Reggae, (rock) steady, go!

Can't let him go - The Pepper Pots

Arriba el bon temps, el temps de les cireres, i amb ell el final de juny i el final de la temporada 2010-2011 de P6R; s'acaben les estacions, xuxu, i amb el bon temps ve la músiqueta estival, i una cosa que sempre-sempre-sempre ens ha agradat fer aquí, al JDM, es posar la que -personalment- em sembla la musiqueta de bon temps i de bon rotllo per antonomàsia; perquè té segell antillà, caribeny, de deixar passar i d'anar fent ben guapeao. Avui portem una col·lecció de cançons que transiten pel reggae, l'ska, el rocksteady, ska-jazz; de més clàssiques i de més actuals, de més profundes i de més superficials. La primera, com sempre, la excepció de la regla, de l'últim LP de les Pepperpots, Train to your lover, definitivament instal·lades en el retro-motown que tans rèdits els està donant, i deixat també definitivament de banda els seus orígens 60's ska amb que van omplir els seus 2 primers discs i un parell de temes del tercer.

Be My Baby - The Pepper Pots
My Guy - Joy White
I Don't Love You Anymore - Keith & Ken

A partir de finals 60's es va posar prou de moda a Jamaica i també a UK revestir els clàssics soul (motown s/ tot) amb l'ambientació típica del ska o el rocksteady, dels que escoltarem avui, p.ex., Joey White amb My Guy the Mary Wells, el seu gran últim èxit del '64, també ho veurem amb John Holt, Harry J Allstars, Delroy Wilson.

Sugar Sugar - Laurel Aitken
The loser - Derrick Harriott
Alfie - John Holt

Més versions d'èxits soul: l'Alfie que Burt Bacharach va composar per la BSO de la peli del mateix nom protagonitzada per Michael Caine com un cockney follador vivalavirgen y quesalgaelsolporantequera, revestida d'aires jamaicans per la veu vellutada de John Holt. A mi em mola més aquesta que l'origina de Cilla Black o Dionne Warwick. També el EBTG en van fer una a mitjans 80's. El 2004 Judd Law va protagonitzar un remake de la peli, i encara la saga es pot estirar amb la cançó del 2n LP Divine Comedie: Becoming More Like Alfie. I més: el My Cherie Amour de Stevie Wonder en plan easylistening per Harry J Allstars

My Cherie Amour – Harry J Allstars
Never Let You Go - The Schoolgirls
Després de plorar és veu tot més clar – The Gramophone Allstars

Precios retrat del desencant amorós ambientat pels carrers del call de Girona, són The Gramphone Allstars, banda basada a Barcelona encara que de membres de tota Catalunya, entorn el saxofonista bisbalenc Genís Bou. L'any passat van editar el seu segon LP Simbiosi, amb aquesta fusió de jazz i ska; aires jamaicans. Tst, està al spotify, o sigui que vosaltres mateixos.

Build The World - Aspo

Aspo son francesos i fan ska-jazz. Pempelen és un èxit del 64 de Azie Lawrence pel segell Blue Beat, que parla de la paradeta de fruita Jamaicana d'una noia bonica a la que el pàjaru és vol treballar i per això li va comprant fruita Pempelem. Inversions de futur, diguèssim.

Pempelem - Azie Lawrence
Put Yourself In My Place - Delroy Wilson
Life Wire - Rotterdam Ska-Jazz Foundation
The autumn leaves - Shanty Town

Versió del clàssic les fulles de tardor per la banda de ska-jazz del barri d'Horta, Barcelona Shanty Town. Una Shanty Town vindria a ser un barri de barraques, una favela per entendren's, així és com es deien a Jamaica, on van proliferar durant els 60's i 70's i eren els hàbitats dels rude boys, masses de xavals buscavides i sense curro que arribaven del camp a les capitals. D'aquí que l'expressió s'incorporés a les lletres de les cançons o en els titols (com en una cançó de Desmond Dekker: 0-0-7, At ocean eleven, And now rudeboys have a go wail, 'Cause them out of jail, Rudeboys cannot fail, 'Cause them must get bail, Dem a loot, dem a shoot, dem a wail, A Shanty Town), i doncs per mimetisme autoreferencial, als noms de les bandes molts anys després en altres barris -com el d'Horta, paranada barraquero, clar- d'altres continents. Aquestes dues cançons són del LP del 2006 One more last chance

Night club (nipples on fire) - Shanty Town
Christine Keeler - Roland Alphonso

Hum, trallazo d'ska-jazz de Roland Alphonso del 63, quan el cas Profumo estava en el seu auge. Christine Keeler era una noia de vida alegre i dissipada, streeper i tal, i per circumstàncies que tal i qual es va liar amb -nada mas ni nada menos- el ministre de defensa britànic, el Profumo del cas -para mas inri conservador. La cosa és que simultàniament al lio amb el ministre, també fornicava amb un traficant de drogues i amb -nada menos ni nada mas- l'agregat d'aviació de l'ambaixada russa -i suposat espia del KGB. El lio va ser d'escàndol, el president del MI5 va ser qui va informar al secretari del govern del lio del ministre, i aquest li va exigir al ministre que la deixes. Després, al parlament, el tal Profumo va fer un Clinton, i va negar que la conegués, a mi que me registren. Però al final tot va acabar sortint i la que es va armar va ser de órdago: ministre dimitit, el tio que els va presentar i també imputat suicidat, i en fi, ella immortalitzada en llibres, películes i cançons com aquesta del gran Alphonso

Ska's The Limit - New York Ska-Jazz Ensemble
When I see you - The Pepper Pots
I can't choose - The Pepper Pots