Reggae, (rock) steady, go!

Can't let him go - The Pepper Pots

Arriba el bon temps, el temps de les cireres, i amb ell el final de juny i el final de la temporada 2010-2011 de P6R; s'acaben les estacions, xuxu, i amb el bon temps ve la músiqueta estival, i una cosa que sempre-sempre-sempre ens ha agradat fer aquí, al JDM, es posar la que -personalment- em sembla la musiqueta de bon temps i de bon rotllo per antonomàsia; perquè té segell antillà, caribeny, de deixar passar i d'anar fent ben guapeao. Avui portem una col·lecció de cançons que transiten pel reggae, l'ska, el rocksteady, ska-jazz; de més clàssiques i de més actuals, de més profundes i de més superficials. La primera, com sempre, la excepció de la regla, de l'últim LP de les Pepperpots, Train to your lover, definitivament instal·lades en el retro-motown que tans rèdits els està donant, i deixat també definitivament de banda els seus orígens 60's ska amb que van omplir els seus 2 primers discs i un parell de temes del tercer.

Be My Baby - The Pepper Pots
My Guy - Joy White
I Don't Love You Anymore - Keith & Ken

A partir de finals 60's es va posar prou de moda a Jamaica i també a UK revestir els clàssics soul (motown s/ tot) amb l'ambientació típica del ska o el rocksteady, dels que escoltarem avui, p.ex., Joey White amb My Guy the Mary Wells, el seu gran últim èxit del '64, també ho veurem amb John Holt, Harry J Allstars, Delroy Wilson.

Sugar Sugar - Laurel Aitken
The loser - Derrick Harriott
Alfie - John Holt

Més versions d'èxits soul: l'Alfie que Burt Bacharach va composar per la BSO de la peli del mateix nom protagonitzada per Michael Caine com un cockney follador vivalavirgen y quesalgaelsolporantequera, revestida d'aires jamaicans per la veu vellutada de John Holt. A mi em mola més aquesta que l'origina de Cilla Black o Dionne Warwick. També el EBTG en van fer una a mitjans 80's. El 2004 Judd Law va protagonitzar un remake de la peli, i encara la saga es pot estirar amb la cançó del 2n LP Divine Comedie: Becoming More Like Alfie. I més: el My Cherie Amour de Stevie Wonder en plan easylistening per Harry J Allstars

My Cherie Amour – Harry J Allstars
Never Let You Go - The Schoolgirls
Després de plorar és veu tot més clar – The Gramophone Allstars

Precios retrat del desencant amorós ambientat pels carrers del call de Girona, són The Gramphone Allstars, banda basada a Barcelona encara que de membres de tota Catalunya, entorn el saxofonista bisbalenc Genís Bou. L'any passat van editar el seu segon LP Simbiosi, amb aquesta fusió de jazz i ska; aires jamaicans. Tst, està al spotify, o sigui que vosaltres mateixos.

Build The World - Aspo

Aspo son francesos i fan ska-jazz. Pempelen és un èxit del 64 de Azie Lawrence pel segell Blue Beat, que parla de la paradeta de fruita Jamaicana d'una noia bonica a la que el pàjaru és vol treballar i per això li va comprant fruita Pempelem. Inversions de futur, diguèssim.

Pempelem - Azie Lawrence
Put Yourself In My Place - Delroy Wilson
Life Wire - Rotterdam Ska-Jazz Foundation
The autumn leaves - Shanty Town

Versió del clàssic les fulles de tardor per la banda de ska-jazz del barri d'Horta, Barcelona Shanty Town. Una Shanty Town vindria a ser un barri de barraques, una favela per entendren's, així és com es deien a Jamaica, on van proliferar durant els 60's i 70's i eren els hàbitats dels rude boys, masses de xavals buscavides i sense curro que arribaven del camp a les capitals. D'aquí que l'expressió s'incorporés a les lletres de les cançons o en els titols (com en una cançó de Desmond Dekker: 0-0-7, At ocean eleven, And now rudeboys have a go wail, 'Cause them out of jail, Rudeboys cannot fail, 'Cause them must get bail, Dem a loot, dem a shoot, dem a wail, A Shanty Town), i doncs per mimetisme autoreferencial, als noms de les bandes molts anys després en altres barris -com el d'Horta, paranada barraquero, clar- d'altres continents. Aquestes dues cançons són del LP del 2006 One more last chance

Night club (nipples on fire) - Shanty Town
Christine Keeler - Roland Alphonso

Hum, trallazo d'ska-jazz de Roland Alphonso del 63, quan el cas Profumo estava en el seu auge. Christine Keeler era una noia de vida alegre i dissipada, streeper i tal, i per circumstàncies que tal i qual es va liar amb -nada mas ni nada menos- el ministre de defensa britànic, el Profumo del cas -para mas inri conservador. La cosa és que simultàniament al lio amb el ministre, també fornicava amb un traficant de drogues i amb -nada menos ni nada mas- l'agregat d'aviació de l'ambaixada russa -i suposat espia del KGB. El lio va ser d'escàndol, el president del MI5 va ser qui va informar al secretari del govern del lio del ministre, i aquest li va exigir al ministre que la deixes. Després, al parlament, el tal Profumo va fer un Clinton, i va negar que la conegués, a mi que me registren. Però al final tot va acabar sortint i la que es va armar va ser de órdago: ministre dimitit, el tio que els va presentar i també imputat suicidat, i en fi, ella immortalitzada en llibres, películes i cançons com aquesta del gran Alphonso

Ska's The Limit - New York Ska-Jazz Ensemble
When I see you - The Pepper Pots
I can't choose - The Pepper Pots

Ètica i estàtica, els complexos equilibris d'un sabatot

Equilibris, equilibris, equilibris... els equilibris són sempre complicats: andan por ahí els moments d'inèrcia, la dinàmica de fluids, i les forces centrípetes i centrífugues sempre tocant els ous. Parar el món -la estàtica, doncs- per viure-hi a sobre amb una certa pau d’esperit, és sempre complicat. D'això discutirem avui. Discutirem d’això tot emplatat sobre una base de culís caramel·litzat al powerpop d’acavall entre el SXX i XXI

I Want The World To Stop - Belle And Sebastian
The Concept - Teenage Fanclub

“I didn’t want to hurt you”, remalassos contundents de melodies aguitarrades des de Escòcia

For You - Big Star

Alex Chilton va morir fa poc més d'un any, líder que fou dels Big Star, durant els 70's va caminar a horcajadas: una cama en el pop més clàssic dels 60's (del que havia tastat l'èxit com a cantant del Box Tops), i l'altre cama en una espècie de proto-power pop americà, un ancestre del que acabaria esclatant als 80's i 90's, i finalment acabaria convertit en allò que es va dir grunge. Com a tots els visionaris i avançats al seu temps no es va menjar un rosco durant els 70's i 80's, i gairebé ningú li va fotre putu cas, només quatre gurus i a partir que els REM i alguns altres els van convidar a tocar als seus concerts com a signe de respecte i reverència al camí que havien dibuixat. Aquesta For You és del LP Radio City, del '74, aquell de la foto de noies en bikini a la platja estirades en rotllana dibuixant un sol, els seus caps concèntrics i els peus formant els rajos solars; un hipotètic sol californià fet d'hipotètiques noies californianes.

California Girls - Beach Boys

D'aquesta cançó la part que més m'agrada és el final aquell “I wish they all could be California -Girls, girls, girls yeah...”, i em ve al cap un amic que deia coñ, és que ens ho volem follar tot, i home, és que tot tampoc no pot ser...

Impossibly Germany - Wilco

Impossible Germany, unlikely Japan... Un desconcertat i despistat Jeff Tweddy camina per un carrer i és pregunta on collons es troba. Hosti t’ho imagines, tu? ¿estar patejant per un carrer i no saber ni si estàs a Alemanya o Japó? ¡fort eh? ...vet aquí, viatjar per tot el món i acabar perdent el món de vista, a això és al que et pot acabar portant tanta gira. Clar que també pots acabar perdent el món de vista sense moure't de la cadira del despatx, lligat ball & chain a lo que un creia que era el seu món, a això és al que et pot acabar portant tanta estàtica... com sempre tot queda pendent de l'equilibri: de l'equilibri  entre estàtica i dinàmica, entre estàtica i estètica -dubtosos equilibris ètics. Aquesta és la meva cançó preferida del Sky blue Sky dels Wilco, dura uns 6 minuts, i és com dues cançons en una: a partir del minut 3 aprox comença aquella orgiàstica desbarrada de guitarres in crescendo, que tan aviat es separen com s’ajunten entortolligant-se entre elles com una embrutesida parella de lúbrics fornicadors impacients, incapaços d’esperar que els convidats marxin de casa per refregar-se i tocar-se les coses l'un a l'altre. ¿un pèl excessiu potser? Naa, el sexe ja les te aquests urgències...

Alameda - Elliott Smith

“Nobody broke your heart, You broke your own because you can't finish what you start, If you're alone it must be you that wants to be apart” Ningú et va partir el cor, diu Elliot Smith a Alameda, te'l vas obrir tu mateix perquè no pots acabar res del que comences. La tardor del 2003 va aparèixer mort, amb el cor partit per un punyal de serra. Sembla que ningú li va partir, que se'l va obrir ell mateix, ferides autoinflingides. No va estar a temps d'acabar el seu LP “From a basement on the Hill”, que es va editar postumament. Aquesta Alameda estava al seu LP del '97 Either/Or, títol que és una referència al llibre del filòsof de capçalera del mític duo Faemino y Cansado, Soren Kirkegaard, Una cosa o l'altra. El llibre és  una discussió entre la ètica i la estètica, entre un visió de la vida hedonista (en temes como la música, la seducció, el drama o la bellesa), i una altra basada en el deure moral i la responsabilitat (i en temes como la responsabilitat moral, la auto reflexió humana o el matrimoni); el llibre de Kierkegaard en definitiva, dialoga sobre el que és l'objecte final de la filosofia: la pregunta sobre "¿Com hauríem de viure?". P6R, 99,8 FM, EJDM i en aquesta edició que es diu dubtosos equilibris ètics d'un sabatot, continuem la connexió nòrdica i de la dinamarca de Kierkegaard passem a la suècia de Jens Lekman: més conflictes entre estètica i ètica, entre la urgència primitiva del polvo urgent, i el renunciar-hi per ètica: “I’m so sorry I couldn’t love you enough... but I’m leaving you... because I don’t love you...”

I'm Leaving You Because I Don't Love You - Jens Lekman
Australia - The Shins
If I Can´t Change Your Mind - Sugar
Push The Feelings - Matthew Sweet

“Fuck the world around... don’t let them confuse you”

The Sporting Life - The Decemberists
There She Goes - The La's
Cigarretes – El Corredor Polonés

Ètica i estàtica, els complexos equilibris d'un sabatot: comencem a preparar les maletes per xapar l'edició d'avui, amb la excel·lent banda valenciana el Corredor Polonès. Evidentment el nom no es refereix a un fibrat atleta nascut a polònia especialista en mitges-maratons, sinó que es refereix al territori de Prússia Oriental que després de la WW I el tractar de Versalles va prendre a Alemanya per donar una sortida de Polònia al mar, deixant aïllada per terra Dantzig i Konisberg de la resta d'Alemanya. Equilibris i desequilibris... ¿van apretar massa a Alemanya el guanyadors de la WWI amb les reparacions de guerra? Va ser el tractat de Versalles massa desequilibrat? El cas és que finalment, les reparacions de guerra econòmiques imposades a alemanya van ser la causa de fons de la WW2, i el corredor en si, va ser la excusa directa que Hitler va triar per declarar la guerra a Polonia i doncs, provocar la WW2. Al final de la guerra només el canvi de fronteres que va comportar entre Alemanya, Polònia, Lituània i Rússia, ja va provocar ell tot sol que milions de persones haguessin de llargar de les seves llars, desplaçats per sempre més dels seus llocs i les seves històries.