D’amagat

Don't Hide Who You Are - Teenage Fanclub

P6R, 99.8 FM EJDM, com sempre un plaer i un autèntic honor compartir aquesta horeta de ràdio amb tots vostès, siguin els qui siguin i estiguin amagats on estiguin. Encetem amb “Don't Hide Who You Are” dels Teenage Fanclub perquè avui jugarem a fet i amagar. Aquesta nit la cosa va d’amagar. De cançons que amaguen coses. ¿quines coses amaguen les cançons que porten “l’amagat” pintat a la cara, dibuixat al títol? Nuse, les respostes no han estat mai el meu fort (ahí estan tants examens de 4 i ½). Com tots hauríem ja de saber, les respostes maifren, estan en el vent, així que amb la que ha bufat, fijo han anat a petar totes a Mallorca (junt amb parabòliques mal acollades i sostenidors de blonda estesos yumyum). Anem doncs a centrar-nos en les preguntes: ¿que amaguen les cançons amb algo amagat per dins? “Pots amagar una profunda decepció darrera un somriure aparentment desinteressat; Pots amagar tota una vida de fàstic conjugal darrera una fingida indiferència; pots amagar un cos quirúrgicament esquarterat dins una banyera d’aigua tèbia (amb la vana esperança que el forat de l’aigüera s’ho acabi empassant tot-tot-tot claveguera avall); pots amagar-te de tots i de tothom en un convent recollit (pregant anonimat i discreció a qualsevol dels Deus elegantment disposats al display de l’espiritualitat); pots amagar-te en un bosc frondos, fosc, i hombrivol (idèntic a tots els altres boscos que solen aparèixer en aquells poemes amb tics del romanticisme germànic); pots amagar-te en un bar de copes tan atapeït que el suor de la multitud borratxa i escandalosa es condensa en parets i sostres fins convertir-se en gotes que acaben precipitant sobre la punta del teu nas. Pots amagar al jardí de casa –tal com els xuxos previsors amaguen ossets- una reluciente falange humana apareguda de ves-a-saber-quin horripilant crim passional; Pots amagar un certa dosi de continguda impotència dins un got llarg amb Jameson de 12 anys (esperant que els cubitos acabin per diluïr ambasdos rasposidades i les facin més tragaderes); Pots amagar-te, com quan crio, dins un armari esperant amb el cor accelerat que de sobte algú obri la porta i es faci la llum. Però és clar, com millor t’amagues més difícil és que et trobin, i més fàcil que quisigui que busqui es cansi i abandoni. End of the game. Bittersweeet. Ara mateix, per aquestes carrers de Deu, milers de camions de mudances circulen plens de grans armaris-mirall. Ja hi pots pujar de peus que tots-tots-tots amaguen les seves cosetes.

I Cant Hide - They Might Be Giants
A wave crashed on rocks - Felt

Mes coses amagades, per exemple tot un disc durant 25 anys. Fantastic Something eren els germans grecs Constantin i Alex Veis, instalats a Londres on estudiaven. A principis dels 80 van treure un impressionant disc (Fantastic Something), i en van gravar un altre: en un petit estudi caseru. El disc s’havia d’haver dit “songs in a small room”. Però la meitat de les cançons es van perdre. Les altres cinc, amagades des d’aleshores, les van editar el 2001 Siesta Records: “music coming in my ears, after all these years”.

Different sounds - Fantastic Something
Autum leaves - Oscar Peterson

Áquesta mateixa tarda, pel poble. Caminant. Carrer estret, cases antigues amb persianes baixades. Un sorollet de persiana, la sensació vaga i difosa d’ulls amagats darrera la persiana ¿sats que et dic, no? Una mirada oculta mirant com m’apropo, com passo pel costat –a mig metre dels ulls amagats-, com m’allunyo. Ulls amagats taladrant-me l’esquena. Sensació amorfa i desdibuixada de sentir-se observat – casi-casi espiat-. Aquesta inquietant sensació no m’abandona del tot fins a casa, assegut davant l’ordinador, navegant, relaxada, alegre i despreocupadament. Navegant. Deixant - en forma de delatores cookies, paswords i trackdowns - un inconscient rastre indeleble de les meves opinions, dels meus gustos més amagats, de les meves més baixes passions. Ulls amagats darrera persianes digitals.

Playin' Hide And Seek - Eddie Regan
A place to hide away - Robert Forster

“A place to hide away”. Robert Forster, ex 50% dels Go-Betweens des del seu darrer disc busca “Un lloc on retirar-se del mon, un convent, el bosc de Sherwood, Grècia, o la classe d’un cole. Tinc moltes coses per ensenyar”.

You've Got To Hide Your Love Away - The Beatles
Luna de miel a escondidas - Francisco Nixon

Francisco Nixon, component de La Costa Brava, amagant una lluna de mel: “mañana me cojo el autobús y me planto allí dónde estes tu. Hay miles de feos en el andén, me pongo los cascos y empiezo a leer”. Ahir mateix caminant pel carrer, un tio amb cara desencaixada cridant pel mòbil “Et perdo... et vaig perdent... t’estic perdent!” O de com al mateix temps es pot fondre la cobertura telefònica i la sentimental. Cosa del vent sin duda...

If You Find Yourself Caught In Love - Belle & Sebastian
Find my love - Fairground Atraction

Nevera oberta, una voll damm, un obridor del calaix de sota el forn. Un trago de birra. Recolzada sobre el marbre ella li diu pensativa: “Que no t’enganyi la meva pinta, no soc així de dolça. Darrera el meu somriure i amabilitat, amago les pitjors intencions. Tinc hàbits i necessitats que ni t’imaginaries. No és qüestió que em deixis temps, perquè l’amor em passa de llarg. No soc capaç d’explicar-te els meus sentiments, només fins que vull odiar-te. No importa si no soc amable, hauries de saber que vull estar sola. Cada segon que passes amb mi estàs desperdiciant la teva vida. No faig conya quan et dic que has de deixar tot això algun dia.”. (...) oh! Epantosa inconstància! als pocs segons que aquesta parrafada desaparegués campana extractora amunt, els dos pollus ja estaven copulant violentament presa d’un furor irrefrenable. Xispassus blau-electric petaven fins el sostre de la cuina entre empellons, culades i jadeos. Ahí es ná. Inconsistències i absurditats per parar un tren, a cabaços, a tonelades. Revoltillo damunt el marbre de restes enganxoses i viscoses dels diferents líquids humans, combinats amb molletes de pa, taques d’oli sec i el toll de cervesa. Menjar i beure, posar i treure. Yatedigo, Aleajactaest. A fora el vent s’emporta les senyals de “precaució”, “oju”, “altantu” “peligru”. Volen cel enllà, qui sap cap on, Mallorca probablement. És la història de “Swedish Hearts”, Acid House Kings. Cors Suecs congelats com un cubitos dins gots de Vodka Absolut. La bola de foc s’apropa, amics: urgeixen massives provisions de cubitos.

Swedish Hearts - Acid House Kings

Més amagatalls amb aquesta mateixa línia autodespreciativa. Pelle Carlsberg amb la cançó que xapa el seu últim disc “tired of being PC” ¿qui és el Senyor Amagat i qui el Dr. Jekill? diu Carlsberg: “no m’agrada el tipus de persona en què m’estic convertint, malhumorada, egocèntrica, i impacient... però només amb tú. Em sembla que estàs tastant les meves dues cares: I’m Doctor Jekill and I Hide”

Tired Of Being PC - Pelle Carlberg
Find me a boy - Françoise Hardy

You can’t hide your love forever deia el 1982 Edwyn Collins. ¿can you hide your love forever? ¿Pots amagar el teu amor per sempre? Espinoso tema sin dudda, em recorda una història que vaig sentir fa anys a la sala d’espera d’un dentista de preocupants inclinacions sàdiques. Era sobre un home que el precís dia que es jubila, decideix sortir de l’armari on portava amagat tota una vida conjugal, dues filles, un apartament a Salou, un monovolum i un asqueròs canitxe que burdava a totes hores. Surt de l’armari i llença un devastador míssil nuclear. No val la pena entrar en lúgubres detalls, podem posar un vídeo d’aquelles demolicions controlades d’edificis, enfonsant-se entre un núvol de pols blanca. Vaig pensar, ¿calia, a les seves alçades, sortir de l’armari? ¿tan bé s’hi estava dins, que l’home s’hi va passar tota una vida conjugal? ¿tan malament s’hi estava que no va poder esperar que passessin els últims cinc minuts del partit? El magnífic LP dels Orange Juice es deia –i encara es diu- “you can’t hide your love forerver”, però igual també es podria haver titulat “you can’t hide your hate forever”: jo no se quin dels dos sentiments (love & hate) aguanta més temps fora la nevera, -l’armari en el nostre cas-. El que és segur és que Consolation Price és una magnífica i interessantíssima cançó: “Mil violins tocaran per tu i els teus preciosos ulls blau-turquesa. Mil guanyes, mil en perds, però jo seré el teu premi de consolació –i tu no deixaràs de sospirar. Volia impressionar-te amb el meu flequillo, tan deliciosament passat de moda era que et vaig fer riure. Demà em compraré un vestit la mar de ridícul. No voldria ficar el nas on no em toca, però el tio aquell... ¿no vas plorar per ell centenars de cops? Jo seré el teu premi de consolació... Encara que ja se que no seré mai prou home per a tu”. Ahhh! Disculpeu si em poso sentimental, cert que és el recurs més fàcil, és que no sabia que posar aquí... L’abús del frenadol no perdona.

Consolation Prize - Orange Juice
No mires a los ojos de la gente - Golpes Bajos
Boys Don't Cry - The Cure

Les últimes coses amagades, un tio en un quarto i llàgrimes als ull “Escondete en el cuarto de los huéspedes” Golpes Bajos, “Hidding the tears in my eyes because boys dont cry”. Rematem la sessió amb l’última amagada: “llevo una pena a escondia no se por donde...”. I de la mateixa cançó, aquesta perla dificilment superable: “pares o nones, niña, pares o nones: o te pones de cara, niña, o no te pones”. Ahiquedaeso. Encara que, mira, provarem de superar-la amb aquesta de Peter Sellers a el Guateque "la sabiduría es la virtud de los adultos, pero el corazón de un niño es puro".

Pares o nones - Los Marismeños