Hermenèutica Estelar, 27 de febrer, hivern 2009
Wand'rin' Star - Lee Marvin
Hermenèutica estelar, hermenèutica de les estrelles, tal com diu el nom avui la cosa va de missatges ocults de les estrelles. La entrada és la impagable Wandering Star de Lee Marvin, de la peli Paint your Wagon. “la neu pot cegar els teus ulls però només la gent et pot fer plorar”. Bien. Enllaço una entrada del blog d’Orbison on explica curiositats del rodatge de la peli, farres del Lee Marvin i Clint Eastwood tal. Però a lo nostru, hermenèutica estelar. Des del principi dels temps les estrelles han fascinat a l’home, i probablement, encara més a la dona. Hem mirat les estrelles, les hem observat, i hi hem buscat significats ocults: on anem? Quin és el nostre destí? ¿caurà finalment aquella xati yum-yum? ¿que farà el Barça aquest cap de setmana?... ¿i perquè això? Nusé, probablement perquè no teniem res millor a fer, quisir si has de sortir a caçar un Mamut perquè a les 9 xapen el Pryca, no et pots entretenir mirant estrelles. O per exemple, si vas cagant llets perquè has d’entregar a temps una comanda de 10.000 puntes de fletxa de silex, doncs això, no tens temps d’entretenir-te mirant les estrelles.
Però, posats que tens una mica de temps per perdre, ¿perquè mirar les estrelles? Doncs nusé, igual perquè quan perds un billet de 50, les claus de la gruta, o un collaret d’ossets de rata, comences a mirar i remirar per terra, escudrinyan el sól que trepitges, fins que fart, desesperat i confòs per la inutilitat, busques solucions, respostes fent exactament lo contrari, és a dir, aixecant la vista des del terra fins cap dalt. Fale, fins aquí. Avui escoltarem boniques cançons que parlen d’estrelles, boniques almenys al meu gust. Mentres van sonant, vosaltres podeu treure el cap per la finestra en aquesta nit estrellada, i buscar-hi els significats ocults que més us convinguin. O dedicar-vos a alguna cosa més prosaica com sopar o practicar sexe. Sigui en companyia o sigui sols.
Roma non fa la stupida stasera - Mina i Nino Manfredi
Seul sur son étoile - Gilbert Bécaud
“Quan un està sol sobre la seva pròpia estrella i mira passar els trens, i brinda amb els miserables, i dorm amb els “menys que res”; quan un torna a escriure a la mama, pensa en l’economia, o inventa pregaries per un Deu de mentida... És que un necessita algú, alguna cosa, un altre lloc que no té. És que necessita algú, un amor, un company que l’esperi després un llarg temps. Quan un està sol sobre la seva estrella, no veu el temps passar, te fred i es repenja com un cavall que va a morir; quan un explica batalletes a gent que no escolta, quan et poses guapo perquè es diumenge i encabat acabes per no sortir... És que un necessita algú, alguna, cosa, un altre lloc que no té. És que necessita algú, un amor, un company que l’esperi després un llarg temps. Quan un està sol sobre la seva estrella, a vegades hi han cops de sort, i son dos sobre la seva estrella, i sembla estupid, però un és afortunat... perquè aleshores ja no necessita ningú, ni res ni cap lloc més, perquè a un se-li’n refot, se-li'n refot."
Soft Black Stars - Antony And The Johnsons
My Dark Star - Suede
Més cançons sobre els equivocs missatges de les estrelles. Els Prefab Sprout tenen “avenue of Stars”, fins i tot tot un LP que es diu Andromeda Highs. Però al meu gust, res comparada amb la que entra tot seguit, “long ago, one summer night we let the stars go free”, inclosa al Jordan the Come Back.
We Let The Stars Go - Prefab Sprout
Dimarts 24 de febrer de 2009. Sol agradable de migdia de finals d’hivern, surto del curro camí de casa, sona “we let the stars go” per l’ipod. Una entrada de parking. Una parelleta d’adolescents magrejant-se impúdicament a la vista de qualsevol passejant. Jo per exemple. Els seus 4 ulls tancats, una ma d’ell per dins la caçadora, el gersei i probablement la samarreta i els sostenidors. La ma dreta d’ella aixecada immobil a mitja alçada, tirada enrere. Hormones en ebullició, la èpica dels volcans. Mississippi Burning. “Hi havia aquella noia, la que solia enfotre’s del meu nom. Atiava les brases fins el punt que encara ara de vegades pillio la seva flama. La balsàmica veu de la distància em repeteix “però només va ser un rollete”. Ara altres músiques sonen a les meves orelles, però encara la puc sentir cantar. Hi havia aquell xaval, que jo solia ser, suposo que massa fred. Si ella vingues a comprar-lo, que barato li sortiria. Però la llum ha volat, i és fosc. I El que semblava el cel de sobte s’ha tornat inquietant a l’ull nu. Fa molt de temps, una nit d’estiu vam deixar passar les estrelles. Long ago, one summer night we let the stars go free”. Sí, curiosa alineació dels astres. ¿qui no te algun d’aquests deliciosos cadavers sentimentals a l’armari? Curiosos armaris- De fet més que armaris, congeladors. Inasequibles a la descomposció, els deliciosos cadàvers aguanten aparentment intactes qual mamunts en permafrost. Toc-toc ¿que hi ha algú aquí? Eco-eco-eco. Dos semiadolescents es derretien a lenguetazos en aquella entrada de parking, aquell agradable migdia de finals de febrer. Milions d’armaris esperen futurs cadavers congelats amb les portes obertes en un cicle etern, inacabable i tal. Les estrelles donen sentit a tot, només necessites adaptar el seu silenciós discurs al teu gust, a les teves necessitats. Hermenèutica Estelar.
Western Stars - Chris Isaak
Astral Weeks - Van Morrison
Stars Fell On Alabama - Billie Holiday
Greu desparramament estelar ahir anit a la petita vila d’Almoster, sita a uns 4 kms de l’epicentre des d’on s’emet el Jardí del Manicomi, a les peixeteries velles. “I never planned in my imagination, a situation so heavenly A fairy land that no one else could enter And in the center, just you and me, My heart beat like a hammer, my arms wound around you tight Ah, stars fell on alabama last night”. Alabama, Almoster, Tomboctú, Minks... nunca és lejos si la lírica és buena.
Wishing on a Star - Paul Weller
Star Sign - Teenage Fanclub
Telescopis, planisferis, constel·lacions, vies lactes, horòscops, ascendents lunars, orbitals, cartes astrals. Fa molts anys una amiga me'n va fer una de carta astral. Estàvem sols a casa seva, buenu a casa de sons pares. Em va dir que tenia un programa d'ordinador que en feia. Escèptic com soc, a mi me la repelaven aquestes coses, de fet més aviat em donaven -i encara em donen- yuyu. Però davant l'expectativa d'un hipotètic plan vaig dir vale. Em va començar a fer preguntes, data, hora, lloc de naixement, ascendents, i tal. Va anar patullant per allà mentre jo dissimuladament especulava sobre la profunditat del seu escot. Balcons, paisatges, valls alpines, ulleres de sol. En fi, que us he de dir. Finalment va dir “ja està” i la va imprimir amb gran estrèpit doncs érem en els temps de les impressores d'agulles i paper continu. Bien. Em va passar aquella llarga tira de paper. Me la vaig mirar. Li vaig dir que jo havia nascut a Reus i no a Tarragona com posava en aquella carta astral. Em va dir que el programa només deixava posar capitals de província, no discriminava res més. Amb l'indiferència de l'escèptic em vaig dir silenciosament para mi mismo que com podia ser que fos igual haver nascut a Reus que a Tarragona. Fins el més pelacanyes sap que hi ha una enorme diferència entre nèixer a Reus o a Tarragona, cara el meu passat i cara el meu destí, el que m'havia de revelar aquella carta astral. Milions de petites combinacions espaials implosionades de cop, despreciades per un ajust informàtic. Vam anar a la cuina a fer un tallat, i incitat per tant elevades revelacions estelars i tan profundes valls de l'escot em vaig tirar de cap a la piscina. La vaig apretar contra la taula i, amb els llàvis li vaig buscar la boca. Em va parar bruscament. Em va dir que què m'havia cregut, que anava confós, que m'havia equivocat. Suposo que coneixeu la sensació. M'ho vaig agafar amb deportivitat, amb la tranquil·litat d'esperit de qui, encara que sortint creu, ha llançat la moneda. Suposo que no devia estar escrit a la carta astral, que acabés camelantme-la (no ho se, la vaig tirar directament). Qui sap, igual si hagués nascut a Tarragona enlloc de Reus me l'hagués beneficiat. O potser estava dit en les visceres d'algún corder sacrificat de matinada mirant cap l'oest. Però -as far as I know- ningú les va llegir. Coses de l'Hermenèutica estelar.
Wandering Star - Portished
dame estrellas o limones - Family
Del diccionari: “estrella: En astrologia, planeta que se suposa que exerceix una influència en el destí d’una persona”.
Astrologia, quiromància, horoscops, ascendents, llunes, estrelles, destí, futur. Models economètrics predictius, estimacions de creixement del PIB. Euribor a tres mesos, a sis mesos a un any. Forwards, caps, tops, floors, rebots, carteres estructurades, models metereològics, anàlisi borsària fonamental, doble tops, barriers, anàlis bursària tècnica. Analisi de sang, electrocardiogrames, electroencefalogrames, TAC’s... No era així en l'origen,. No era així però en algun moment es va traçar una línia divisòria entre el mon de la màgia i el de la tècnica, entre lo raro i lo del yuyu, i l'ortodòxia, l’explicació racional del que ens espera com espècie, com subjecte econòmic agregat, o com pobres individus solets i acollonits en un raconet de la gàbia del laboratori, esperant l'humà de la bata blanca i enorme xeringa. Hi ha una ratlla traçada. El transcórrer del temps tecnicocientífic l’ha anat desplaçant cada cop més ençà, deixant les coses rares i inexplicables cada cop mes enllà, més lluny, més distants. I amb tot, les mateixes coses que han fet desplaçar aquesta línia traçada més ençà, també l’han fet simultàniament més borrosa, difusa, dispersa, confosa. La màgia cada cop ens queda més distant però al mateix temps la tècnica ens és cada vegada més incomprensible i rara als hommous vulgaris. L'infermera em fa estirar. Tanco els ulls dins una màquina que em llança rajos invisibles perquè rebotin dins el meu organ i dibuixin unes siluetes confoses. Un tio amb bata blanca se les mirarà i dirà que tal o qual, amb unes paraules rares que m’hauré d’esforçar en recordar per repetir més tard a un altre tio amb bata blanca. Aquest m’acabarà parlant altre cop ratlles: cap allà el 4 i ½ i el suspens, repetir les proves; cap aquí l’aprovat, la “bona salut” el terros de sucre, la sardineta, yap-yap. Al final de mes, puntual com el Halley, renovació al 3 i pico TAE, un diferencial del 0 i ½ sobre un euribor anual del 2 i pico. Les estrelles segueixen igual de lluny, i igual de brillants. I igual d’hermètiques. Pura plastilina per seguir moldejant el destí segons les necessitats de cadascú.
Des Etoiles - Katerine
Stars Above Us - Saint Etienne
Wand'rin' Star - Lee Marvin
Hermenèutica estelar, hermenèutica de les estrelles, tal com diu el nom avui la cosa va de missatges ocults de les estrelles. La entrada és la impagable Wandering Star de Lee Marvin, de la peli Paint your Wagon. “la neu pot cegar els teus ulls però només la gent et pot fer plorar”. Bien. Enllaço una entrada del blog d’Orbison on explica curiositats del rodatge de la peli, farres del Lee Marvin i Clint Eastwood tal. Però a lo nostru, hermenèutica estelar. Des del principi dels temps les estrelles han fascinat a l’home, i probablement, encara més a la dona. Hem mirat les estrelles, les hem observat, i hi hem buscat significats ocults: on anem? Quin és el nostre destí? ¿caurà finalment aquella xati yum-yum? ¿que farà el Barça aquest cap de setmana?... ¿i perquè això? Nusé, probablement perquè no teniem res millor a fer, quisir si has de sortir a caçar un Mamut perquè a les 9 xapen el Pryca, no et pots entretenir mirant estrelles. O per exemple, si vas cagant llets perquè has d’entregar a temps una comanda de 10.000 puntes de fletxa de silex, doncs això, no tens temps d’entretenir-te mirant les estrelles.
Però, posats que tens una mica de temps per perdre, ¿perquè mirar les estrelles? Doncs nusé, igual perquè quan perds un billet de 50, les claus de la gruta, o un collaret d’ossets de rata, comences a mirar i remirar per terra, escudrinyan el sól que trepitges, fins que fart, desesperat i confòs per la inutilitat, busques solucions, respostes fent exactament lo contrari, és a dir, aixecant la vista des del terra fins cap dalt. Fale, fins aquí. Avui escoltarem boniques cançons que parlen d’estrelles, boniques almenys al meu gust. Mentres van sonant, vosaltres podeu treure el cap per la finestra en aquesta nit estrellada, i buscar-hi els significats ocults que més us convinguin. O dedicar-vos a alguna cosa més prosaica com sopar o practicar sexe. Sigui en companyia o sigui sols.
Roma non fa la stupida stasera - Mina i Nino Manfredi
Seul sur son étoile - Gilbert Bécaud
“Quan un està sol sobre la seva pròpia estrella i mira passar els trens, i brinda amb els miserables, i dorm amb els “menys que res”; quan un torna a escriure a la mama, pensa en l’economia, o inventa pregaries per un Deu de mentida... És que un necessita algú, alguna cosa, un altre lloc que no té. És que necessita algú, un amor, un company que l’esperi després un llarg temps. Quan un està sol sobre la seva estrella, no veu el temps passar, te fred i es repenja com un cavall que va a morir; quan un explica batalletes a gent que no escolta, quan et poses guapo perquè es diumenge i encabat acabes per no sortir... És que un necessita algú, alguna, cosa, un altre lloc que no té. És que necessita algú, un amor, un company que l’esperi després un llarg temps. Quan un està sol sobre la seva estrella, a vegades hi han cops de sort, i son dos sobre la seva estrella, i sembla estupid, però un és afortunat... perquè aleshores ja no necessita ningú, ni res ni cap lloc més, perquè a un se-li’n refot, se-li'n refot."
Soft Black Stars - Antony And The Johnsons
My Dark Star - Suede
Més cançons sobre els equivocs missatges de les estrelles. Els Prefab Sprout tenen “avenue of Stars”, fins i tot tot un LP que es diu Andromeda Highs. Però al meu gust, res comparada amb la que entra tot seguit, “long ago, one summer night we let the stars go free”, inclosa al Jordan the Come Back.
We Let The Stars Go - Prefab Sprout
Dimarts 24 de febrer de 2009. Sol agradable de migdia de finals d’hivern, surto del curro camí de casa, sona “we let the stars go” per l’ipod. Una entrada de parking. Una parelleta d’adolescents magrejant-se impúdicament a la vista de qualsevol passejant. Jo per exemple. Els seus 4 ulls tancats, una ma d’ell per dins la caçadora, el gersei i probablement la samarreta i els sostenidors. La ma dreta d’ella aixecada immobil a mitja alçada, tirada enrere. Hormones en ebullició, la èpica dels volcans. Mississippi Burning. “Hi havia aquella noia, la que solia enfotre’s del meu nom. Atiava les brases fins el punt que encara ara de vegades pillio la seva flama. La balsàmica veu de la distància em repeteix “però només va ser un rollete”. Ara altres músiques sonen a les meves orelles, però encara la puc sentir cantar. Hi havia aquell xaval, que jo solia ser, suposo que massa fred. Si ella vingues a comprar-lo, que barato li sortiria. Però la llum ha volat, i és fosc. I El que semblava el cel de sobte s’ha tornat inquietant a l’ull nu. Fa molt de temps, una nit d’estiu vam deixar passar les estrelles. Long ago, one summer night we let the stars go free”. Sí, curiosa alineació dels astres. ¿qui no te algun d’aquests deliciosos cadavers sentimentals a l’armari? Curiosos armaris- De fet més que armaris, congeladors. Inasequibles a la descomposció, els deliciosos cadàvers aguanten aparentment intactes qual mamunts en permafrost. Toc-toc ¿que hi ha algú aquí? Eco-eco-eco. Dos semiadolescents es derretien a lenguetazos en aquella entrada de parking, aquell agradable migdia de finals de febrer. Milions d’armaris esperen futurs cadavers congelats amb les portes obertes en un cicle etern, inacabable i tal. Les estrelles donen sentit a tot, només necessites adaptar el seu silenciós discurs al teu gust, a les teves necessitats. Hermenèutica Estelar.
Western Stars - Chris Isaak
Astral Weeks - Van Morrison
Stars Fell On Alabama - Billie Holiday
Greu desparramament estelar ahir anit a la petita vila d’Almoster, sita a uns 4 kms de l’epicentre des d’on s’emet el Jardí del Manicomi, a les peixeteries velles. “I never planned in my imagination, a situation so heavenly A fairy land that no one else could enter And in the center, just you and me, My heart beat like a hammer, my arms wound around you tight Ah, stars fell on alabama last night”. Alabama, Almoster, Tomboctú, Minks... nunca és lejos si la lírica és buena.
Wishing on a Star - Paul Weller
Star Sign - Teenage Fanclub
Telescopis, planisferis, constel·lacions, vies lactes, horòscops, ascendents lunars, orbitals, cartes astrals. Fa molts anys una amiga me'n va fer una de carta astral. Estàvem sols a casa seva, buenu a casa de sons pares. Em va dir que tenia un programa d'ordinador que en feia. Escèptic com soc, a mi me la repelaven aquestes coses, de fet més aviat em donaven -i encara em donen- yuyu. Però davant l'expectativa d'un hipotètic plan vaig dir vale. Em va començar a fer preguntes, data, hora, lloc de naixement, ascendents, i tal. Va anar patullant per allà mentre jo dissimuladament especulava sobre la profunditat del seu escot. Balcons, paisatges, valls alpines, ulleres de sol. En fi, que us he de dir. Finalment va dir “ja està” i la va imprimir amb gran estrèpit doncs érem en els temps de les impressores d'agulles i paper continu. Bien. Em va passar aquella llarga tira de paper. Me la vaig mirar. Li vaig dir que jo havia nascut a Reus i no a Tarragona com posava en aquella carta astral. Em va dir que el programa només deixava posar capitals de província, no discriminava res més. Amb l'indiferència de l'escèptic em vaig dir silenciosament para mi mismo que com podia ser que fos igual haver nascut a Reus que a Tarragona. Fins el més pelacanyes sap que hi ha una enorme diferència entre nèixer a Reus o a Tarragona, cara el meu passat i cara el meu destí, el que m'havia de revelar aquella carta astral. Milions de petites combinacions espaials implosionades de cop, despreciades per un ajust informàtic. Vam anar a la cuina a fer un tallat, i incitat per tant elevades revelacions estelars i tan profundes valls de l'escot em vaig tirar de cap a la piscina. La vaig apretar contra la taula i, amb els llàvis li vaig buscar la boca. Em va parar bruscament. Em va dir que què m'havia cregut, que anava confós, que m'havia equivocat. Suposo que coneixeu la sensació. M'ho vaig agafar amb deportivitat, amb la tranquil·litat d'esperit de qui, encara que sortint creu, ha llançat la moneda. Suposo que no devia estar escrit a la carta astral, que acabés camelantme-la (no ho se, la vaig tirar directament). Qui sap, igual si hagués nascut a Tarragona enlloc de Reus me l'hagués beneficiat. O potser estava dit en les visceres d'algún corder sacrificat de matinada mirant cap l'oest. Però -as far as I know- ningú les va llegir. Coses de l'Hermenèutica estelar.
Wandering Star - Portished
dame estrellas o limones - Family
Del diccionari: “estrella: En astrologia, planeta que se suposa que exerceix una influència en el destí d’una persona”.
Astrologia, quiromància, horoscops, ascendents, llunes, estrelles, destí, futur. Models economètrics predictius, estimacions de creixement del PIB. Euribor a tres mesos, a sis mesos a un any. Forwards, caps, tops, floors, rebots, carteres estructurades, models metereològics, anàlisi borsària fonamental, doble tops, barriers, anàlis bursària tècnica. Analisi de sang, electrocardiogrames, electroencefalogrames, TAC’s... No era així en l'origen,. No era així però en algun moment es va traçar una línia divisòria entre el mon de la màgia i el de la tècnica, entre lo raro i lo del yuyu, i l'ortodòxia, l’explicació racional del que ens espera com espècie, com subjecte econòmic agregat, o com pobres individus solets i acollonits en un raconet de la gàbia del laboratori, esperant l'humà de la bata blanca i enorme xeringa. Hi ha una ratlla traçada. El transcórrer del temps tecnicocientífic l’ha anat desplaçant cada cop més ençà, deixant les coses rares i inexplicables cada cop mes enllà, més lluny, més distants. I amb tot, les mateixes coses que han fet desplaçar aquesta línia traçada més ençà, també l’han fet simultàniament més borrosa, difusa, dispersa, confosa. La màgia cada cop ens queda més distant però al mateix temps la tècnica ens és cada vegada més incomprensible i rara als hommous vulgaris. L'infermera em fa estirar. Tanco els ulls dins una màquina que em llança rajos invisibles perquè rebotin dins el meu organ i dibuixin unes siluetes confoses. Un tio amb bata blanca se les mirarà i dirà que tal o qual, amb unes paraules rares que m’hauré d’esforçar en recordar per repetir més tard a un altre tio amb bata blanca. Aquest m’acabarà parlant altre cop ratlles: cap allà el 4 i ½ i el suspens, repetir les proves; cap aquí l’aprovat, la “bona salut” el terros de sucre, la sardineta, yap-yap. Al final de mes, puntual com el Halley, renovació al 3 i pico TAE, un diferencial del 0 i ½ sobre un euribor anual del 2 i pico. Les estrelles segueixen igual de lluny, i igual de brillants. I igual d’hermètiques. Pura plastilina per seguir moldejant el destí segons les necessitats de cadascú.
Des Etoiles - Katerine
Stars Above Us - Saint Etienne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada