Ooops arribo a casa i comprovo que l'arxiu mp3 amb el pugrama només dura 10 segons. Si el puc recuperar de l'emissora serà degudament re-penjat. Si no, tractaré de penjar la selecció de cançons a pelo (les que no van sonar en vinil, clar) tipus llangonissa mp3.
perdonin les disculpes...
Between The Devil And The Deep Blue Sea - Pearl Bailey
perdonin les disculpes...
Between The Devil And The Deep Blue Sea - Pearl Bailey
Arriba el bon temps i tots apretem a córrer cap el mar, a la platja. És un fet innegable, evident. Aquesta costum, de tan fonda i tan massificada, un no té més remei que pensar que és cosa de l'herència genètica, que ho portem tatuat per la part de dins de l'ADN, de quan -simples putes bactèries- nedàvem pel lodo primigénio, de quan no érem més que amebes, protozous i altres bitxos unicelulars i no-neuronals (com serien ara els d'intereconomia en general, Punto Pelota, o el gato), tots nadant al l'aigua. I allí devem voler retornar inconscientment, probablement, teories freudianes de regressió a l'infantesa portades a l'extrem de la genètica. El retorn al deep blue sea. Avui, al Jardí del Manicomi, col·lecció de cançons marineres. Voga por el mar, marineroooooo...
It's a Very Deep Sea - The Style Council
It's a very deep sea, deia Paul Weller en el darrer disc com Style Council. It's a very deep sea, sí potser sí que és un mar molt profund, no diré que no, ara be. Què collons m'importa a mi la profunditat del mar, que collons m'importa a mi la marina profunditat de la desesperació, si soc tan superficial, si em retreus cada cop que m'acabo d'escorrer dins teu “només et quedes en la superfície” I bé doncs, m'agrada flotar. M'agrada flotar per la superfície, fent-me el mort. Fent el mort cap per amunt, amb el sol d'agost cegant els meus ulls. As long as I keep afloat I care a fucking shit about the deepness of the sea.
Roller Coaster By The Sea - Jonathan Richman
Seaside - Irene
“Nothing can cherice your heart like a day in the seaside” Serà verdad puessss
Al mar - Manel
Mediterraneo - Gino Paoli
Arponera - Esclarecidos
“yo quiero ser arponera y pescar tus sentimientos. Contrabando, traficaré contrabando de tabaco y oro para ti. Muchas noches me veras, en el estrecho de Gibraltar... toda la Línia conocerá que el tabaco y oro es para ti. I traeré el ambar gris de un cachalote...” i congelat dins aquesta gota d'ambar, ¿què hi trobarem, xatinya? ¿restes de l'ADN del nostre amor fossilitzat?
Embarcaçao - Cesaria Evora
Canta la immensa Sra Evora sobre l'embarcació, “però l'embarcació que porta la nostra vida necessita un bon timoner per no perdre's en la profunditat de l'amargura” La gran embarcació on navega la nostra vida, meciendose en una suave brisa, mansa i constant, fins que, pel que sigui, catastròfiques indiferències dels Deus provoquen temporals de dimensions inabastables -Deus malcriats, consentits. Gamberrets inconscients que aboquen vents de forces huracanades, com el crio que aboca descuidadament el got de llet de l'esmorzar sobre la taula. Au, ja pots anar-los hi darrere, fia-te'n, d'aquests Deus. Ja els pots treure en processó durant la mare de deu d'agost, ja els hi pots fotre espelemetes al totes les barquetes del port, en totes aquelles processons marineres...
La luna en el mar - Orquesta Platería
En la noche mas larga, de lluvia y de sal, figuras unidas se vieron zarpar, con un calculo exacto hacia el infinito, buscavan dementes la luna en el mar, transcurrieron las horas y el sol emergió inundando una solemne quietud que las olas cansadas ganaron rugiendo en un juego de viento y oscuridad. Cada dia está mas cerca la luna y se pone mas lejos el sol, mientras sus sombras navegan a oscuras por los profundos habismos del mar.
Una lagrima – Peret
Amb totes les llàgrimes caigudes a la sorra de les platges es podrien omplir mars sencers, mars interiors que regarien florecientes vidas interiores i tota les seves riberes. Després, amb els anys els acabarien assecant els canvis climàtics, els canvis d'humor, els canvis d'amor. Dessecats com el mar d'Aral, deixant a la vista esquelets podrits, costellams a l'aire -arrebossant-se de salitre- d'embarcacions que una llunyana tarda de maig solcava despreocupadament les aigües, navegant d'A a B o de J a K. Té, mira, fins i tot hi podem pintar una càndida animeta abord imaginant-se ja, estar fornicant amb la seva estimada, just acabat d'amarrar a port (ja fos el destí B, K, o Z). Però per això, està clar, abans es necessita omplir el mar, com qui infla les rodanxes d'una piscineta de crio perquè hi pugui fer el seu xip-xap xip-xap. Omplir un mar de llàgrimes, llàgrimes salades, tant més salades com més fondo el disgust d'amor.
A Wave Crashed On The Rocks - Felt
“... But now it's all over like a wave crashed on the rocks...” ara ja s'ha acabat, com una onada petant a les roques... moments després de l'impacte, queden encara restes d'escuma blanca esfilagarsant-se per la superfície de l'aigua salada, esquinçant-se com una cortina de seda negra que deixa al descobert -visible darrera l'estrip- l'hipnòtica profunditat blau-marí de les coses finalitzades, mortes, acabades... perquè -ja ho diuen els Felt, ves si tenen raó- now it's all over like a wave crashed on the rocks.
Killing An Arab - The Cure
“Standing on the beach... staring at the sea”
Los viajes de Simbad - Francisco Nixon
Lejos, como Simbad, dando vueltas con las velas, naves que van a alcanzar las estrellas rumbo al final de los mapas. Todos llevan espadas ¿quien me lleva a mi casa? Doncs amic Fran Nixon, no tinc pajolera idea de qui el carregarà borratxo fins a casa, però sí intueixo lo del final dels mapes, està escrit al palmell de la ma del mono que guia el mon: El final dels mapes el provocaran els tom-tom riders i demés GPSs.
Fighting Temeraire - El Pecho De Andy
“Enarbolando una bandera de vapor pesado avanza escupe cobre rojo...” batalles navals, “tal vez atraque en un banco de sal”
The Mariner's Revenge Song - The Decemberists
Thousands Are Sailing - The Pogues
