel·lent selecció musical. Ho és per dos raons: primer perquè sí (que ben mirat és la millor de les raons possibles), i després perquè son radiobalisses meves. Punts cardinals. Milestones solids immutables a prova de bomba i lejia: Neutrex, Conejo, Tambor, Duracell, Duralex, i Waterproof. Psi. Perdo molt. Em vaig deixant coses pel camí, records i tal. Vaig deixant-me coses pel camí, i tal com me les deixo, em vaig deixant jo. Se’m queden trocets pels puestus, discos (the boy’s heart dels Matyin Stephenson ni recordava que l’havia tingut mai)...Que se jo, mil cosetes, partits de futbol jugats amb 14 anys, fostions amb bici (quants me’n devia fotre? ara només me’n recordo de dos i fent molta memòria) trombos amb cotxe, el primer cigarro... te mira, recordo el que feia 7 o 8 un rex que em va marejar com una sopa, sol a casa, que mons pares ni hi eren, un diumenge a la tarda, quasi que trec la primera papilla. Però no, el primer cigarro no. I polvos? Recordo el primer, això sí, un diumenge d’hivern que feia molt de vent, però per exemple el segon no, ni el tercer. ¿com? ¿a on? ¿quina postura? Puta idea, all gone away. Perdo coses, i aquestes coses que perdo soc jo... Obres el tap de l’aigüera i el remolí s’ho emporta tot claveguera avall. I així, amb els meus records que ja no tinc, desapareixo jo per l’aigüera mentre al mateix temps m’ho miro des de dalt, impotent buscant un tap negre de goma que algún cabrit ha mangat, probablement el mateix que manga els papers de water dels waters públics.... Clar tio, per molt que intentis pillar l’aigua amb les mans sempre se t’acaba escapant, no?. Però nah, tampoc és tan espectacular com això. Vull dir com això el remolí de l’aigüera. En realita és un degoteig lent, discret camuflat, disfressat amb un antifaç com una apandador. Un apandador amb jersei a ratlles blanques i negres i el número de presoner. Un putu caco del tebeo, un carterista, un recordista, que m’aixeca la camisa, em baixa els calçotets i me la fot per darrera, “mire el pajarito... cu-cut” un ladron de records, cables de coure ara que el preu està en alça. “Encantat Dr Al, crec que m’han fotut la camisa” “no imbècil, és el disc dur lo que t’han fotut” “Impossible, Dr Al, el porto aquí, miri-miri: 800 GB, extern, USB” “tio, t’han fotut el cambiasso, això que m’ensenyes a la ma és una berenjena”. Si tot el clavegueram d’aquesta santa i espina terra, si tota la canalització de tuberies perd més aigua que la que minitrasvassaran de l’Ebre, ¿com no he de perdre jo coses pels puestus, records per les cantonades, zipos per les butxaques?. L’únic antirrobo que em queda, Dr. Al, son aquestes cançons. Amb elles em sento segur, orientat, i calentet com un nen amb febre dins el seu llit. Evax Fino y Seguro. GPS per quan he de sortir de casa. Sigui per un Sentimental Journey o sigui per anar a comprar el pa. En qualsevol cas, sempre que surto de casa m’emporto el sombreru d’Indiana Jones i l’iPod: no se sap mai.
Paint a Vulgar Picture - The Smiths
I Remember That - Prefab Sprout
Just Like Heaven - The Cure
Super “never-never-never” Floren & his Galactics van posar de moda les gires pre-season. Gires mediàtiques per passejar les seves estrelles mediàtiques. Zidane Beckannn voltant el mon per recollir pasta amb què fer girar el cercle virtuos. La Xina, USA, tot el mon. Els altres el van seguir. Ronaldinho, Cristiano Ronaldo, tots a patejar els mons de deu. Aquesta setmana per exemple Sa Santedat Benet XVI ha estat de gira pels USA: un mercat en expansió, fans que satisfer, i –sobretot- el primer país contribuïdor amb fons del Vaticà CF. I ja se sap que les fonts de finançament s’han de cuidar, sobretot en èpoques de recessió mundial i amb un euro fort. Super Floren tenia raó quan parlava de gires evangelitzadores. Tot lliga: espiritualitat futbolera contra la recessió mundial.
My Bag - Lloyd Cole And The Commotions
Bizarre Love Triangle - New Order
Love Comes Quickly - Pet Shop Boys
Setmana de núvols i pluja de bon matí, anant cap el curro. Setmana de paraigües, de gent amb cascos mirant a terra. Gent amb paraigües, cotxes portan crios als coles, xarcos, i xarques. I al costat d’una xarca, una granoteta que et mira amb ulls tèrbols i incitants i et diu, “tst, tu, xato... sí, sí, tu guapetong, no voldries pas donar-me un petó? Dona’m un petonet, dona-me’l que et faré veure el cel clar i blau i net de núvols... au vinga, home, dóna’m un petonet, que després ens rebregarem de guais...” una granoteta rossa i eslava i probablement sense papers. Una granoteta d’ulls pàlids i generós escot amb minifalda sota la pluja. Els paraigües segueixen transitant xops i els crios que van cap al cole, incapaços de ressistir la tentació, es foten de peus als tolls i xarques amb gran estrèpit i xipoll, espantant tot el que es queda en el seu infantil radi d’acció: granotetes eslaves, princeps sense papers i, respectables i pervertits pares de família de camí cap la feina, a alimentar la hipoteca familiar. Strange love...
Strangelove - Depeche Mode
Round & Round - New Order
Everyday Is Like Sunday - Morrissey
Bow Down - The Housemartins
El sexe i les seves disfuncions. Les seves disfuncions cos-ment, o les seves disfuncions “els desitjos Vs. lo físic”, o vamus, qualsevol altre eufemisme que vulguis fer servir: ¿hi ha algun mascle ibèric que no hagi patit una mala nit? ¿una desafortunada actuació? ¿algú no ha patit mai alguna lamentables situació d’aquestes, que t’ataquen desprevingudament, i t’assalten per l’esquena qual vulgar lumbalgia?: ell “Ostia perdona ho sento, no se que m’ha passat, deu haver sigut la beguda, és el primer cop que em passa, ¿vols que ho acabem d’una altra manera? ¿amb la llengua? ¿amb els dits?” i ella la mar de carinyosa i fent arrumacos: “no, no passa res tonto, tranquil no et preucupis, m’agrada així també”. I mira, depèn de com encara en pot sortir alguna cosa bona, no? Però vamus, res, una minuncia, una nimiesa al costat d’aquestes escruixidores disfuncions, aquestes torbadores confessions amb que em vaig trobar casualment en un forum d’internet, que passo a transcriure literalment amb un “copiar i pegar”:
“Hola, soy una chica de 16 años. Desde los 12 hasta los 14/15 tuve algunos encuentros sexuales (sexo oral, masturbación...; NUNCA coito NI sexo anal) con chicos. Hace ya bastante tiempo que me di cuenta del error que había cometido. Por eso, nunca más lo volví a hacer. Pero ahora me siento muy mal y, sobre todo, MUY sucia. Sé que he pecado. Pero en quel entonces cuando yo hacía aquello, no era siquiera creyente y todo me daba igual. Me dejé llevar por la gente de mi edad de aquel entonces, y por no ser menos, hice aquella cosa tan horrible y repugnante. No sé qué puedo hacer. Quisiera que me ayudasen, que me dieran alguna salida para poder borrar todo esto de mi mente. No deseo seguir sintiéndome así por más tiempo. He prometido a Dios que no practicaré nunca más ningún tipo de sexo fuera del matrimonio. Y estoy plenamente convencida de que lo lograré. No desobedeceré mi palabra. Pero de momento necesito una solución a este problema. Le he pedido perdón a Dios por todo lo que ocurrió. ¿Qué puedo hacer para lograr Su Perdón? Mi correo eléctronico es: XXXX@hotmail.com
Muchísimas gracias.”
Com dic, està literalment copiat del forum de Catholicnet i si entreu veureu la ristra de respostes aconsellant-la i orientant-la cap el recte camí de la virtut, sigui el que sigui. Torbat i confós després de llegir aquesta confessió, dues reflexions em plantejo. La primera: dels 12 als 15?? Aquesta noia va acabar la seva vida sexual abans que jo comences la meva.... I la segona, sobre la violència que trasllueix dels seus remordiments. Un tema escruixidor que deixa en mariconada les males nits masculines. Davant d’això, o millor dit, darrera d’això només hi pot anar una cançó: “Losing my religion”, evidentment.
Losing My Religion - R.E.M.
Appetite - Prefab Sprout
There Is A Light That Never Goes Out - The Smiths
Apa, Salut i Siau!
Sentimental Journey - Martin Stephenson And The Daintees
“let me take you on a Sentimental Journey, let’s restir some old emotions that were real once, don’t you wonder where they go don’t you wonder why you’re here ... through your first summer love and all the songs that were around through youth’s carefree wreckless hedonistic bliss”
P6R 99.8 FM, EJDM, i aquesta edició que es diu “Sentimental Journey”. Avui portem una excel·lent selecció musical. Ho és per dos raons: primer perquè sí (que ben mirat és la millor de les raons possibles), i després perquè son radiobalisses meves. Punts cardinals. Milestones solids immutables a prova de bomba i lejia: Neutrex, Conejo, Tambor, Duracell, Duralex, i Waterproof. Psi. Perdo molt. Em vaig deixant coses pel camí, records i tal. Vaig deixant-me coses pel camí, i tal com me les deixo, em vaig deixant jo. Se’m queden trocets pels puestus, discos (the boy’s heart dels Matyin Stephenson ni recordava que l’havia tingut mai)...Que se jo, mil cosetes, partits de futbol jugats amb 14 anys, fostions amb bici (quants me’n devia fotre? ara només me’n recordo de dos i fent molta memòria) trombos amb cotxe, el primer cigarro... te mira, recordo el que feia 7 o 8 un rex que em va marejar com una sopa, sol a casa, que mons pares ni hi eren, un diumenge a la tarda, quasi que trec la primera papilla. Però no, el primer cigarro no. I polvos? Recordo el primer, això sí, un diumenge d’hivern que feia molt de vent, però per exemple el segon no, ni el tercer. ¿com? ¿a on? ¿quina postura? Puta idea, all gone away. Perdo coses, i aquestes coses que perdo soc jo... Obres el tap de l’aigüera i el remolí s’ho emporta tot claveguera avall. I així, amb els meus records que ja no tinc, desapareixo jo per l’aigüera mentre al mateix temps m’ho miro des de dalt, impotent buscant un tap negre de goma que algún cabrit ha mangat, probablement el mateix que manga els papers de water dels waters públics.... Clar tio, per molt que intentis pillar l’aigua amb les mans sempre se t’acaba escapant, no?. Però nah, tampoc és tan espectacular com això. Vull dir com això el remolí de l’aigüera. En realita és un degoteig lent, discret camuflat, disfressat amb un antifaç com una apandador. Un apandador amb jersei a ratlles blanques i negres i el número de presoner. Un putu caco del tebeo, un carterista, un recordista, que m’aixeca la camisa, em baixa els calçotets i me la fot per darrera, “mire el pajarito... cu-cut” un ladron de records, cables de coure ara que el preu està en alça. “Encantat Dr Al, crec que m’han fotut la camisa” “no imbècil, és el disc dur lo que t’han fotut” “Impossible, Dr Al, el porto aquí, miri-miri: 800 GB, extern, USB” “tio, t’han fotut el cambiasso, això que m’ensenyes a la ma és una berenjena”. Si tot el clavegueram d’aquesta santa i espina terra, si tota la canalització de tuberies perd més aigua que la que minitrasvassaran de l’Ebre, ¿com no he de perdre jo coses pels puestus, records per les cantonades, zipos per les butxaques?. L’únic antirrobo que em queda, Dr. Al, son aquestes cançons. Amb elles em sento segur, orientat, i calentet com un nen amb febre dins el seu llit. Evax Fino y Seguro. GPS per quan he de sortir de casa. Sigui per un Sentimental Journey o sigui per anar a comprar el pa. En qualsevol cas, sempre que surto de casa m’emporto el sombreru d’Indiana Jones i l’iPod: no se sap mai.
Paint a Vulgar Picture - The Smiths
I Remember That - Prefab Sprout
Just Like Heaven - The Cure
Super “never-never-never” Floren & his Galactics van posar de moda les gires pre-season. Gires mediàtiques per passejar les seves estrelles mediàtiques. Zidane Beckannn voltant el mon per recollir pasta amb què fer girar el cercle virtuos. La Xina, USA, tot el mon. Els altres el van seguir. Ronaldinho, Cristiano Ronaldo, tots a patejar els mons de deu. Aquesta setmana per exemple Sa Santedat Benet XVI ha estat de gira pels USA: un mercat en expansió, fans que satisfer, i –sobretot- el primer país contribuïdor amb fons del Vaticà CF. I ja se sap que les fonts de finançament s’han de cuidar, sobretot en èpoques de recessió mundial i amb un euro fort. Super Floren tenia raó quan parlava de gires evangelitzadores. Tot lliga: espiritualitat futbolera contra la recessió mundial.
My Bag - Lloyd Cole And The Commotions
Bizarre Love Triangle - New Order
Love Comes Quickly - Pet Shop Boys
Setmana de núvols i pluja de bon matí, anant cap el curro. Setmana de paraigües, de gent amb cascos mirant a terra. Gent amb paraigües, cotxes portan crios als coles, xarcos, i xarques. I al costat d’una xarca, una granoteta que et mira amb ulls tèrbols i incitants i et diu, “tst, tu, xato... sí, sí, tu guapetong, no voldries pas donar-me un petó? Dona’m un petonet, dona-me’l que et faré veure el cel clar i blau i net de núvols... au vinga, home, dóna’m un petonet, que després ens rebregarem de guais...” una granoteta rossa i eslava i probablement sense papers. Una granoteta d’ulls pàlids i generós escot amb minifalda sota la pluja. Els paraigües segueixen transitant xops i els crios que van cap al cole, incapaços de ressistir la tentació, es foten de peus als tolls i xarques amb gran estrèpit i xipoll, espantant tot el que es queda en el seu infantil radi d’acció: granotetes eslaves, princeps sense papers i, respectables i pervertits pares de família de camí cap la feina, a alimentar la hipoteca familiar. Strange love...
Strangelove - Depeche Mode
Round & Round - New Order
Everyday Is Like Sunday - Morrissey
Bow Down - The Housemartins
El sexe i les seves disfuncions. Les seves disfuncions cos-ment, o les seves disfuncions “els desitjos Vs. lo físic”, o vamus, qualsevol altre eufemisme que vulguis fer servir: ¿hi ha algun mascle ibèric que no hagi patit una mala nit? ¿una desafortunada actuació? ¿algú no ha patit mai alguna lamentables situació d’aquestes, que t’ataquen desprevingudament, i t’assalten per l’esquena qual vulgar lumbalgia?: ell “Ostia perdona ho sento, no se que m’ha passat, deu haver sigut la beguda, és el primer cop que em passa, ¿vols que ho acabem d’una altra manera? ¿amb la llengua? ¿amb els dits?” i ella la mar de carinyosa i fent arrumacos: “no, no passa res tonto, tranquil no et preucupis, m’agrada així també”. I mira, depèn de com encara en pot sortir alguna cosa bona, no? Però vamus, res, una minuncia, una nimiesa al costat d’aquestes escruixidores disfuncions, aquestes torbadores confessions amb que em vaig trobar casualment en un forum d’internet, que passo a transcriure literalment amb un “copiar i pegar”:
“Hola, soy una chica de 16 años. Desde los 12 hasta los 14/15 tuve algunos encuentros sexuales (sexo oral, masturbación...; NUNCA coito NI sexo anal) con chicos. Hace ya bastante tiempo que me di cuenta del error que había cometido. Por eso, nunca más lo volví a hacer. Pero ahora me siento muy mal y, sobre todo, MUY sucia. Sé que he pecado. Pero en quel entonces cuando yo hacía aquello, no era siquiera creyente y todo me daba igual. Me dejé llevar por la gente de mi edad de aquel entonces, y por no ser menos, hice aquella cosa tan horrible y repugnante. No sé qué puedo hacer. Quisiera que me ayudasen, que me dieran alguna salida para poder borrar todo esto de mi mente. No deseo seguir sintiéndome así por más tiempo. He prometido a Dios que no practicaré nunca más ningún tipo de sexo fuera del matrimonio. Y estoy plenamente convencida de que lo lograré. No desobedeceré mi palabra. Pero de momento necesito una solución a este problema. Le he pedido perdón a Dios por todo lo que ocurrió. ¿Qué puedo hacer para lograr Su Perdón? Mi correo eléctronico es: XXXX@hotmail.com
Muchísimas gracias.”
Com dic, està literalment copiat del forum de Catholicnet i si entreu veureu la ristra de respostes aconsellant-la i orientant-la cap el recte camí de la virtut, sigui el que sigui. Torbat i confós després de llegir aquesta confessió, dues reflexions em plantejo. La primera: dels 12 als 15?? Aquesta noia va acabar la seva vida sexual abans que jo comences la meva.... I la segona, sobre la violència que trasllueix dels seus remordiments. Un tema escruixidor que deixa en mariconada les males nits masculines. Davant d’això, o millor dit, darrera d’això només hi pot anar una cançó: “Losing my religion”, evidentment.
Losing My Religion - R.E.M.
Appetite - Prefab Sprout
There Is A Light That Never Goes Out - The Smiths
Apa, Salut i Siau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada