Estem en temps afegit, temps de bola extra, minuts de descompte... per si no ho sabíeu estem vivint el fi del mon (de fet en sentit estricte sempre l'estem vivint perquè és un procés continu, com morir-se: en puritat cada segon que passa, un està una mica més mort, una segon més prop del final, i lu matexi, pues, pel món). En fi, tornant al tema... el cas es que de fa una temporada Harold Camping, un predicador evangèlic americà, va predir que el Día del Judici Final hauria d'haver estat el 21 de maig passat “un terratrèmol sacsejarà la Terra, emportant-se els verdaders creients al paradís i deixant que els demès siguin engolits por la destrucció del mon en uns pocs mesos. Sabem sense cap dubte que això és el que succeirà”, va sentenciar Camping, que a més de predicador evangèlic és multimilionari, propietari d'una emissora religiosa (ja sabeu, allò de al Cesar lo que tal, i aprofitant que el pisuerga qual, pues eso) El tal paio ja havia predit que el 1994 Jesucrist tornaria a la Terra. El julai s'ha gastat una pasta gansa en una campanya publicitaria a tal efecte, res nou, però: el mateix rotllo que s'han portat tota l'alegre família de mil·lenaristes, Sectes apolcalíptiiques, ocultistes, catastrofistes, Nostradamistes i demés raleia... En total, la enèssima predicció fallida de la fi del mon -pendents encara d'a veure com s'acaba resolent el tema dels maies, amb serioses discrepancies de timing, scheduling i calendaring. En fi, avui, al JDM cançons per un final del mon, i com se sol dir en aquests casos: PENITENCIAGITE!!
El Fin del Mundo - La Buena Vida
Vale más que hoy no salga y me quede en casa: vaguear y dormir. Visto que nos va mucho mejor, no nos vamos a mover de la cama en todo el fin del mundo.
Edward, Had You Ever Thought That The End Of The World Would Come On 20.9.01 - My Little Airport
Cançons per una fi del món: algunes d'aquestes cançons ho tracten en sentit estricte. Altres tracten el tema -la cosa de la fi del món, dic- vist com un exercici hedonista, rotllo “folleu folleu que el món s'acaba”, en aquest cas un hedonisme esteticista encara més accentuat pel easylistening ajazzat tan típic de Jimi Tenor, el finlandés d'elegancia contrastada: We'll have a party, a wonderfull time, we make love all night long 'couse it's the year of the apocalypse,
Year of the Apocalypse - Jimi Tenor
Until the end of time – David Grumel
Altres cançons tracten aquest tema en sentit comparatiu: la fi del mon com a terme de comparació, què és el més gordu que pot passar així vist en general? Està clar: que s'apagui tot el tinglado, no? Que TOT EL PUTO MÓN SE'N VAGI A PRENDRE PEL CUL, oi? Doncs aquests és el terme comparatiu amb el que ens pot passar en un sentit més particular. Al cap del carrer, i a nivell particular, el que sol afectar més són qüestions de relacions personal, relacions de parella, amors fondos amb altres persones, i és clar, el seu final. Carretades de cançons comparen el final d'un amor particular amb el final del món: aquesta de David Grumel, o la següent dels Cure (Maybe we didnt understand: not just a boy and a girl, It's just the end of the end of the world...), o la de més enllà d'U2 (In the garden I was playing the tart, I kissed your lips and broke your heart You...you were acting like it was The end of the world), des de l'Atchung Baby del '92
The End Of The World - The Cure
Until The End Of The World - U2
Més tipologies de cançons del fi del món: ¿què passa quan combines el Mil·lenarisme Catastrofista amb el Consumisme Exacerbat? Doncs el mateix que passa quan combines els Klaus amb el Kinski, una més que recomanable banda malaguenya amb lletres molt interessants (la única cosa que em patina una mica és la xica, que canta: igual que al J de los Planetas, no se li entén res del que canta). El Fin del Mundo des del seu “Tierra Trágalos” del 2010: “Nos lo vamos a gastar hasta que solo quede el hueso, porque no nos va a quedar poco o mucho: ningun tiempo, y ya no habrá ningun dia mas; lo que tienes te lo tienes que gastar, lo que gastes lo tienes que derrochar, lo que quede se tiene que evaporar... porque es el ultimo de tus dias, porque es el ultimo de mis dias, y ahi está la fiesta con fin, yendose toda la voz hasta el amanecer... cuando ocurra la explosion, en el centro abrazados tú y yo, porque es el último de tus dias. porque es el último de mis días...”. I després, mil·lenarisme cru, a seques, tiups la Carretera del Cormac McCarthy, la dels Young Marble Giants des del seu únic però molt influent Colossal Youth del '80: “Col·loca un coixí a l’ampit de la finestra, quan el crio plori, canta-li una nana, mentre a fora s’apaga la llum de l’últim dia”, típica visió d'apocalipsi nuclear d'OTAN i Pacte de Varsòvia dels 80's, i és que la forma concreta en que es visualitza la fi del mon depèn de la conjuntura concreta d'aquells temps, de manera que vist amb dècades i segles de perspectiva ens acaba semblant poc realista...
El Fin Del Mundo - Klaus & Kinski
The Final Day – Young Marble Giants
When the rich die last Like the rabbits Running from a lucky past Full of shadow cunning And the world lights up For the final day We will all be poor Having had our say... Put a blanket up on the window pane When the baby cries lullaby again As the light goes out on the final day For the people who never had a say... There is so much noise There is too much heat And the living floor throws you off your feet As the final day falls into the night There is peace outside in the narrow light
Cancion Del Fin Del Mundo - Los Planetas
Van a hacer una película con banqueros y abogados, esto sólo puede ser el decorado. Voy a hacer que te arrepientas de lo que dijiste el sábado y voy a reivindicar los atentados, Y cuando esto pase, Cristo nos ampare, no van a quedar ni ratas por las calles. Y cuando esto pase y sea insoportable no te olvides quien lo dijo antes que nadie.
It's the end of the world as we know it - R.E.M.
That's great, it starts with an earthquake, birds and snakes, an aeroplane -Lenny Bruce is not afraid. Eye of a hurricane, listen to yourself churn (Eponymous, 1988)
Bad Moon Rising - Creedence Clearwater Revival
...Sento com brama l'huracà, se que el final s'acosta: pànic, els rius desbordats, les veus de ràbia i ruïna... (Green River, 1969)
(I'll Love You) Till The End Of The World - Nick Cave & The Bad Seeds
It was a miracle I even got out of Longwood alive, This town full of men with big mouths and no guts I mean, if you can just picture it: The whole third floor of the hotel gutted by the blast, And the street below showered in shards of broken glass, And all the drunks pourin' out of the dance halls Starin' up at the smoke and the flames, And the blind pencil seller wavin' his stick Shoutin' for his dog that lay dead on the side of the road, And me, if you can believe this,At the wheel of the car, Closin' my eyes and actually prayin' Not to God above, but to you, Sayin': Help me girl, help me girl I'll love you till the end of the world With your eyes black as coal and your long dark curls...
1988, Viva Hate, primer disc de Morrissey en solitari després de la separació dels Smiths, l'Armageddon apareix en el seu single Everyday is lile Sunday: “Come Armageddon! Come Armageddon! Come!... in the seaside town that they forgot to bomb, Come! Come! Come - nuclear bomb!” Mesos després, l'altre 50% pensant dels Smiths signava una col·laboració amb Mat Johnson, dels The The pel seu disc Mind Bomb, d'on hem tret aquesta Armageddon days: ”If the real Jesus Christ were to stand up today He'd be gunned down cold by the C.I.A. But God didn't build himself that throne God doesn't live in Israel or Rome God doesn’t belong to the yankee dollar God doesn't plant the bombs for Hezbollah God doesn't even go to church And God won't send us down to Allah to burn No, God will remind us what we already know That the human race is about to reap what it's sown... The world is on its elbows and knees It's forgotten the message and worships the creeds: Armageddon days are here again”
Everyday is like sunday – Morrissey
Armageddon days - The The
Cançons per un final del mon: La bala final per una banda molt recomanable d'Ontinyent, El Corredor Polonès, el disc publicat just fa un any, L'embaràs d'Agniezka, disc conceptual -i a pesar d'això molt bo- i molt variat: des de pop pizpireto a slowcore, a postrock, a hard... i a més peta de collons
La Fi del Món – El Corredor Polonès
Arribem al final, al final de Cançons per un final del món. Final del programa. Demà encara més finals, esperem que no sigui la última. En la de demà, que Déu reparteixi sort, i que tota caigui del nostre costat, és clar.
