Frigo Dedo, 29 de maig, primavera 2009
Marcianet De Mart - Joan Miquel Oliver
P6R, 99,8 FM, i aquesta edició d'avui que es diu “Frigo Dedo”. Joan Miquel Oliver, no prou content en marcar la pauta, marca la línia i marca la lírica. Resumint: JMO marca paquet, con poderio y valor. I aquí en aquest molt modest Jardí de vora el mar, l'únic que podem fer -molt modestament repetisc- és seguir-lo, xupar roda. Imitar per la patilla, afusellar, copiar, xupar roda. Ja ho deia a qui el volia escoltar, el llegendari sprinter veneçolà -oh Veneçuela, terra de grans sprinters!- Julito Emeraldo Van der Kerkof, quan ja retirat ofegava els seus problemes d'erecció senils en mars de cazallas, zarzaparrillas i altres begudes amb z's sobre rònecs taulells de tabernes de mala mort: “amic” deia Van der kerkof esputant purito etanol per la boca, “amic, més important que un contundent cop de pedal és escollir la roda bona, la roda a la que saltar”. Bé, crec que Oliver és la millor de les possibles rodes. In-trac-ta-ble està el paio amb el seu nou bombó mallorquí. Així doncs ¿que el J.M. Oliver diu polo de menta? Nosaltres saltem gregàriament a roda amb aquest “frigo dedo”. Eren els meus preferits. I els popeye de taronja també. A 25 peles crec que anaven. I els “drácula”. En canvi el frigo pie no, veus? Jo sempre he estat més de ficar el dit que no pas ficar el peu. I quan no m'arribaba, doncs el Burman Flash.
Polo De Llimona - Joan Miquel Oliver
Meltdown - Alondra Bentley
la educación - Abraham Boba
Camiseta carabassa Jim, Camisa kaki amb galóns de sergent, camisa florejada de magnum. Ferraris varis de guisval (rojos tots, naturalment). Una pegatina groga de Bultaco sobre bicicros BH blau-metalitzada. Revistes porno en blanc i negre amagades en un tunel fosc baix la carretera. Un petó i una sobada de pits sota un garrofer (just on anys després una respectable família pagaria un hipotecazo que-t'hi-cagues per un xaletarro de disseny, marbre, fustes i tal). La primera pajilla en divendres, després de l'1-2-3. I una avia estenent roba d'un cossi d'aram. Un terrat, una casa de 1917. Una cadira de ràfia. Jocs amb trastos vells. Sol i la refrescant humitat dels llençols blancs voleiant.
Some things of my own - Alondra Bentley
La vigilia - Abraham Boba
Tricicles, bicicles, quatricicles. Sumen els anys, sumen les rodes. Hinault, Lejarreta, Fignon, Mosser, Arroyo, Perico, Roche, Velda, ¿sprint o marató? ¿criaturada o senilitat? Quan pedales per una carretera infinitèssimament corbada, un no és conscient de la seva corbatura, un creu que és una recta, un no s'adona de l'angle. Un ni s'entera que es fa gran, que poc a poc, infinitèssimament, un es va corbant: la columna, la carretera, els arrugues, la pedalada, la voluntat.
A Little Death Around The Eyes - Peter Doherty
Golpe de Estado - La Bien Querida
Pipes, moltes pipes, tones, camions de pipes. Munts i munts i munts de closques per tot arreu, fins colgar-me completament, fins colgar tots els meus silencis, ¿tantes pipes? ¿closques on tancar els silencis? ves tu quina xorrada més tonta... I un pagès. Un pagès corrent com un xiflat i cridant emprenyat, roba-cireres, capitanes de quince años que fuimos para ser ahora unos desconocidos.
Nombres y teléfonos - Francisco Nixon
Els Vells - Sedaiós
Dins Un Avió De Paper - Joan Miquel Oliver
Agost, pols, espigues, calor, mores, parades d'avellaners, basses. Basses d'aigua orgànica, viva. I aquella llefiscosa i desagradable sensació als peus ¿sats que et vull dir?. Basses de fons relliscos. Verdet. I mosquits. Picades de mosquits. Autan, flit, zz paf, Sterminio i pastilles blaves. Picades de mosquits. Puntets, granets, crostes, pelades i tirites. Moltes tirites. Relliscades, pelades, Bromera blanca efervescents d'aigua oxigenada, coisor, i algú bufant “buf-buf, no pica-no pica, buf-buf, no pica-no pica”. Tones d'ingènua fe en bufades miraculoses, petonets, fregues i demés sortilegis. Genolls, colzes, i volar per sobre del manillar. Relliscar pel canto rugós de la piscina, empotrar-se en una paret d'esbarzers, tropeçar amb una manguera, despenjar-se barranc avall, o cremar-se amb el tubu d'escape d'una Variant (negra per més senyes). Encara més tirites, llaguetes, Bucoalbucid, fenargan, clamoxil, binotal, tonopan, salvapic, formitrol. Rentar-se les dents amb close-up, fer un pipi i anar a dormir. Sobreviure, arribar a gran.
Parallel Lines - Junior Boys
all over the world - Pet Shop Boys
The Sun Rising (Danny's "Love Is..." Remix) - The Beloved
Hazel - Junior Boys
Tebeos, Anacletos, Mortadelos per tot arreu. Caixes de Mortadelos. Caixes de pandora obertes, menudu super-humor, ja-ja-ja. Moure les banyes d'una tele blanc i negre, Osito Misha sintonitzat, ratlles, neu, carta de ajuste, himne nacional, carta de navegació, planol del tresor, el barco dels clicks. Pirates. I reventar una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set,... pilotes de futbol en les punxes del mateix cactus. El mateix putu i odiat cactus. Punxes i punxades, punxades al costat. Flato. Un dos tres salvat. Titanismes, homerismes, pamplines: res que no li hagi passat a tota la immensa resta de la humanitat, polvo, minuncies, futeses. Faltes de perspectiva. Desenfocament temporal. Timo existencial. Experiència fallida. Pandemonium. Ale, Final.
Pandemonium - Pet Shop Boys
Marcianet De Mart - Joan Miquel Oliver
P6R, 99,8 FM, i aquesta edició d'avui que es diu “Frigo Dedo”. Joan Miquel Oliver, no prou content en marcar la pauta, marca la línia i marca la lírica. Resumint: JMO marca paquet, con poderio y valor. I aquí en aquest molt modest Jardí de vora el mar, l'únic que podem fer -molt modestament repetisc- és seguir-lo, xupar roda. Imitar per la patilla, afusellar, copiar, xupar roda. Ja ho deia a qui el volia escoltar, el llegendari sprinter veneçolà -oh Veneçuela, terra de grans sprinters!- Julito Emeraldo Van der Kerkof, quan ja retirat ofegava els seus problemes d'erecció senils en mars de cazallas, zarzaparrillas i altres begudes amb z's sobre rònecs taulells de tabernes de mala mort: “amic” deia Van der kerkof esputant purito etanol per la boca, “amic, més important que un contundent cop de pedal és escollir la roda bona, la roda a la que saltar”. Bé, crec que Oliver és la millor de les possibles rodes. In-trac-ta-ble està el paio amb el seu nou bombó mallorquí. Així doncs ¿que el J.M. Oliver diu polo de menta? Nosaltres saltem gregàriament a roda amb aquest “frigo dedo”. Eren els meus preferits. I els popeye de taronja també. A 25 peles crec que anaven. I els “drácula”. En canvi el frigo pie no, veus? Jo sempre he estat més de ficar el dit que no pas ficar el peu. I quan no m'arribaba, doncs el Burman Flash.
Polo De Llimona - Joan Miquel Oliver
Meltdown - Alondra Bentley
la educación - Abraham Boba
Camiseta carabassa Jim, Camisa kaki amb galóns de sergent, camisa florejada de magnum. Ferraris varis de guisval (rojos tots, naturalment). Una pegatina groga de Bultaco sobre bicicros BH blau-metalitzada. Revistes porno en blanc i negre amagades en un tunel fosc baix la carretera. Un petó i una sobada de pits sota un garrofer (just on anys després una respectable família pagaria un hipotecazo que-t'hi-cagues per un xaletarro de disseny, marbre, fustes i tal). La primera pajilla en divendres, després de l'1-2-3. I una avia estenent roba d'un cossi d'aram. Un terrat, una casa de 1917. Una cadira de ràfia. Jocs amb trastos vells. Sol i la refrescant humitat dels llençols blancs voleiant.
Some things of my own - Alondra Bentley
La vigilia - Abraham Boba
Tricicles, bicicles, quatricicles. Sumen els anys, sumen les rodes. Hinault, Lejarreta, Fignon, Mosser, Arroyo, Perico, Roche, Velda, ¿sprint o marató? ¿criaturada o senilitat? Quan pedales per una carretera infinitèssimament corbada, un no és conscient de la seva corbatura, un creu que és una recta, un no s'adona de l'angle. Un ni s'entera que es fa gran, que poc a poc, infinitèssimament, un es va corbant: la columna, la carretera, els arrugues, la pedalada, la voluntat.
A Little Death Around The Eyes - Peter Doherty
Golpe de Estado - La Bien Querida
Pipes, moltes pipes, tones, camions de pipes. Munts i munts i munts de closques per tot arreu, fins colgar-me completament, fins colgar tots els meus silencis, ¿tantes pipes? ¿closques on tancar els silencis? ves tu quina xorrada més tonta... I un pagès. Un pagès corrent com un xiflat i cridant emprenyat, roba-cireres, capitanes de quince años que fuimos para ser ahora unos desconocidos.
Nombres y teléfonos - Francisco Nixon
Els Vells - Sedaiós
Dins Un Avió De Paper - Joan Miquel Oliver
Agost, pols, espigues, calor, mores, parades d'avellaners, basses. Basses d'aigua orgànica, viva. I aquella llefiscosa i desagradable sensació als peus ¿sats que et vull dir?. Basses de fons relliscos. Verdet. I mosquits. Picades de mosquits. Autan, flit, zz paf, Sterminio i pastilles blaves. Picades de mosquits. Puntets, granets, crostes, pelades i tirites. Moltes tirites. Relliscades, pelades, Bromera blanca efervescents d'aigua oxigenada, coisor, i algú bufant “buf-buf, no pica-no pica, buf-buf, no pica-no pica”. Tones d'ingènua fe en bufades miraculoses, petonets, fregues i demés sortilegis. Genolls, colzes, i volar per sobre del manillar. Relliscar pel canto rugós de la piscina, empotrar-se en una paret d'esbarzers, tropeçar amb una manguera, despenjar-se barranc avall, o cremar-se amb el tubu d'escape d'una Variant (negra per més senyes). Encara més tirites, llaguetes, Bucoalbucid, fenargan, clamoxil, binotal, tonopan, salvapic, formitrol. Rentar-se les dents amb close-up, fer un pipi i anar a dormir. Sobreviure, arribar a gran.
Parallel Lines - Junior Boys
all over the world - Pet Shop Boys
The Sun Rising (Danny's "Love Is..." Remix) - The Beloved
Hazel - Junior Boys
Tebeos, Anacletos, Mortadelos per tot arreu. Caixes de Mortadelos. Caixes de pandora obertes, menudu super-humor, ja-ja-ja. Moure les banyes d'una tele blanc i negre, Osito Misha sintonitzat, ratlles, neu, carta de ajuste, himne nacional, carta de navegació, planol del tresor, el barco dels clicks. Pirates. I reventar una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set,... pilotes de futbol en les punxes del mateix cactus. El mateix putu i odiat cactus. Punxes i punxades, punxades al costat. Flato. Un dos tres salvat. Titanismes, homerismes, pamplines: res que no li hagi passat a tota la immensa resta de la humanitat, polvo, minuncies, futeses. Faltes de perspectiva. Desenfocament temporal. Timo existencial. Experiència fallida. Pandemonium. Ale, Final.
Pandemonium - Pet Shop Boys