PENITENCIAGITE!!! Cançons per un final del mon

Estem en temps afegit, temps de bola extra, minuts de descompte... per si no ho sabíeu estem vivint el fi del mon (de fet en sentit estricte sempre l'estem vivint perquè és un procés continu, com morir-se: en puritat cada segon que passa, un està una mica més mort, una segon més prop del final, i lu matexi, pues, pel món).  En fi, tornant al tema... el cas es que de fa una temporada Harold Camping, un predicador evangèlic americà, va predir que el Día del Judici Final hauria d'haver estat el 21 de maig passat “un terratrèmol sacsejarà la Terra, emportant-se els verdaders creients al paradís i deixant que els demès siguin engolits por la destrucció del mon en uns pocs mesos. Sabem sense cap dubte que això és el que succeirà”, va sentenciar Camping, que a més de predicador evangèlic és multimilionari, propietari d'una emissora religiosa (ja sabeu, allò de al Cesar lo que tal, i aprofitant que el pisuerga qual, pues eso) El tal paio ja havia predit que el 1994 Jesucrist tornaria a la Terra. El julai s'ha gastat una pasta gansa en una campanya publicitaria a tal efecte, res nou, però: el  mateix rotllo que s'han portat tota l'alegre família de mil·lenaristes, Sectes  apolcalíptiiques,  ocultistes, catastrofistes, Nostradamistes i demés raleia... En total, la enèssima predicció fallida de la fi del mon -pendents encara d'a veure com s'acaba resolent el tema dels maies, amb serioses discrepancies de timing, scheduling i calendaring. En fi, avui, al JDM cançons per un final del mon, i com se sol dir en aquests casos: PENITENCIAGITE!!

El Fin del Mundo - La Buena Vida

Vale más que hoy no salga y me quede en casa: vaguear y dormir. Visto que nos va mucho mejor, no nos vamos a mover de la cama en todo el fin del mundo.

Edward, Had You Ever Thought That The End Of The World Would Come On 20.9.01 - My Little Airport

Cançons per una fi del món: algunes d'aquestes cançons ho tracten en sentit estricte. Altres tracten el tema -la cosa de la fi del món, dic- vist com un exercici hedonista, rotllo “folleu folleu que el món s'acaba”, en aquest cas un hedonisme esteticista encara més accentuat pel easylistening ajazzat  tan típic de Jimi Tenor, el finlandés d'elegancia contrastada: We'll have a party, a wonderfull time, we make love all night long 'couse it's the year of the apocalypse,

Year of the Apocalypse - Jimi Tenor
Until the end of time – David Grumel

Altres cançons tracten aquest tema en sentit comparatiu: la fi del mon com a terme de comparació, què és el més gordu que pot passar així vist en general? Està clar: que s'apagui tot el tinglado, no? Que TOT EL PUTO MÓN SE'N VAGI A PRENDRE PEL CUL, oi? Doncs aquests és el terme comparatiu amb el que ens pot passar en un sentit més particular. Al cap del carrer, i a nivell particular, el que sol afectar més són qüestions de relacions personal, relacions de parella, amors fondos amb altres persones, i és clar, el seu final. Carretades de cançons comparen el final d'un amor particular amb el final del món: aquesta de David Grumel, o la següent dels Cure (Maybe we didnt understand: not just a boy and a girl, It's just the end of the end of the world...), o la de més enllà d'U2 (In the garden I was playing the tart, I kissed your lips and broke your heart You...you were acting like it was The end of the world), des de l'Atchung Baby del '92

The End Of The World - The Cure
Until The End Of The World - U2

Més tipologies de cançons del fi del món: ¿què passa quan combines el Mil·lenarisme Catastrofista amb el Consumisme Exacerbat? Doncs el mateix que passa quan combines els Klaus amb el Kinski, una més que recomanable banda malaguenya amb lletres molt interessants (la única cosa que em patina una mica és la xica, que canta: igual que al J de los Planetas, no se li entén res del que canta). El Fin del Mundo des del seu “Tierra Trágalos” del 2010: “Nos lo vamos a gastar hasta que solo quede el hueso, porque no nos va a quedar poco o mucho: ningun tiempo, y ya no habrá ningun dia mas; lo que tienes te lo tienes que gastar, lo que gastes lo tienes que derrochar, lo que quede se tiene que evaporar... porque es el ultimo de tus dias, porque es el ultimo de mis dias, y ahi está la fiesta con fin, yendose toda la voz hasta el amanecer... cuando ocurra la explosion, en el centro abrazados tú y yo, porque es el último de tus dias. porque es el último de mis días...”. I després, mil·lenarisme cru, a seques, tiups la Carretera del Cormac McCarthy, la dels Young Marble Giants des del seu únic però molt influent Colossal Youth del '80: “Col·loca un coixí a l’ampit de la finestra, quan el crio plori, canta-li una nana, mentre a fora s’apaga la llum de l’últim dia”, típica visió d'apocalipsi nuclear d'OTAN i Pacte de Varsòvia dels 80's, i és que la forma concreta en que es visualitza la fi del mon depèn de la conjuntura concreta d'aquells temps, de manera que vist amb dècades i segles de perspectiva ens acaba semblant poc realista...

El Fin Del Mundo - Klaus & Kinski
The Final Day – Young Marble Giants

When the rich die last Like the rabbits Running from a lucky past Full of shadow cunning And the world lights up For the final day We will all be poor Having had our say... Put a blanket up on the window pane When the baby cries lullaby again As the light goes out on the final day For the people who never had a say... There is so much noise There is too much heat And the living floor throws you off your feet As the final day falls into the night There is peace outside in the narrow light

Cancion Del Fin Del Mundo - Los Planetas

Van a hacer una película con banqueros y abogados, esto sólo puede ser el decorado. Voy a hacer que te arrepientas de lo que dijiste el sábado y voy a reivindicar los atentados, Y cuando esto pase, Cristo nos ampare, no van a quedar ni ratas por las calles. Y cuando esto pase y sea insoportable no te olvides quien lo dijo antes que nadie.

It's the end of the world as we know it - R.E.M.

That's great, it starts with an earthquake, birds and snakes, an aeroplane -Lenny Bruce is not afraid. Eye of a hurricane, listen to yourself churn (Eponymous, 1988)

Bad Moon Rising - Creedence Clearwater Revival

...Sento com brama l'huracà, se que el final s'acosta: pànic, els rius desbordats, les veus de ràbia i ruïna... (Green River, 1969)

(I'll Love You) Till The End Of The World - Nick Cave & The Bad Seeds

It was a miracle I even got out of Longwood alive, This town full of men with big mouths and no guts I mean, if you can just picture it: The whole third floor of the hotel gutted by the blast, And the street below showered in shards of broken glass, And all the drunks pourin' out of the dance halls Starin' up at the smoke and the flames, And the blind pencil seller wavin' his stick Shoutin' for his dog that lay dead on the side of the road, And me, if you can believe this,At the wheel of the car, Closin' my eyes and actually prayin' Not to God above, but to you, Sayin': Help me girl, help me girl I'll love you till the end of the world With your eyes black as coal and your long dark curls...

1988, Viva Hate, primer disc de Morrissey en solitari després de la separació dels Smiths, l'Armageddon apareix en el seu single Everyday is lile Sunday: “Come Armageddon! Come Armageddon! Come!... in the seaside town that they forgot to bomb, Come! Come! Come - nuclear bomb!” Mesos després, l'altre 50% pensant dels Smiths signava una col·laboració amb Mat Johnson, dels The The pel seu disc Mind Bomb, d'on hem tret aquesta Armageddon days: ”If the real Jesus Christ were to stand up today He'd be gunned down cold by the C.I.A. But God didn't build himself that throne God doesn't live in Israel or Rome God doesn’t belong to the yankee dollar God doesn't plant the bombs for Hezbollah God doesn't even go to church And God won't send us down to Allah to burn No, God will remind us what we already know That the human race is about to reap what it's sown... The world is on its elbows and knees It's forgotten the message and worships the creeds: Armageddon days are here again”

Everyday is like sunday – Morrissey
Armageddon days - The The

Cançons per un final del mon: La bala final per una banda molt recomanable d'Ontinyent, El Corredor Polonès, el disc publicat just fa un any, L'embaràs d'Agniezka, disc conceptual -i a pesar d'això molt bo- i molt variat: des de pop pizpireto a slowcore, a postrock, a hard... i a més peta de collons

La Fi del Món – El Corredor Polonès

Arribem al final, al final de Cançons per un final del món. Final del programa. Demà encara més finals, esperem que no sigui la última. En la de demà, que Déu reparteixi sort, i que tota caigui del nostre costat, és clar.

La buena vida a Lisboa

Lisboa és el vèrtex on conflueixen les línies mestres d'aquest programa, Lisboa apareix al títol d'una acollonant novel·la negra de Muñoz Molina que parla de jazz, de musics de jazz tant talentosos com derrotats, (sovint autoderrotats), que parla de melancolia i de coses perdudes (d'oportunitats, d'amors, i en fi tot el que hi vulgueu afegir), i també parla de ciutats boniques, evocadores, parla de Lisboa i parla de San Sebastian ciutats atlàntiques sota la pluja, sota el txirimiri. Dues boniques ciutats, sí, sinddudda. Aquesta setmana, el dia 13 de maig, ha fet 23 anys de la mort del trompetista Chet Baker, aquesta setmana també ha mort d'accident de cotxe Pablo San Martin, el baixista de la banda de San Sebastian La Buena Vida. S'imposa doncs, escoltar cançons de la Buena Vida, del Donosti Sound, i algunes també de Chet Baker.

Calles y Avenidas - La Buena Vida
La Historia Del Señor Sommer - La Buena Vida

Aquesta és la història del senyor Sommer, de LBV, adaptació d'un conte de Patrick Suskind, el del perfum. Recordo vagament que el conte va d'un noi que recorda com de nen veia passejar pel camp un vell amunt i avall, sempre amb el mateix bastó i la cara de mala llet, no parava mai a saludar i bué, sempre fotia mala cara. El nen no sabia perquè, no li preguntava i el vell passejador amargat no parlava mai amb ningú. Així doncs lel que atrapa és la història que es queda sense explicar, dins el sac, dins el forat, la història que mai no sabrem del senyor Sommer, però que en canvi podem imaginar. La cançó és del 1r Lp, LVB del '93. Ja és veu que eren un paradigma del gafapastisme abans que ni existís la paraula. Musica i lletres amariconades, tot així molt senzillet, sense pretencions, vaixells que salpen, ponts enmig de la boira, converses sota els porxos de la plça major... tot molt evocador, arty, culty, poppy i blablabla. La encarnació espanyola de Sarah! Records. Ahí és na. Admirable.

Pacifico - La Buena Vida

De tant de parar a la parada del metro de Madrid, “Pacífico”, li van fer aquesta preciosa cançó. Single del 3r Lp del '97, Soidemersol, ...què collons deu voler dir, pensava jo... No me'n vaig enterar fins al cap de 8 o 10 anys ben bons: és el nom al revés d'un restaurant que és diu Los Remedios.

Qué Nos Va A Pasar - La Buena Vida
El Vuelo Largo - El Joven Bryan Superstar
Magnesia - La Buena Vida
El bello verano - Family
Vacaciones en Roma – Daily Planet
So Che Ti Perderò - Chet Baker

El 13 de maig del 88 van trucar al manager de Chet Baker a Amsterdam perquè no s'havia presentat a tocar a un concert, llavors Baker tenia 59 anys i en portava més de 30 enganxat al jaco, crack i en general a la mala vida. L'agent va trucar a la policia demanat per un tio amb una trompeta, i sí, en un hotel algú s'havia despenjat des de la terrassa d'un tercer pis. Un accident, un suïcidi, un ajustament de comptes... qui sap.

El pianista Jack Sheldon havia tocat a principis dels 50's amb Baker, i també havia portat una vida semblant pel que fa a les addiccions, però sembla que un moment donat va torçar a un altre costat, i als nostres efectes va acabar portant un late night show. Un dia va convidar Baker. Als anys 50 gastava una guapura impressionat que el feia competidor directe en sex appeal a les fotos en BiN de James Dean. A mitjans dels 80's però, el seu aspecte era totalment demacrat, producte probablement de tanta vida al borde del precipici, la cara solcada per una immensa ristra d'arrugues. “I totes aquestes arrugues?”, va preguntar Jack Sheldon. “Són les marques dels riures passats” va contestar Chet Baker, “oh”, -va replicar Sheldon amb llàstima- “però tio, no hi ha res en el mon que pugui fer tanta gracia...”.

My Funny Valentine - Chet Baker
Almost Blue - Chet Baker
Un Rayo De Sol - Le Mans
En Bicicleta - La Buena Vida
Un Actor Mejicano - La Buena Vida
El Fin del Mundo - La Buena Vida

Violentes Oscil·lacions Temporals

Oscilate Wildly - The Smiths

La Setmana Medieval que celebra anualment la vila de Montblanch, enguany s'ha estès per tot l'Orbe Cristià. Aquestes dies tot el populatxo de la més baixa estofa hem aplaudit amb les orelles Casaments Reials amb la seva corresponent pompa i boat, ens hem tragat santificacions express retransmeses des de la Ciutat Santa, hem vist la celebració extàtica de la matança de l'infidel, i en definitiva, el clàssic pa i circ, concretament 4: 4 clàssics en 18 dies, 4 clàssics de circ com a Roma, com la República Romana. Tot això l'any 2011. El temps es tensa, s'estira i es comba com ho fa una fusta de fustigar cavalls quan l'arqueges amb les dues mans, i des del nostre segle 21, la força dinàmica de la torsió corbada ens permet gairebé tocar amb la punta dels ditets el segle 12, tot en una oscil·lació salvatge, Oscilate Wildly. Potser és que no estàvem tan lluny. Oscilate Wildly, la cançó que escoltem, és un dels dos únics i gloriosos instrumentals dels Smiths (junt amb Money Changes Everything ). Cara B que fou de How soon is now, també té tensió dinàmica. Pa i circ, clásicos, santificacions de pa i trago, i bodes reials, “Així que li vaig dir: Charles, no has desitjat mai aparèixer a la portada del Daily Mail vestit amb el vel de núvia de ta mare? Així que vaig comprovar totes les dades històriques registrades, i em vaig quedar gelat i avergonyit en descobrir que soc el divuitè descendent llunyà de no se quina reina...” Morrissey, ell sempre tan amant de l'estètica i el classicisme, en canvi ha tingut sempre una fixació malaltissa amb la casa reial britànica...

The Queen is Dead

I'd like to drop my trousers to the Queen every sensible child will know what this means, the poor and the needy are selfish and greedy on her terms”

Nowhere Fast - The Smiths
Well I Wonder - The Smiths

Morrissey i la seva debilitat per l'esteticisme, la seva debilitat. Si parlem de Lps dels Smiths la meva, de debilitat, és per aquest Meat is Murder del 85. Més que probablement no és el seu millor disc, i sense embarg és el que sempre m'ha despertat més empatia emocional. Ves a saber perquè, també els pares de vegades tenen de fill preferit el més tonto d'ells o fins i tot el més fill de puta. Vic Godard  s'allunya d'aqustes pressupostos. Vic Godard és un tipus essencialment tranquil i amb un talent per fer cançons pop que l'ha fet ídol de catacumbes de gents amb gustos minoritaris però ferms. La seva curta carrera es concentra a principis dels 80's, -aquest single amb la seva banda de Subway sect és del 81. I llavors, el 1983, va deixar aquest mon de la música per la carteria, per fer-se carter del Royal Post Mail. "¿Cóm et relaxes?," li va preguntar en una entrevista el periodista Kiko Amat. “Ordenant i repartint el correu”. Admirable.

Stop That Girl - Vic Godard & The Subway Sect

A girl called Johnny who discovered her choice was to change or to be changed”

A Girl called Johnny - The Waterboys
The Whole of the Moon - The Waterboys
Fisherman's Blues - The Waterboys

Les hores d'oci determinen la moralitat de la nació.” Joseph R. Fulk, delegat de educació de Nebraska (1908 aprox). La frase me l'he trobat al blog del sr ausente avuí mateix, i va que ni pintat amb tot el que hem vist aquests dies de casaments reials, santificacions, assassinat selectiu, i 4 clàssics en 18 dies. La seva reflexió ve a dir que la moralitat d'una societat depèn del que fa en les seves hores d'oci (i no tant en el que fa en les seves hores de treball i/o educació). I per tant el que la gent faci o miri durant aquelles hores és determinant. Controlar l'oci: cinema, i sobretot tele és converteix així en una forma de poder. La propaganda es pot disfressar de diversió popular. Podiem acabar concloent que res del que tingui una repercussió mediàtica massiva és gratuït pels rectors de la societat. L'entreteniment és poder. Vist així l'aparent anarquia de la web.02 seria una vacuna esperançadora. Parla també el Sr. Ausente del polític-correctisme com una coartada encaminada a tallar camins allunyats de la mora única del grup, digues-li societat digues-li nació.

Presence of Love - The Alarm
All Night Long - Peter Murphy
Regret (New Order) - Damills

A "Deconstructing electronics" (2006) el barcelonés David Amills (vamus, Damills) "deconstrueix" clàssics de la música electrònica como New Order, Pet Shop Boys, Chemical Brothers, Prodigy o Daft Punk, via piano i veu estil jazzclub, chanson, cabaret alemany, pop... gravat en directe al JazzRoom de Barcelona amb Jaume Vilaseca al piano. Tot seguit l'original dels New Order, des del Republic del 1993.

Regret - New Order

De l'LP Republic ('93). Se suposa que Republic -tornant a la torsió comba temporal amb que començàvem el programa- fa referència a la República de Roma, a la caiguda de la república,  a la seva decadència, en un paral·lel temporal a la decadència que se suposa que experimentem  en aquesta nostra època (hi ha opinions per a tots, i aquesta en concret sobre el tema és la de Peter Saville, el dissenyador de guàrdia  dels New Order i capo de l'artwork de tots els seus discs ). A la portada dissenyada per Saville, a la meitat de la dreta dos joves molt riallers juguen en una solejada platja californiana, mentre que a la meitat de la dreta una casa es crema, gairebé calcinada, potser producte dels disturbis racials d'aquells primers '90s. Els patricis romans organitzaven pa i circ per entretenir la plebs mentre les civitas entraven en decadència: decadència econòmica, decadència política i decadència moral. Les repúbliques, com les persones, tropecen i cauen per poder-se tornar a aixecar

Bizarre Love Triangle - New Order
The Perfect Kiss - New Order

Els dies de glòria s'escriuen amb sang.



P6R 99,8 FM i aquesta edició que es diu els dies de glòria s'escriuen amb sang. Els dies de glòria s'escriuen amb sang, sí, però això només és una petita part del tot, això és una visió esbiaixada. Els dies de glòria s'escriuen amb sang però també s'hi escriuen els vulgars dies de tedi i avorriment, de l'anar fent i l'anar passant. Així és la vida i així és la sang, la sang és vida quan corre per dins, i quan s'escapa i corre per fora... avui al JDM cançons per les que hi corre la sang.

The Six Strings That Drew Blood - Nick Cave & The Bad Seeds
The Blood - The Zion Travelers
Young Blood - The Coasters
Blood Donors Needed (Give All You Can) - David Ruffin

Quan la violència al carrer (al gheto, per dir algo) fa córrer la sang, automàticament es necessita gent que en doni (tanta com pugui). Això és del que parla aquesta cançó del 1973 de Dvid Ruffin. Ruffin va ser un de les veus del famós grup vocal soul dels 50's i 60's The Temptations. Va morir el 1991 d'una sobredosi de crack, al que estava engnaxat des de feia temps. Una limousina va deixar el seu cos anònim a les urgències d'un hospital. La família va tardar un parell de dies en recollir el seu cos.

Walk on fire - Barry Adamson
Blood And Fire - Niney The Observer

Perquè la carn fa carn i el vi fa sang, la carn i la sang, la carn i la sang de la terra, la comunió, la sang de l'aliança nova i eterna vessada per nosaltres -per tots i cadascuns dels nosaltres, segons diuen, sense possibilitat d'excepció, això diuen- vessada, doncs, per nosaltres en el seu memorial, en el d'ell, és clar. La celebració de la carn en comunió: canibalisme encobert, si t'ho vens a mirar. Antropofàgia. Expliquen els antropòlegs que que la explicació última i original de la antropofàgia és adquirir les qualitats dels morts, dels menjats. Honorar-los en certa forma. En definitiva alimentar-se del passat.

La casa del misterio - Ilegales
Bloody Mother Fucking Asshole - Martha Wainwright

No hice más que vagar por un tiempo. Traté de limitarme al alcohol. Intenté no sumirme en la locura o perdería el control. Conocí a una mujer en Conil. Disfrutamos del mar y del sol. Un mal día le dije: "Esto te gustará, pero perderemos el control”.

Com la major part del disc de Nacho Vegas Desaparezca aquí -de fet, de tota la seva carrera-, aquesta perdimos el control és un altre apunt del natura, una natura morta de les seves adiccions.

Perdimos el control - Nacho Vegas
When You Sleep - My Bloody Valentine

els irlandesos my Bloody Vlanetine van treure el nom d'una peli de terror gore canadenca del 1981, My Bloody Valentine: un ball d'institut de Sant Valentí ple de sang i membres escuarterats per un miner dement. When You sleep és la cançó que m'agrada més del LP Loveless del 1991, un dels discs més cars i llargs d'enregistrar. Tant que gairebé va arruïnar el Segell Cration: 2 anys, 19 estudis, enginyers de so i productors acomiadats a porrillo...

Shopping For Blood - Franz Ferdinand
Blood Money - The Church
Sunday Bloody Sunday - U2

Del LP War del 1983, parla del Diumenge Sagnant a Derry, Ulster el 1972, 14 manifestants desarmats van ser morts per paracaigudistes britànics. La cançó només va sortir com a single a l'Eurpoa continental, però no a UK ni USA. Coses.

Blood and roses - The Smithereens

Tantes persones no poden expressar el que hi ha en les seves ments, ningú els coneix i ningú els coneixerà, les seves esquenes les partiran, i els seus somnis els robaran, i mai podran tenir el que desitgen, i llavors s'emprenyaran, i això no està escrit als papers sinó que està escrit sobre les pedres”

Heartland - The The