GARAGE, Tardor 2008, 10 d'octubre

One good reason - The Creeps

PR 99.8 FM, programa vitaminat i energètic. Se juntaron el hambre con las ganas de comer: Pels mateixos dies que llegia no-se-què dels The Sonics, el garatge de casa se m’omplia de ferros grasientos i herrumbrosos, de motos velles. La senyal, germans, va ser alta i clara, i jo la vaig pillar a la primera, oh sí, Senyor! Avui tirarem de grassa, de ferros oxidats, de prestatges polvorientus i tal nuvols de pols añeja cof-cof-cof. Obscures bandes de garatge dels 60’s i algunes de més modernes. Cançons enràbietades i accelerades. Punzante mala llet en general. A ello pues con saña y sangre en el ojo.

Cinderella - The Fuzztones
Trouble Every Day - Mother Of Invention
Walking the dog - The Sonics

Ja fa una bona quantitat de dies que tot flueix amb una tranquil·litat pasmosa, va passant avall amb un relax espectacular, igual com un cabalós riu sub-tropical fa passar avall mandrosament les aigües de color terròs, ocre, i au vinga fot-li blablabla. El cas és que són aprox. les 4 d’una assolellada tarda d’octubre. Acabo d’omplir el dipòsit de la moto i una lleugeríssima brisa mou a petites espentetes una fulla seca de plataner. Se m’acosta donant saltirons sobre 3 les tres puntes marrons doblegades cap avall, com una aranya dissecada a qui li haguessin arrancat les 5 potes restants. M’assalta una profunda llàstima per aquella fulla marró. Aleshores em pregunto de què em venen aquests estúpids sentiments. Indignat amb mi mateix reflexiono ¿de què collons m’ha d’ocupar el tarro això? ¿melangia de pa-sucat per una fulla caiguda? Auvahomevà! Decidit vaig a pagar la gasolina i em poso guants i casc. Arranco i els 4 cilindres en línia omplen l’aire d’una tranquilitzadora racionalitat mecànica. Poso primera i enfoco cap la carretera, i en l’últim instant, per no trepitjar-la faig un gir brusc ple d’inquietant consmiseració. No, no vaig caure, la fulla no em va tirar. Però em vaig veure molt a prop de terra

Georgiana - Bare Facts
Time of the Season - Zombies
That´s The Bag I'm In - The Fabs

Si un tio que tracta les dones com a objectes es considera un masclista, un que tracta els objectes com a dones ¿es considera un fetitxista? Més dubtes parafilics aquí al Jardí del Manicomi.

Satisfaction garantee - The Chesterfield Kings
Bad Little Woman - The Wheel-A-Ways1
The Witch - The Sonics

The witch va ser el primer single dels The Sonics, el 1964. Eren de Seattle i van ser una mica els precursors del tinglado, en això de sonar guarro, accelerat, distorsionat, cridant, i amb lletres rares o directament escabroses: aquesta anava sobre una bruixa, strichnine sobre drogues, en tenen alguna sobre adoracions satàniques... en definitiva uns autèntics perrus verdes del seu temps. Van treure 3 o 4 discs a mitjans dels 60’s sense massa èxit totplegat, i fin de la història. Després el revival Garage dels 80’s (Fuzztones, Creeps, els suecs) els van rescatar de l’oblit popular com els precursors de tot plegat (jo per exemple els conec del recopilatori “songs we tough the fuzztones” ‘89). I després de 35 de la seva última reunió per un concert (el ’72), l’any passat es van tornar a reunir per fer gires: han estat a l’últim primavera sound i per aquests festivals d’estiu.

Unchain my heart - The Gruesomes
Cold Hands - Black Lips
Where the wolf bane blooms - The Nomads

Doncs sí, ja fa una bona quantitat de dies que tot flueix amb una pasmosa tranquil·litat. Incidents que abans comportaven hores de cejas fruncidas i silencis densos, remugats amb saña i dolor, ara són sobrevolats amb desden i suficiència, com qui salta un insignifacant toll a la vorera. En fi, els polvos son freqüents, llargs, alguns barrocs d’altres essencialment minimalistes. Inensos en qualsevol cas. Tot flueix, tot encaixa com una maquinària de rellotge ben greixada. Així les coses, enregistrar aquestes venturosos dies per la posteritat, com qui porta la comptabilitat dels sentiments, pot semblar mesquí. Però, viven aquests dies de desplomes generalitzats, que el que un dia és blanc el següent pot ser negre, que els Cayennes d’ahir poden ser avui embargaments per impago, llanto y rechinar de dientes. Per això malgastar aquests preciosos i tranquils dies amb l’oblit em sembla poc prudent. Millor estalviar-los en el record, dipositar-los (encara que sigui sense interès, desinteressadament) al banc de la memòria. Mal que sigui sota la rajola de l’habitació.

Down - The Stomach Mouths
Suzie Q - Clarence Clearwater Revival
Strychnine - The Sonics
That's all she wrote - The Hysterics
Mr. Pharmacist - The Other Half
Patch of grass - The Purple Fox

Apalancat al sofà miro una peli intimsta tan pretenciosa com aburrida: una tia joveneta li diu dramàticament a la seva amiga mentre surten al repla de les escales de casa “que voldria viure tots i cadascún dels dies com si fos l’últim de la meva vida”. Allavorens la película continua, amb la trama seguint les dos amigues que baixaven les escales i surten al carrer, caminant per la vorera. Pero allavonses la trama ja m’importa una merda, en part perquè és un bodrio de película i en part perquè m’he quedat en aquell replà d’escala, pensant que si realment visques tots-tots-tots-tots els dies de la seva vida com si fos l’últim, n’hi hauria un que sí, efectivament, seria igual -idèntic de fet- a l’últim dia de la seva vida, perquè de fet seria l’últim. ¿Però i tota la resta de dies fins arribar a aquest últim? ¿no seria un stress? Vull, dir que, ostia tiu, quin agobiu! Tots els putus dies de la vida pensant, “corre! corre! va! Vinga a fer coses, vinga a fer de tot, i tot depressa i tot intensament que això s’acaba pero YA!”I no. Penso que jo no. Que jo en canvi preferiria viure l’últim dia de la meva vida com si encara tingués tota una altra vida sencera per endavant. Amb tot el temps del mon.

Girl (You Captivate Me) - Question Mark And The Mysterians
Don't Do It Some More - The Cindermen
13 Women - The Renegades
Speed fever - Laghonia