Post-Coital Confidential, 3 d'abril, primavera 2009

Something in my mouth (Sex'n'Jazz) - Gare du Nord

P6R 99.8 FM EJDM, Estem escoltant la cançó “Something in my mouth (Sex'n'Jazz)” de l’última LP “Sex’nJazz”. Els holandesos Gare du Nord, la penúltima sensació del jeazzy-listening. El tema “Tinc algu a la boca que és teu -sex’n’jazz” ens serveix per començar l’edició d’aquesta nit que es diu “Post Coital Confidential”. Post Coital Confidential. Confessions post-coitals. Confessions Post coitals en raó d’aquells segons de calma tropical, al•lucinacions, solaz i reposo que segueixen a l’huracà orgàsmic, a la batalla destemplada. Segons de relax, sorbiendo un rom amb pinya jaient en una tumbona de tela a franges blanc i blaves parada just al centre, al mateix ull de l’huracà. Així dit a lo brutu fa la impressió com si tot el proces orgasmic fos un miratge, un falsejament de la realitat, vull dir de la realitat quotidiana, la que et tires a la cara cada matí quan davant el mirall t’arranques les lleganyes sanguinolientas, o llances eco-disciplinadament les 7 o 8 bosses de brossa als respectius contenidors de colorins.

I doncs sí, el Procés Orgàsmic (P.O.) com a miratge, com falsejament de la realitat per la seva excepcionalitat. Perquè l’etapa pre, durant i post orgàsmica no té res a veure en quant a profunditat de sensacions, sentiments, al•lucinacions, intuicions, pensaments o visions, amb l’altra part de la nostra vida que no és orgasme. A aquestes alçades de la peli (concretament en el minut 3 les 22 hores d’aquest divendres 3 d’abril de 2009) no crec que calgui dir res de l’orgasme. Sinembargo sempre he tingut malsana curiositat pels instants que segueixen a aquestes micro-morts universals. Era un record vague de feia anys, Paul Mc Cartney ho va treure en el un video (The pipes of peace crec recordar), però la refinitiva va ser fa unes setmanes: un curiosíssim documental sobre el nadal de 1914 al front, el primer nadal a les trinxeres de la primera guerra moderna (mil•lions de morts i tal, ja sabeu). Episodis de confraternització amb l’enemic tot al llarg del front. Soldats enemics intercanviant regals, fotos, cançons en mig dels filferros espinats, en terra de ningú. Saltar de les trinxeres no per calar baionetes sinó per jugar a futbol. Episodis silenciats després pels respectius alts comandaments, afusellament dels implicats, requisament i posterior eliminació de fotos i altres proves del fenòmen. La tornada a la crua realitat.

I és això més o menys, xocants parèntesi enmig de la guerra. Aquella fraternal sensació de camaraderia, de franquesa, obertura de cors, de secrets, de confidències, baixades de defenses psicològiques, de pantalons, de calçotets... aquella reconeixible sensació que segueix immediatament al clímax. Microparèntesi de confraternització en terra de ningú, treves enmig del no res, entre una batalla dialèctica i el seguent retret amarg. Imprudents atacs de loquacitat gratuïta, obertures de cor de certificada validesa, tant per furtives refregades casuals, com per consolidades relacions amb décades d’antiguitat i apolillament. ¿cal anar tan lluny per no moure’s de lloc? De les profunditats pantanoses emergeix tan majestuosa com emfangada, la imponent figura de Barry Adamson. Ponzoñosos sons per a extravagants obsessions, obrim cometes i cursiva:“psico-sexual, temible s’endevina el camí que m’espera. Aquí aguardo, resignat, que el cap m’acabi explotant. Arrossego una vida solitària, els meus paradisos poblats per estranyes figures, incitants dones la majoria. Prego, reso per trobar algun lloc on deixar reposar les meves extravagants obsessions. Però allavonses, cada matí, aquell mortal crepitar a l’espinada, psico-sexual, exigeix que em lliuri, que em deixi anar. Vaig follant per les cantonades de la ciutat amb conys casuals de dents podrides, amb fons de lluna desapareixent en el mar. Algunes em diuen Rob, altres Frank..., faig imposicions als seus bancs sense interès, i al final em quedo tan buit com pugui estar-ho un desgraciat. La carn em rellisca, les mentides no em marquen, les drogues son inútils. Tots els somriures que un dia vaig llençar amb assassines intencions ara em retornen glaçats, congelats. I amb tot segueixo buscant un lloc on descarregar els meus extravagants desitjos, no paren de taladrar. Temo que aquest és el meu destí. Vago sense nord per la ciutat, un lleo tancat, a cops per la ciutat.” Tancament de cometes i de cursiva. Profundes i emmfangades confessions post coitals les que Barry Adamson ens sombreja sobre aquesta pobra ànima turmentada. Confessió-express, confessió on line, confessió només uns milisegons després d’haver comés el pecat, en el mateix lloc del crim, ambdos cossos encara calents. “I fuck around the sturdy town with sudden chicks with rotten teeth, watch the moon disappeare into the sea, still I pray for somwhere I can rest my weary appetetite”.

Psycho Sexual - Barry Adamson
Orgasm - Prince
Music Is My Hot Sex - CSS

“El podia sentir al meu costat, desbocat com un huracà, Volia emportar-me’l al llit, faria guarrades amb ell fins veure sortir el sol. Sota el llençol, ell gemegava en re bemol, em vaig tensar. Però tot estava bé: ell està follat. Però se que jo també”: Cansei de Ser Sexi. Macro funk sideral des de Sao Paulo. Ara entra “More, more, more, how do you want it”. “Més més més, ¿com t’agrada?”. Andrea True era una actriu de repartiment delomonton delmercadillo durant els 60’s. Fins que se’n va afartar, i va canviar una mediocre carrera en el cinema convencional per l’estrellat en el porno dur dels 70’s i 80’s. Abanda també es guanyava la vida fent extres, així, el ‘75 un milionari jamaicà li va pagar un pastón per protagonitzar una campanya d’anuncis, i allà que se’n va anar Andrea, mi dulce Andrea a fer pasta. Però a lo que es veu, la va sorprendre una crisi política a l’illa, un corralito financer. Total que no va poder treure la seva pasta de Jamaica, així que abans que perdre-la, va trucar a un colega productor, Gregg Diamond, per invertir-la en sessions de gravació a Kingston Town. En va sortir aquest “more, more, more, How do you want it?”. Hittazo a les pistes, discos i clubs, exitazo que el va catapultar fins el num 4 del Billboard. Andrea, mi dulce Andrea, no va tornar a fer mai més res de bo en lo musical. Als seus 65 anys viu a Florida on fa d’astròloga i d’assessora en un centre de rehabilitació per drogadictes i alcoholics. Acollonant combinació, la wiki no ens aclareix si fa les dues feines al mateix centre. La wiki, aquesta gran font d’històries plenes de màgia i paranormalitat.

More, More, More - Andrea True Connection
Sex With Strangers - Marianne Faithfull & Beck

“Algú et va veure passejant per la riba. Ara res del que facis farà canviar-la. Ara ja no és temps de secrets, estalvia’t l’alè. Totalment buit. Sense res més dins. Avorrit. Creies que t’arriscaves una mica. Ara et veus traït a tu mateix. Ella vol escapar-se i amagar-se. Res del que facis la podrà salvar. Creia que et coneixia, que coneixia el que senties. I ara és sexe amb estranys. Sexe amb estranys. Potser de sexe amb algú més.” Marianne Faithfull, per cert neboda-besneta de Leopold von Sacher-Masoch (que –per cert bis- si el pollu es deia “Sacher-guió-Masoch”, un pensa, ¿i per quins extranys avatars del destí el concetto ha acabat pillant el nom de “masoquista” i no de “saquerista”?)

Fuck - Etienne de Crecy
Sex Object - Kraftwerk

“Ja no vull ser el teu objecte sexual, n’estic fins els ous, tens els teus trucus, està bé, et funcionen: em fots calent i despres m’oblides, i dos pedres per mi. No! Maybe, Perhaps, Quizas. A lo mejor. Maybe, Perhaps, Yes!” I ara entra el bizarro muchachito Marcos Almendra, Marc Almond & Dave Ball, Enano sexual, the Holly One, “Isn't it nice Sugar and spice Luring disco dollies To a life of vice”: incitants nines de dicoteca, una vida de vici, l’estrella d’ una peli amb làtigu de cuir negre,mmmm el meu enano sexual, desfilant pel carrer major. “Passa gosset, passa el meu petit enano, aquí xuxo, aquí”. ja saps el que diuen dels petitooons, (oh és tann enoooormeee) estem tan guapos, els fotrem calents a tots, catxondos, vestits de negre i or, sex Dwarf Aberracions sexuals a domicili.

Sex Dwarf - Soft Cell
I Want You, But I Don't Need You – Momus

Momus, ese geniecillo del pop desvergonyit i pendenciero “God is a tender pervert and the angels are voyeurs”, Cant a l’autosuficiència. “M’agrades, i m’agradaria que t’agrades com m’agrades, però no et necessito, no neccessito que vulguis que m’agradis, perquè fins i tot si no t’agradés, encara m’agradaries. I et llepo, i m’agrada que t’agradi que et llepi, però no necessito que t’agradi que et llepi. Perquè si el teu plaer es convertís en dolor, seguiria llepant pel meu gust egoista. I et follo, i m’encanta que t’encanti que et folli, però no necessito que necessitis que et folli, si necessites que necessiti que et folli, aleshores això ho deix tot ben follat. Així que tomame o dejame, però sisplau no em necessitis, perquè en un moment hi som i al següent ja estem morts, amb això t’ho dic tot, la-la-la.”

Je T'aime Moi Non Plus – Brigitte Bardot / Serge Gainsbourg

Manel coneix tres noies extrangeres altes i elegants, i amb un d'elles, amb un castellà extrany però curisosament comprensible, se’n van al llit. Foriniquen, i després, en un d’aquests espisodis de Confidencies Post Coitals, discuteixen amicablement sobre quadres penjats a la paret la mar per nenes, una cosa la mar d'entranyable, ingènua i tal. Bien. Entranyable Parèntesi Post Coital de quasi infinites profunditats. Igual el que busquem en el fornici són aquestes immenses simes post-coitals. Igual el impenitent desig sexual no és més que la busqueda d’aquestes profunditats disfressada de crida de la carn, de procreació, de supervivència de la espècie, de purita biologia. No se on vaig llegir sobre les similituds entre l’orgasme i la mort, crec que en una revista de tendències a la sala d’espera del dentista. Els orgasmes com a micro-morts. Igual aquesta obsessió pels orgasmes és el desig d’arribar a la profunditat total i definitiva, el coneixer un anticipo de la mort, una mort desnaturalitzada i tan agradable. Igual la naturalesa, en la seva infinitat i mil•lenaria saviesa, ens ha conectat via orgasmes el gustirrinin, el plaer físic primàri, amb la curiositat intel•lecutal consubstancial amb la naturalesa humana, per assegurar així, la continuïtat de la espècie, desconfiada ella, per que el nostre pròpi demiurisme no ens acabi extingint. Curiosity killed the cat, i de pas tota la espècie humana. I bue, els defectes de fabricació de condons i fallos en les píndoles i fallides marxa atràs serien el contrapès a aquesta assassina curiositat.

En la que el Bernat se't troba - Manel
Sexual Healing - Marvin Gaye

Post Coital Confidential. Passejo desmenjadament la punta del dit al voltant d’un mugró, erecte fins fa només uns segons i ara flàccid, aplanat com una moneda de 2 euros, mentre que amb l’altra mà vaig resseguint sense més els seus omoplats, i descendit i ascendint per la profunda vall de l’espinada, amunt i avall, amunt i avall, apartant les esquitxades i amassant (cada cop que arribo al final) alguna de les dues galtes. Dits resseguint desmenjats & confidències post coitals apostades darrera la trinxera, prestes a saltar a l’assalt. Me’n salten al cap de passades (i tal com em venen em surent per la boca) de fa anys, amb d’altres, en un seient de darrera, a les tantes de la matinada, aparcats prop d’una discoteca en un descampat (un descampat omplert anys després amb edificis d’apartaments amb cartells d’en venda penjats, però això és un altre tema: el de la crisi immobiliaria o el d’en quins descampats follen els joves d’ara).

A les tantes de la matinda puess, en aquell cotxe de vidres embafats i ambient humit. Marvin Gaye al radiocasset, i Confidencies Posts Coitals. Les en aquell moment de franquesa mal entesa, de loquacitat incontenible, d’ofuscació en fi, van sortir dels meus llavis. La confessió a aquella dóna encara cortorsionada al seient de darrera (el cadàver del polvo encara calent, evaporant-se, els tacarrots encara humits, enganxifosos), que durant el fornici m’havia estat imaginant que ho feia amb una altra dóna diferent. Que li havia posat la careta i el cos d’una altra. No entraré en escabrosos detalls ni reaccions ni res. Tampoc aportarien més. A la una, la primera, la del polvo físic, efectiu, fiscalment consumat, me l’he anat trobant al llarg dels anys en bars, festes, comunions i casaments. Però no en llits, és clar. En llits mai més. Aquell va ser el darrer. Tampoc n’hem parlat mai mes. En canvi amb l’altra, la apareguda, l’imaginada sí que n’hi vaig parlar poc temps després. Que havia fer servir el seu cos i la seva careta mentre em follava a una altra, dic (vamus, li vaig dir, per ser exactes). Confessió post coital d’un altre classe, resultats semblants. Amb aquesta segona ni me l’he creuat. Mai més. Barrunto que igual m’evita per xiflat. Pot ser. Però al cap del carrer ningú pot evitar poblar les imaginacions d’algú altre.

En fi, probablement hi hagi alguna profunda lectura sobre la condició humana amagada por ahí, en algun puesto: Igual que en les proves mèdiques o els estudis econòmics, tot és qüestió de buscar, i si rasques prou fondo alguna cosa acabarà apareixent: alguna enfermetat de 2 cognoms germànics compostos, o alguna correlació entre l’augment del PIB i les pajilles. De moment encara no he trobat aquesta lliço. Però segueixo provant. Deu sap que segueixo provant a base d’orgasmes, de caretes, i és clar, de les corresponents Confidències Post Coitals.

Not Fair - Lilly Allen
Sex - The Pipettes

Post coital confidential. Posats que el pugrama va de confidències us confessaré que en aquestes ocasions post coitals el cervell se m’amermeladitza, agafant textures de jellifish multicuolors, i així se’m presenten extravagants visions o delirants pensaments. Així, sense anar més lluny (més lluny del llit de matrimoni fa uns pocs dies, dic) se’m va apareixer Maxi “la gashina” López, celebrant un gol amb el seu peculiar estil gallinaci, rotllo batent les ales co-co-co ¿sats que et dic? El curiós és que no era un gol del FCB sinó del Mallorca, i al Santiago Bernabeu. I de fet celebrava un gol que mai no va existir. Un gol que hauria d’haver marcat al minut 92 i que representaria el 2-2 final, i per tant hauria donat la lliga 2006-07, la de fa dos anys, al FCB. El perquè d’aquesta visió dos anys després? A saber ¿una via d’escapament? ¿joc o enfermetat? ¿l’orgasme futbolístic per sobre l’orgasme fisico-fical? Nekromantix amb aquest tema "S/M" ens donen la seva visó al respecte: “this is my way to escape reality, i am a sadist with a whip i get my kicks i like, the slap beat yeah tie up chicks, you're a masochist a victim of my sexual fantasy, my sexslave begging for orgasm... rubber from head to toe, is this a game or a disease? well i don't know baby won't you come along with me into this world without problems to this paradise of ecstasy this is my way to escape reality..”

S/M - Nekromantix
Orgasm Adict - Buzzcocks
Too Drunk to Fuck - Dead Kennedys

Ale el temps s’acaba i amb ell the Post Coital Confidentials. Mus quedem sense temps per parlar del Col•leccionista d’Orgasmes. Entranyable Figura. A veure si algun altre dia tenim temps. Mentrestant, i si em volen fer un favor a mi i sobretot a vostès, practiquin això de les Post Coital Confidentials. Practiquin, si us plau, i si tenen a bé, poden dipositar les seves confidències a les orelles del partenaire, o bé al blog d’aquest humil programa, ja saben: eljardidelmanicomi.blogspot.com. Ale, Con Diox. FUEROS, PATRIA REY!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

Anònim ha dit...

The skin disease is characterized by multi-colored fiber-like (filamentous) strands extruding from the skin!
[url=http://www.morgellons-disease-research.com/]morgellon[/url]

Anònim ha dit...

16850.....97439

Anònim ha dit...


Дистанционный курс изучения английского языка посредством Интернет/skype. Различные методики, аудио и видео материалы. Все уровни.
[url=http://mp3lists.ru/][color=#E4F4FE] [/color][/url]