Carrussel de nines mortes (I)

Per segona setmana consecutiva s'ha perdut l'arxiu mp3 del pugrama i a més es va perdre el word amb el guió. Coses que passen. Es va perdent tot. Les coses passen i les coses es perden. I sí, amb l'edat es van perdent coses. Es perd el pèl, es perd la memòria, la potència sexual, les ganes de sortir de farra... fins i tot el que ma mare em repetia tant: “nen un dia perdràs els calçotets i ni te n'adonaràs”. A saber on paren. Eren de quadres vermells, de quan ma germana va anar a Glasgow. Au, té, ves i busca'ls. De totes maneres ja et dic jo que tenia més valor el continent que el contingut. Com per anar fent pòlisses de segurus, sats? Segurus de vides per vides perdudes.

El pugrama va ser un carrussel de cançons amb noms de noia. Aquesta va ser la tracklist:

Karla - Hooters

Michelle - The Beatles

Sally - Sade

Nancy - Prefab Sprout

Grisolda - Umpah Pah

Christine - The Sea Urchins

Diana – Adriano Celentano & Paul Anka

les cançons tenen amo. "Oh! Carol" no és una excepció: Neil Sedaka, el seu autor, li va regalar a la seva novia d'aleshores, que -és veritat, ho heu endevinat- es deia Carol. Era la gran Carol King. Es coneixien de l'institut i també de treballar els dos al Brill Building (un edifici de NY on en lloc de fabricar en sèrie llangonisses, es processaven èxits pop pel top 100). Impresionant carrerón com compositora, primer amb George Goffin, després en solitari, composant tops 10 per Shirelles, Bobby Vee, Drifters i uns quants milions més. "Oh Carol" va arribar al numero 9 el 1959. A les poques setmanes Carol King va correspondre al regal amb un altre: una cançó que es deia "Oh, Neil".

Carol - Neil Sedaka
Caroline - Neil Diamond

Hitazo de Neil Diamond que es va incloure en el LP "Brother Love's Travelling Salvation Show" de 1969, un disc conceptual que anava de un predicador baptista d'aquells que es creuaven tot l'Oest amb una carreta i els seus discursos. Diamond es va inspirar per la Canço amb la filla de JFK, Caroline Kennedy, que a la satsó (¿?) tenia onze anys. Curiosament France Gaal va dedicar-li una cançó a l'altre fill de JFK, John John, “Bon Soire John John” inspirada en la pena que li va causar la famosa foto del John John saludant marcialment davant el taüt de son pare. Aquesta cançó, quisir Sweet Caroline, està clar que és tot un clàssic, i que tots portem sentint-la de fons, en un segon pla, tota la vida, per emissores de ràdio i tal, però a mi se'm va revelar en primer pla el 1996 o així, quan la vaig sentir a la peli Beautiful Girls, on tots el amigatxos li canten a la Uma Thurman al bar rotllo panda borrachuzos desafinats. La peli tractava d'un tio que retorna amb 30 i pico al poble i retrova la pandilla d'amigatxos amb els problemes típics d'arribar a aquest punt de la vida on comencen els crios i tal. Sortia el Matt Dillon, Mia Sorvino, Uma Thurman i la Natalie Portman en el paper de noia de 13 de qui el prota s'enamora. Una peli molt agradable de veure.

Barbara Ann - Beach Boys

Christine - The House of love

Roxanne - The Police

Alice - the sisters of mercy

Deana - Nick Cave

Gloria - Van Morrison

Cecilia Ann - Pixies

The lion and the deep blue sea

Ooops arribo a casa i comprovo que l'arxiu mp3 amb el pugrama només dura 10 segons. Si el puc recuperar de l'emissora serà degudament re-penjat. Si no, tractaré de penjar la selecció de cançons  a pelo (les que no van sonar en vinil, clar) tipus llangonissa mp3.
perdonin les disculpes... 

Between The Devil And The Deep Blue Sea - Pearl Bailey

Arriba el bon temps i tots apretem a córrer cap el mar, a la platja. És un fet innegable, evident. Aquesta costum, de tan fonda i tan massificada, un no té més remei que pensar que és cosa de l'herència genètica, que ho portem tatuat per la part de dins de l'ADN, de quan -simples putes bactèries- nedàvem pel lodo primigénio, de quan no érem més que amebes, protozous i altres bitxos unicelulars i no-neuronals (com serien ara els d'intereconomia en general, Punto Pelota, o el gato), tots nadant al l'aigua. I allí devem voler retornar inconscientment, probablement, teories freudianes de regressió a l'infantesa portades a l'extrem de la genètica. El retorn al deep blue sea. Avui, al Jardí del Manicomi, col·lecció de cançons marineres. Voga por el mar, marineroooooo...

It's a Very Deep Sea - The Style Council

It's a very deep sea, deia Paul Weller en el darrer disc com Style Council. It's a very deep sea, sí potser sí que és un mar molt profund, no diré que no, ara be. Què collons m'importa a mi la profunditat del mar, que collons m'importa a mi la marina profunditat de la desesperació, si soc tan superficial, si em retreus cada cop que m'acabo d'escorrer dins teu “només et quedes en la superfície” I bé doncs, m'agrada flotar. M'agrada flotar per la superfície, fent-me el mort. Fent el mort cap per amunt, amb el sol d'agost cegant els meus ulls. As long as I keep afloat I care a fucking shit about the deepness of the sea.

Roller Coaster By The Sea - Jonathan Richman

Seaside - Irene

“Nothing can cherice your heart like a day in the seaside” Serà verdad puessss

Al mar - Manel

Mediterraneo - Gino Paoli

Arponera - Esclarecidos

“yo quiero ser arponera y pescar tus sentimientos. Contrabando, traficaré contrabando de tabaco y oro para ti. Muchas noches me veras, en el estrecho de Gibraltar... toda la Línia conocerá que el tabaco y oro es para ti. I traeré el ambar gris de un cachalote...” i congelat dins aquesta gota d'ambar, ¿què hi trobarem, xatinya? ¿restes de l'ADN del nostre amor fossilitzat?

Embarcaçao - Cesaria Evora

Canta la immensa Sra Evora sobre l'embarcació, “però l'embarcació que porta la nostra vida necessita un bon timoner per no perdre's en la profunditat de l'amargura” La gran embarcació on navega la nostra vida, meciendose en una suave brisa, mansa i constant, fins que, pel que sigui, catastròfiques indiferències dels Deus provoquen temporals de dimensions inabastables -Deus malcriats, consentits. Gamberrets inconscients que aboquen vents de forces huracanades, com el crio que aboca descuidadament el got de llet de l'esmorzar sobre la taula. Au, ja pots anar-los hi darrere, fia-te'n, d'aquests Deus. Ja els pots treure en processó durant la mare de deu d'agost, ja els hi pots fotre espelemetes al totes les barquetes del port, en totes aquelles processons marineres...

La luna en el mar - Orquesta Platería

En la noche mas larga, de lluvia y de sal, figuras unidas se vieron zarpar, con un calculo exacto hacia el infinito, buscavan dementes la luna en el mar, transcurrieron las horas y el sol emergió inundando una solemne quietud que las olas cansadas ganaron rugiendo en un juego de viento y oscuridad. Cada dia está mas cerca la luna y se pone mas lejos el sol, mientras sus sombras navegan a oscuras por los profundos habismos del mar.

Una lagrima – Peret

Amb totes les llàgrimes caigudes a la sorra de les platges es podrien omplir mars sencers, mars interiors que regarien florecientes vidas interiores i tota les seves riberes. Després, amb els anys els acabarien assecant els canvis climàtics, els canvis d'humor, els canvis d'amor. Dessecats com el mar d'Aral, deixant a la vista esquelets podrits, costellams a l'aire -arrebossant-se de salitre- d'embarcacions que una llunyana tarda de maig solcava despreocupadament les aigües, navegant d'A a B o de J a K. Té, mira, fins i tot hi podem pintar una càndida animeta abord imaginant-se ja, estar fornicant amb la seva estimada, just acabat d'amarrar a port (ja fos el destí B, K, o Z). Però per això, està clar, abans es necessita omplir el mar, com qui infla les rodanxes d'una piscineta de crio perquè hi pugui fer el seu xip-xap xip-xap. Omplir un mar de llàgrimes, llàgrimes salades, tant més salades com més fondo el disgust d'amor.

A Wave Crashed On The Rocks - Felt

“... But now it's all over like a wave crashed on the rocks...” ara ja s'ha acabat, com una onada petant a les roques... moments després de l'impacte, queden encara restes d'escuma blanca esfilagarsant-se per la superfície de l'aigua salada, esquinçant-se com una cortina de seda negra que deixa al descobert -visible darrera l'estrip- l'hipnòtica profunditat blau-marí de les coses finalitzades, mortes, acabades... perquè -ja ho diuen els Felt, ves si tenen raó- now it's all over like a wave crashed on the rocks.

Killing An Arab - The Cure

“Standing on the beach... staring at the sea”

Los viajes de Simbad - Francisco Nixon

Lejos, como Simbad, dando vueltas con las velas, naves que van a alcanzar las estrellas rumbo al final de los mapas. Todos llevan espadas ¿quien me lleva a mi casa? Doncs amic Fran Nixon, no tinc pajolera idea de qui el carregarà borratxo fins a casa, però sí intueixo lo del final dels mapes, està escrit al palmell de la ma del mono que guia el mon: El final dels mapes el provocaran els tom-tom riders i demés GPSs.

Fighting Temeraire - El Pecho De Andy

“Enarbolando una bandera de vapor pesado avanza escupe cobre rojo...” batalles navals, “tal vez atraque en un banco de sal”

The Mariner's Revenge Song - The Decemberists

Thousands Are Sailing - The Pogues