No ardieras, Hivern 2007, 7 de març
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
>
Heaven’s a lie – Lacuna coil
P6R, 99.8 FM EJDM, “No ardieras”. La idea original d’aquest programa era imbuïr-se del sentiment agressiu d’odi i venjança que en general omplen les cançons de Los Planetas. P.ex.
“En el castillo de donde las dan las toman
hay una cama reservada para ti.
Alguien te vio salir volando en una escoba,
no había necesidad ninguna de mentir.”
O aquest altre:
“Si necesitas una mano
ya sabes donde tienes que llamar
para que te den de lado,
que yo estaría encantado
si pudiera devolverte la mitad
de lo mismo que me has dado.”
Unes coses fortes, contundents, que et fan sentir viu, indignat, i a un pel de pillar una llauna de gasolina i un misto. En un altre nivell d’agresivitat també hi ha l’unhappy birthady dels smiths, o el How Beautiful You Are de The Cure (You want to know why I hate you? /Well I'll try and explain...), però ves, després, anant mirant cançons, traient i posant, i tomba i gira, la cosa ha quedat molt més diluïda. I mira, de fet, això és la vida, no? na’tirant aigua al vi, na’tirant disolvent al concentrat, na’fent, na’tirandillo per arrivar a vell… per no fer-se mala sang. Diluïda fins l’orxatesa, és clar.
No ardieras – Los Planetas
“En el castillo de donde las dan las toman
hay una cama reservada para ti.
Alguien te vio salir volando en una escoba,
no había necesidad ninguna de mentir.”
“Si necesitas una mano
ya sabes donde tienes que llamar
para que te den de lado,
que yo estaría encantado
si pudiera devolverte la mitad
de lo mismo que me has dado.”
I come to wish you an unhappy birthday – The Smiths
“i've come to wish you an unhappy birthday
i've come to wish you an unhappy birthday
cos you're evil and you lie
and if you should die
i may feel slightly sad
but i won't cry”
Frankly Mr. Shankly - The Smiths
”Frankly Mr. Shankly, since you asked / you are a flatulent pain in the ass”
Love, life & money – Marianne Faithfull
Somebody gotta suffer
Somebody is gonna feel some pain
If its gonna rain down misery,
¿why is all gotta fall on me?
Hello stranger - Marianne Faithfull
“hello stranger
who is that person in the mirror
it’s not me
whatever happened to the one
that i used to be
is just a fading memory”
Village Idiot - Van Morrsion
As I sat sadly by her side - Nick Cave and the bad seeds
“And God does not care for your benevolence
Anymore than he cares for the lack of it in others
Nor does he care for those who sit
At windows in judgement of the world He created
While sorrows pile up around Him
Ugly, useless and over-inflated.'
At which she turned her head away
Great tears leaping from her eyes
I could not wipe the smile from my face
As I sat sadly by her side.”
People ain’t no good – Nick Cave and the bad seeds
“People just ain't no good
I think that's welll understood
You can see it everywhere you look
People just ain't no good
It ain't that in their hearts they're bad
They can comfort you, some even try
They nurse you when you're ill of health
They bury you when you go and die
It ain't that in their hearts they're bad
They'd stick by you if they could
But that's just bullshit
People just ain't no good”
The sorrowful wife - Nick Cave and the bad seeds
“A loose wind last night blew down
Black trees bent to the ground
Their blossoms made such a sound
That I could not hear myself think babe
Come on now
And help me babe
Help me now
I was blind
I was a fool”
…I els últims 2 minuts es converteixen en una tempesta desfermada de legia i paper de vidre que se’t refreguen per l’esòfag…
Mother – The Police
Everybody’s a fucking liar – The Posies
Is everybody such a fucking liar?
Damsels in dismay
A man's an Edsel in his own way
Everybody is a fucking liar
Swamped – Lacuna Coil
O un jove enamorat escrivint postals des d’un café de la costa on descriu els desastres de la seva estimada:
Who do you think you are – Elvis Costello & Brodski Quartet
God give me strenght – Elvis Costello
Since I lost the power to pretend
That there could ever be a happy ending
That song is sung out
This bell is rung out
(amb un final grandiloqüent i ampulos molt a lo Burt Bachara, que lliga molt amb la manera de fer del Morissey:)
You have killed me – Mozzer
The youngest was the most loved – Mozzer
“The youngest was the most loved...and he turned to a kiler:
there is no such think in life as normal”
She's a diva lady – The Divine Comedy
She's a diva lady
She's a hopeless case
She needs extra make-up
For her extra face
She's a hopeless case
Confianza ciega – La costa brava
Ves, los trenes que han partido ya nunca vuelven y
las flores que puse en su pelo ya no huelen más
que a algo que ahora ya está muerto,
Deberes y privilejios - Los planetas
Apa, salut i siau!
Retrofuturisme, Hivern 2007, 28 de febrer
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
In Yer Face – 808 State
Punt 6 Camp , 99,8 FM, El Jardí Del Manicomi, un programa en constant búsqueda de la perfecció humanísitica i l’equilibri còsmic. Tanta grandiloqüència te el discret encant de la pedanteria. Com també el té praula "retrofoturisme". L’altre dia la vaig llegir en una crítica de cinema i em vaig dir per a mi mateix "tiu, jo també vull fer servir paraules així, això vacila que t’hi cagues". Per això la edició d’avui es diu "Retrofoturisme".
Cübik – 808 State
Endevinar el futur no és fàcil per ningú, però imaginar el futur que hauria estat si el passat haguès estat un altre diferent ja és la hòstia. Hi ha qui va cap el futur en contradirecció, en la direcció contraria. Hi ha qui busca el futur mirant enrera. Si dues persones marxen del moment actual a la mateixa velocitat de 24h/dia però en direcció contrària, una cap el futur i l’altre cap enrera, la tercera persona que es queda a cronometar l’experiment, ¿a qui enyorarà més? ¿a la mes guapa o a la més simpàtica? No és una pregunta gratuïta, almenys si tens un cronòmetre a la ma i l’agulla gira molt més lenta del que tu vols. En honor a tots aquells que van cap el futur en la direcció contraria, aquest programa es diu "retrofoturisme". Per tots aquells tipus mal anclats en el seu temps: encara massa moderns o ja massa caducats. Estar temporalment desubicat és cosa complicada, és com jugar al set i mig, o et passes o no arribes (encara que jo apenes hi he jugat, a mi sempre m’ha agradat més llençar els calés amb el poker, em sembla més cool: el set i mig em recorda a mon avi, a una boina amb rabillu i a un café de poble amb taules de marbre, un cambrer amb un palillo a la boca servint berberexos gotejant suc d’una plàtera petita). Cosa complicada estar en el moment que no et toca, i no poder fer-hi res. Retrofoturistes son persones temporalment mal anclades. Les cançons que escoltarem avui d’alguna manera també m’ho semblen…encara que, bah, què cony, tot està tan agafat pels pèls!
Jazz Devil – Barry Adamson
Madness - Marlango
Dimanche matin – Les tres bien ensamble
La Pleureuse - Dominique A
En atendant roskolikov- Les tres bien ensamble
I can talk about it - El Perro del Mar
Aquesta preciosa cançó està en el primer disc en solitàri d’una tal Sarah no-se-què, sueca, el nom del grup que integra ella sola, ve de quan estava en una platja de les canàries passant unes vacances introspectives i un gos mullat va sortir de l’aigua per jugar amb ella. Explica que això la va ajudar a trobar un nou rumb vital (¿?). Diu que s’inspira en el pop dels 50’s per recuperar l’aire d’inocència d’aquella música (¿¿??). Encara que ja posats millor recuperar-lo del originals (back to basics):
My Guy – Mary Welles (topped num. 1 in ’64 charts)
All i want - Ronnie Spector
I think of you – The Mereybeats
Me & Penelope – Barry Gemso Experience
Venus & Mars - Barry Gemso Experience
Les rates enanes de coll bru viuen al desert de Nevada. Els seus depredadors naturals son els aligots de cua blanca que dominen els cels d’aquell desert. L’aligot des de uns 300 m d’alçada veu la pobre rata i s’hi llença en picat. La rata només pot intuïr lo que li cau damunt uns segons abans, apreta a correr costa amunt buscant l’unic refugi d’uns herbots que estan massa lluny, no hi podrà arribar. Desesperada mira endarrera només per contemplar els ulls de l’aligot i les urpes afilades. L’aligot esten les ales per frenar, perdre una mica de velocitat i assegurar la presa. La rata es gira, mira als ulls de l’aligot i li fa: WAAARRRGHHHH!!!!!, provant d’espantar-lo amb la cara més salvatge que pot treure. L’aligot, espantat i desconcertat per un segon, es desequilibra, pica a terra amb una ala, cau i s’arrastra uns metres, desconcertat i humiliat. La rata entre tot pot arribar als herbots salvadors. Els animals, com les persones, tenen plans B sorprenents, però ningú no els ha vist mai als documentals de la 2. El serengueti en realitat no existeix, el que coneixem és un simple parc temàtic on els animals fitxen cada matí, com els extres d’una peli de Bolliwood. Espectacle per turistes de safari i telespectadors tan vagos que son incapaços d’agafar el son de la migdiada davant la tele.
Until Tomorrow Then - Ed Harcourt
Run again Tom Sawyer – Constantin Veis
I love you more - The Beloved
A mi de tota la vida m’ha agradat anar a pixar sol. Digueu-me snob. També m’agrada anar a fer el tallat d’esmorzar sol. Torneu-me a dir snob. I mira que curios, que a la feina cada dia del mon em diuen per sortir a fer el tallat d’esmorzar amb un munt de gent. Total per acabar en una taula criticant a les mateixes persones i parlant encara de més feina. I en canvi no em diuen per anar a pixar tots junts. Deu ser cosa cultural. I sense embarg, en confiança, em mola molt més anar a esmorzar sol que anar a pixar sol. Ei, i de llarg eh?. Perquè esmorzant sol puc escoltar converses tan curioses com aquesta (i en canvi pixant no): Jo sentat a la barra llegint el Mundu, al costat dos tius vint-i-pico anys. Diu un: "aquesta nit m’he despertat a les 4 i mitja suat i empalmat. He tocat al costat i la Maria estava dormida, com que anava tan cremat, li he baixat els pantalons i li he fotut, i quan casi acabava, s’ha despertat, i la tia va i em diu "què fas, Ramon, tiu? Para home, que tinc son!" I l’altre tiu de la barra li diu "i què? Encara com no t’ha fotut patada..." "però que no ho has sentit? m’ha dit "Ramon"" i l’altre "i què?" "doncs tiu, estas tonto? que no em dic Ramon!!" "Ramon, tiu, què collons dius? Tu tota la vida t’has dit Ramon, estàs tonto o què?" "Tiu, el Ramon és ma germà, tiu, estàs tonto tú o què?" "tiu Ramon tiu, què cony dius, tiu, tu no has tingut en ta puta vida un germà, tiu si et dius Ramon com ton pare, i com ton avi, tiu, Ramon, què dius tiu?" Jo a la barra flipava, no tenia idea de com acabaria la conversa i tenia l’orella enganxada, però ells dos ja havien pagat i anaven sortint per la porta. Jo m’he posat dret per seguir-los...just en el moment que tots els de la feina entraven, em rodejaven i em feien quedar per esmorzar junts, mentre veia impotent i rabiós a aquell parell de tius perdent-se carrer enllà envoltats per la pluja fina de l’altre dia que els anava diluïnt en el no res, fins fer me dubtar de si havia escoltat allò o m’ho havia imaginat. M’emprenya perquè d’aquestes converses mai en pilles pixant sol…
Even in the quietest moment - Jay Jay Johanson
Quel Domage - Jay Jay Johanson
Tothom ha tingut algun rellotge que atrasi. Generalment lo pitjor que pot provocar és fer-te arribar tard. A fer un café, a la feina, o a un divorci (i això és molt més delicat que fer tard a un casament, perquè en un mal divorci hi pots perdre molt més que en un mal casament, al cap del carrer sempre son menys complicats els començament d’una cosa, dominats pel bon rotllo i el positivisme, que no pas els finals, sempre més presionats pel cansament i els dead-lines, però tornem al tema: Molt més xungo que un rellotge que atrasi és un calendari que atrassi. Aquí sí que hi pots perdre molt. Fins i tot "Tot". Més important que la ITV o la revisió de la vista és la revisió periòdica dels anclatges temporals. Viure desubicat temporalment pot portar molts problemes. Ara potser no tants, com a màxim t’acaben dient xiflat si estàs més endavant del que et toca, o "carca de merda" si t’has quedat massa endarrera que el restu. Però fa uns segles si que ho tenien pelut: Un bé de Deu de desubicats temporals han acabat xamuscats a la foguera. Ja se sap que als mediocres de totes les èpoques ens fa por el més enllà, ens fa vertig l’infinit, ens mareja abocar-nos a un precipici de milenis de profunditat. La unitat de destí temporal és la prioritat de les masses, i la foguera la seva arma d’autodefensa, la perpètua amenaça pels desajustats de calendari.
Whistling girl - Wovenhand
Pon tu mente al sol - El niño Gusano
Sale El Sol - Los Planetas
Això és tot, apa, salut i siau!
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
In Yer Face – 808 State
Punt 6 Camp , 99,8 FM, El Jardí Del Manicomi, un programa en constant búsqueda de la perfecció humanísitica i l’equilibri còsmic. Tanta grandiloqüència te el discret encant de la pedanteria. Com també el té praula "retrofoturisme". L’altre dia la vaig llegir en una crítica de cinema i em vaig dir per a mi mateix "tiu, jo també vull fer servir paraules així, això vacila que t’hi cagues". Per això la edició d’avui es diu "Retrofoturisme".
Cübik – 808 State
Endevinar el futur no és fàcil per ningú, però imaginar el futur que hauria estat si el passat haguès estat un altre diferent ja és la hòstia. Hi ha qui va cap el futur en contradirecció, en la direcció contraria. Hi ha qui busca el futur mirant enrera. Si dues persones marxen del moment actual a la mateixa velocitat de 24h/dia però en direcció contrària, una cap el futur i l’altre cap enrera, la tercera persona que es queda a cronometar l’experiment, ¿a qui enyorarà més? ¿a la mes guapa o a la més simpàtica? No és una pregunta gratuïta, almenys si tens un cronòmetre a la ma i l’agulla gira molt més lenta del que tu vols. En honor a tots aquells que van cap el futur en la direcció contraria, aquest programa es diu "retrofoturisme". Per tots aquells tipus mal anclats en el seu temps: encara massa moderns o ja massa caducats. Estar temporalment desubicat és cosa complicada, és com jugar al set i mig, o et passes o no arribes (encara que jo apenes hi he jugat, a mi sempre m’ha agradat més llençar els calés amb el poker, em sembla més cool: el set i mig em recorda a mon avi, a una boina amb rabillu i a un café de poble amb taules de marbre, un cambrer amb un palillo a la boca servint berberexos gotejant suc d’una plàtera petita). Cosa complicada estar en el moment que no et toca, i no poder fer-hi res. Retrofoturistes son persones temporalment mal anclades. Les cançons que escoltarem avui d’alguna manera també m’ho semblen…encara que, bah, què cony, tot està tan agafat pels pèls!
Jazz Devil – Barry Adamson
Madness - Marlango
Dimanche matin – Les tres bien ensamble
La Pleureuse - Dominique A
En atendant roskolikov- Les tres bien ensamble
I can talk about it - El Perro del Mar
Aquesta preciosa cançó està en el primer disc en solitàri d’una tal Sarah no-se-què, sueca, el nom del grup que integra ella sola, ve de quan estava en una platja de les canàries passant unes vacances introspectives i un gos mullat va sortir de l’aigua per jugar amb ella. Explica que això la va ajudar a trobar un nou rumb vital (¿?). Diu que s’inspira en el pop dels 50’s per recuperar l’aire d’inocència d’aquella música (¿¿??). Encara que ja posats millor recuperar-lo del originals (back to basics):
My Guy – Mary Welles (topped num. 1 in ’64 charts)
All i want - Ronnie Spector
I think of you – The Mereybeats
Me & Penelope – Barry Gemso Experience
Venus & Mars - Barry Gemso Experience
Les rates enanes de coll bru viuen al desert de Nevada. Els seus depredadors naturals son els aligots de cua blanca que dominen els cels d’aquell desert. L’aligot des de uns 300 m d’alçada veu la pobre rata i s’hi llença en picat. La rata només pot intuïr lo que li cau damunt uns segons abans, apreta a correr costa amunt buscant l’unic refugi d’uns herbots que estan massa lluny, no hi podrà arribar. Desesperada mira endarrera només per contemplar els ulls de l’aligot i les urpes afilades. L’aligot esten les ales per frenar, perdre una mica de velocitat i assegurar la presa. La rata es gira, mira als ulls de l’aligot i li fa: WAAARRRGHHHH!!!!!, provant d’espantar-lo amb la cara més salvatge que pot treure. L’aligot, espantat i desconcertat per un segon, es desequilibra, pica a terra amb una ala, cau i s’arrastra uns metres, desconcertat i humiliat. La rata entre tot pot arribar als herbots salvadors. Els animals, com les persones, tenen plans B sorprenents, però ningú no els ha vist mai als documentals de la 2. El serengueti en realitat no existeix, el que coneixem és un simple parc temàtic on els animals fitxen cada matí, com els extres d’una peli de Bolliwood. Espectacle per turistes de safari i telespectadors tan vagos que son incapaços d’agafar el son de la migdiada davant la tele.
Until Tomorrow Then - Ed Harcourt
Run again Tom Sawyer – Constantin Veis
I love you more - The Beloved
A mi de tota la vida m’ha agradat anar a pixar sol. Digueu-me snob. També m’agrada anar a fer el tallat d’esmorzar sol. Torneu-me a dir snob. I mira que curios, que a la feina cada dia del mon em diuen per sortir a fer el tallat d’esmorzar amb un munt de gent. Total per acabar en una taula criticant a les mateixes persones i parlant encara de més feina. I en canvi no em diuen per anar a pixar tots junts. Deu ser cosa cultural. I sense embarg, en confiança, em mola molt més anar a esmorzar sol que anar a pixar sol. Ei, i de llarg eh?. Perquè esmorzant sol puc escoltar converses tan curioses com aquesta (i en canvi pixant no): Jo sentat a la barra llegint el Mundu, al costat dos tius vint-i-pico anys. Diu un: "aquesta nit m’he despertat a les 4 i mitja suat i empalmat. He tocat al costat i la Maria estava dormida, com que anava tan cremat, li he baixat els pantalons i li he fotut, i quan casi acabava, s’ha despertat, i la tia va i em diu "què fas, Ramon, tiu? Para home, que tinc son!" I l’altre tiu de la barra li diu "i què? Encara com no t’ha fotut patada..." "però que no ho has sentit? m’ha dit "Ramon"" i l’altre "i què?" "doncs tiu, estas tonto? que no em dic Ramon!!" "Ramon, tiu, què collons dius? Tu tota la vida t’has dit Ramon, estàs tonto o què?" "Tiu, el Ramon és ma germà, tiu, estàs tonto tú o què?" "tiu Ramon tiu, què cony dius, tiu, tu no has tingut en ta puta vida un germà, tiu si et dius Ramon com ton pare, i com ton avi, tiu, Ramon, què dius tiu?" Jo a la barra flipava, no tenia idea de com acabaria la conversa i tenia l’orella enganxada, però ells dos ja havien pagat i anaven sortint per la porta. Jo m’he posat dret per seguir-los...just en el moment que tots els de la feina entraven, em rodejaven i em feien quedar per esmorzar junts, mentre veia impotent i rabiós a aquell parell de tius perdent-se carrer enllà envoltats per la pluja fina de l’altre dia que els anava diluïnt en el no res, fins fer me dubtar de si havia escoltat allò o m’ho havia imaginat. M’emprenya perquè d’aquestes converses mai en pilles pixant sol…
Even in the quietest moment - Jay Jay Johanson
Quel Domage - Jay Jay Johanson
Tothom ha tingut algun rellotge que atrasi. Generalment lo pitjor que pot provocar és fer-te arribar tard. A fer un café, a la feina, o a un divorci (i això és molt més delicat que fer tard a un casament, perquè en un mal divorci hi pots perdre molt més que en un mal casament, al cap del carrer sempre son menys complicats els començament d’una cosa, dominats pel bon rotllo i el positivisme, que no pas els finals, sempre més presionats pel cansament i els dead-lines, però tornem al tema: Molt més xungo que un rellotge que atrasi és un calendari que atrassi. Aquí sí que hi pots perdre molt. Fins i tot "Tot". Més important que la ITV o la revisió de la vista és la revisió periòdica dels anclatges temporals. Viure desubicat temporalment pot portar molts problemes. Ara potser no tants, com a màxim t’acaben dient xiflat si estàs més endavant del que et toca, o "carca de merda" si t’has quedat massa endarrera que el restu. Però fa uns segles si que ho tenien pelut: Un bé de Deu de desubicats temporals han acabat xamuscats a la foguera. Ja se sap que als mediocres de totes les èpoques ens fa por el més enllà, ens fa vertig l’infinit, ens mareja abocar-nos a un precipici de milenis de profunditat. La unitat de destí temporal és la prioritat de les masses, i la foguera la seva arma d’autodefensa, la perpètua amenaça pels desajustats de calendari.
Whistling girl - Wovenhand
Pon tu mente al sol - El niño Gusano
Sale El Sol - Los Planetas
Això és tot, apa, salut i siau!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)