eL jARDí dEl mANICOMi: de desembre 2007

Els ponts del Jardí, tardor 2007, 30 de novembre

Probablement aquest sigui l’últim programa que no quedi gravat. Esperem a veure què. Recent penjada la llangonisa-mp3 amb una horeta d'excelentíssimes cançons, soletes i a pelo, sense que ningú les espatlli xerrant-hi per damunt. Sense que serveixi de precedent, em permeto aconsellar downloadejar-la. Com sempre al ClickCaster.

Ahir tarda, cosa de les 7, van fer per TV3 “Els ponts de Madison”. Pel·lícula que no necessita més presentació. Increible. Vam fer un visionat familiar, sense palometes (o colometes?) però amb nocilla, i de pas em vaig quedar amb algunes cançons que van sonar (Dinah Washington i tal). Tate, em vaig dir, ja tens inspiració musical pel programa d’avui. Copiar dels genis (vull dir del gran Clint Eastwood, és clar) desgrava a hisenda, i a més deixa la consciència tranquil·la. Resumint, durant aquesta horeta sonaran vells standards americans dels 50’s. I també altres coses que no hi tenen res a veure (o potser sí?).

Destination Moon -Dinah Washington

Parlar 20 minuts seguits argumentant amb raonaments intel·ligents, amb fundamento i sentiment té molt de mèrit, vaya que sí. Però parlar els mateixos 20 minuts sense tenir res a dir, sense ni puta idea del terreno que sobrevoles, sense que t’importi un pijo el que estàs dient, encara te molt més mèrit. Em trec reverencialment l’orinal del cap davant tots aquells que omplen silencis amb paraules buides, bocadillus d’ignorància, dialèctica diferencial, “Nova Teoria Discursiva: creció contemporanea de noves estructures argumentals des de l’insubstancialisme minimalista. Del no-res, al no-èsser”. Teoria i pràctica, 9 crèdits de lliure el·lecció a Ciències de la Vida. Dalt de tot de l’atmosfera, els satèlits van com bojos perseguint els GPS d’aquests toreros dels arguments buidats, per rebotar-los La Senyal Magnètica. Si senyor. Admiro als que omplen els silencis sense tenir xixa amb que omplir el bocadillo que surt dels seus llavis, sense tenir ni puta idea sobre lo que han de parlar. I allí estan ells com si no passes res, saltando al ruedo perquè d’alguna cosa ha de viure l’ego, no? una feina bruta però algú l’ha de fer. Ells, con torerio i valor, reptant el silenci amb la muleta dels new topics. Putus artistes, si senyor! Funambulistes del discurs, passejant-se per tota la divina i humana comedia amb una pèrtiga en perfecte equilibri tàctic. Amb pas tranquil i serè per dalt de tot del cable. Despreocupats de les alçades. De tant en tant un es fot de cap contra la xarxa. Res, un efecte òptic, una llicència poètica, una metàfora foradada com un gruyere. Sardines escabetxades amb casc integral rebotant a la xarxa, i -pèrtiga inclosa- altre cop cap amunt, buscant una nova òrbita discursiva, donant tombs al voltant del canvi climàtic, del mig-centre defensiu del barça, o del dèficit infraestructural. Jo davant aquest talent, repeteixo, em trec reverencialment el barret, em descordo la sabata, em baixo els pantalons, i com quasi sempre, faig un estrepitòs ridícul. En detalls com aquest es veu qui te talent i qui fa un programa de ràdio. Que el seu exemple m’il·lumini, i em serveixi d’inspiració pels pròxims 60 minuts.

I Could Write A Book -Sarah Vaughan
Detour Ahead -Billie Holiday
Mad About The Boy -Dinah Washington
Stars Fell On Alabama -Billie Holiday
How High The Moon? -Sarah Vaughan
Lover Man (Jazzelicious remix) -Sarah Vaughan
D'jazz Tribute -David Grumel (Featuring Billie Holiday)

“El general Bum-Bum quan se’n va a la guerra, damunt del seu cavall fa tremolar la terra....”. L’altre dia explicaven en un documental del 33 que quan la trinca cantava aquesta cançó tradicional adaptada (això era a finals dels 60’s), va haver de passar la censura franquista, i com que es pensaven que lo del general era una burla al generalisimo, van haver de demostrar que era una canó popular catalana. Els hi van aprovar a condició que sempre diguessin BumBum immediatament darrera de general per evitar malentesos. Por aquel entonses, la trinca ja venia més que tota la tropa de llachs, raimons i demés. Sal gorda irreverent contra gravetat i protesta. ¿era lícit de fer broma en moments tan transcendents com aquells? Sí, por supuesto. D’aquí un temps per visitar la sagrada família es necessitarà casc d’espeleoleg i cordes pel fer ràppel. Però bué, em perdo, no era això el que volia dir, jo més aviat anava perquè, jo de petit, al general aquest de la cançó me l’imaginava com un Napoleó. Així, gordu, amb el nas vermell, un sombreru de paper i una espasa de fusta. No se, una cosa que lligués amb el cavall de cartró, no? Un tio ditxaratxero, vaja. I buenu, després et fas gran, tens família o hipoteca (o bé tens l'una o bé l'altre, però les dos simultàneament és insosteniblement car), i, bé, t’enteres que el general Bum bum era el nom que li va donar el populatxu, a Don Eugenio de Gaminde, Capità General de Catalunya el 1870, durant el sexeni liberal, el que va esclafar la “Revolta de Quintes” de la Vil·la de Gràcia del 1870, a canonada pelada ( i d’aquí lo de general Bum Bum) contra el campanar de la revolucionaria vil·la de Gràcia. (i d’aquí també el nom del diari “la campana de Gràcia” i el del satíric “L’esquella de la torratxa”). Hi ha una impactant descripció de l’episodi , feta per Artur Masriera, en que havent estat testimoni de l’episodi de crio, l'explica anys mes tard, i detalla sense mitificacions ni grandiloqüències el lamentable i xapusseru episodi, on la revolta i la repressió competeixen en cutresa, en un avanç del que ens esperaria en els segle i mig següent. Però bué, el punt és com un tràgic succés històric, amb tiros canonades, i en general patiments i mals ratos, s’ha anat transmetent en el temps, distorsionant-se fins a acabar en una inòcua cançoneta infantil. Si això ha passat en els 137 anys que van del 1870 al 2007, ¿que collons s’hi amaga, que carai hi ha passar en realitat, en lo dels tres tambors que van anar a la guerra? ¿i en lo de la noia i el soldat que baixaven de la fon del gat? ¿perverses sessions de sexe decimonònic? Quants deplorables i foscos espisodis de la història han quedat sepultats sota aparents cançons i contes infantils? Aquestes dies han fet per la tele de pago la peli els germans Grim, de Terry Gilliam, excel·lent, que apunta també en aquesta direcció de buscar el substrat real de les llegendes. Una gran pel·lícula de gènere fantàstic, ¿una altra aparentment inocua representació d’un vell fet tràgic? Cada cop que li explico “El flautista d’Hamelí” a ma filla veig missatges ocults. Ratolins corrent obnubilats darrera alguna cosa... “No era la música, estúpid”, em diu una melifua veueta interior “era la flauta!”... Dinamarca amb la mateixa olor de sempre.... i per sobre de tot, les campanes.. no paro de sentir tocar campanes...

So Tell The Girls That I Am Back In Town -Jay-Jay Johanson

I'll Remember April -Dinah Washington

The Look Of Love -Dusty Springfield

Blue Moon -Billie Holiday

Cançó d’amors punxeguts, amors punxeguts. Sí, és clar, els amors punxen: si no tens res a perdre seria com mirar sexe per la tele en lloc de practicar-lo: un probelma de falta d’implicació, una ronaldihnada. El sexe millor al llit (o a la banyera, o a la nevera) que a la tele. Els amors punxen i per això tenen espines, millor com més llargues i gordes, (les espines, preciso). Les primes, no arriben ni a mitges-espines ni res. Vaya que si. Les espines comilfó han de ser ben gruixudes, que regirin i rebreguin bé per dins, i que puguin fer un bon xipoll de sang i visceres per tot arreu quan retorces amb saña, xof xof xof. Està clar que si les coses no punxen per dins, al final resulta que passes per aquesta vall de llàgrimes sense ni adonar-te'n, com qui no vol la cosa, no?

(Y mientras, en el otro lado de la sabana, la Leona acecha con sigilo a los ñuses mientras atraviesan la mansa corriente del Serengueti... A vegades la línia que separa el crim passional del crim per supervivència és insultantment prima. Deu ser la puta moda de l'anorexia...)

Teach Me Tonight -Dinah Washington

C'est si bon -Yves Montand

La vie en rose -Edith Piaf

All Of You -Billie Holiday

Apa, salut i siau!