Estiu 2001, juliol

FINESTRES

Benvinguts, estimats, a la tercera edició de la temporada 01 dels Deliris d’estiu. Amb la onada de calor que ens assola, 2 instruments 2, es fan necessaris per sobreviure amb certa dignitat, a saber: aire condicionat, i si no és el cas, com en mi humilde morada, una enorme finestra oberta de bat a bat. A aquest impressionat avenç tecnològic volem dedicar aquesta edició que per aquest motiu i cap altre porta el subtil nom de "finestres". Finestres per que passi la fresca, per veure -si som prou amunt- les muntanyes de Prades amb els seus repetidors de La Mussara, o la línia de la costa. Finestres per guaitar les noies que passegen lleugeres de roba elles, (visca! Visca! I encara Visca!). Finestres per veure com els nostres estimats visitants del civilitzat nord prenen el sol fins enrogir, passegen, consumeixen litres del nostre llegat a l’univers en matèria de cocktels: la sangria, s’emborratxen, criden a altes hores de la matinada, es pixen damunt els nostres cotxes, alguns hi vomiten i finalment, com les cucaratxes, cauen en rodó. Finestres que hem de tenir obertes perquè passi la fresca, i amb ella tot aquest panorama estival.

Jordu- Stan Getz
Soul Bossa Nova- Quincy Jones

99,8 FM Punt sis Ràdio, Deliris d’Estiu. Edició "finestres" Principis de juliol. Tema del dia: sol, calor, platja, vacances, oci, dies llargs, vida a l’aire lliure, brevetat en els vestits, vida nocturna, embussos a la costa, més calor, gent a la platja, pretemporada de futbol, camping-camping, excursions amb bici, xafogor, operació retorn. Benaurats els que puguin combinar aquests elements en la forma adequada, perquè d’ells serà l’estiu perfecte. Per a la resta, entre els que m’incloc, 2 enormes i pacients pedres.

La increïble travesía de puerto hurraco a la cueva del dr.freud- Dr. Calypso
Love is…1968- Beaumont

Per exemple i seguint amb el tema: tots estaríem d’acord amb aquesta combinació: sol+platja+llèpola companya del sexe desitjat+lloc solitari. Per aquesta combinació cal tenir molta sort o molta pasta. (penso en un hotel a Bora-Bora on les habitacions són cabanes individuals de fusta plantades sobre un mar blau turquesa en platges d’arena blanca…En aquestes alçades de la meva vida ja sé que només ho veuré en fotos).

Back in town- Jay jay johanson

L’altre extrem seria un honrat pare de família "obligat" a passar l’estiu a l’apartament de la costa perquè dona i fills puguin gaudir de la platja en companyia de masses d’holandesos borratxos. Aixecant-se a les 7 per anar a currar mentre la resta fa vacances i dormint amb les finestres obertes per on es cola la música que la família de l’apartament de davant (tots amb aparent sordesa crònica a jutjar pels crits amb que es dirigeixen els uns als altres). "La Bomba" és l’èxit que el nostre home haurà de sentir una i altra vegada a un volum inmisericòrde fins les 2 de la matinada, moment en que sortirà al balcó per demanar tímidament que baixin la música (el veí és un home de pes i alçada respectables, agressiu segons sembla pels crits).

Viva la Muerte- Maria Napoleón

Posem que la calor, una nit qualsevol, augmenta només una miqueta, posem que mig grau. Posem que aquest mig grau sigui pel nostre home, el límit entre un comportament raonable i un de demencial. Posem que aquesta nit els dos veïns es criden i s’insulten, es citen al mig del carrer, s’hostien, i el cridaner li fot una tal somanta de pals al nostre home, que el deix morat i humiliat privada i públicament.

Posem que jo odio profundament els veïns de davant de casa meva.

What the world needs now is love- Burt Bachara and the Posies
Easy Comes easy goes- rebeca Tornqvist
Girl in SnowMobile- Barry Gemso Experience

En fi estimats, passem a coses més reconfortants,… Que tal la secció de coktails? Avui tractarem el tema ginebra amb el gin-fizz. Una mica d’erudició pelma i bla bla bla, com sempre treta de la nostre bíblia particular en el tema l’Ian Wisniewski: Beguda d'origen holandès, que els soldats anglesos van portar a casa, després d'una d’aquestes guerres que acostumen a tenir els amics britànics. Degut al seu èxit, els anglesos van acabar fabricant-la i millorant el producte (com sens dubte acabarà passant amb la nostre sangria)

Tomorrow’s worls- Él (per sota)

La ginebra no és res més que alcohol neutre (no és poca cosa tampoc), aromatitzat amb olis essencials, o amb el producte de la destil·lació del suc de certes plantes macerades. No requereix cap mena d'envelliment, ja que s'envasa tot just després de destil·lar.
Conegudes mundialment només hi han dos ginebres, l'holandesa i l'anglesa. Els holandesos creuen que la ginebra produïda segons els seu mètode, és bona pels ronyons. Els anglesos, sempre més directes i sense coartades, simplement s’hi emborratxen…. I un humil consell, home, si ens hem de posar en el tema, millor que ens hi posem bé: oblidem-nos de Larios i similars i anem al gra, personalment tant Gordons, com Pim’s com Bombay estan guay. La Bombay Saphyre amb el seu color blavós es xaxi (¿?). A Menorca també en fan una de molt curiosa, però potser millor fotre-se la sola que combinada perquè és molt gustosa (una mica com passa amb el Jack Daniels que em sembla que combinar-lo amb res que no siguin 2 gels és desaprofitar-lo). En fi al tajo del GIN FIZZ.

INGREDIENTS
2 cullerades i mitja de ginebra
el suc d'una llimona
1 culleradeta de sucre
1 clara d'ou (opcional, penseu en que fareu amb la gema que us sobri)
uns glaçons de gel
aigua amb gas

PREPARACIÓ
Poseu en una coctelera la ginebra, el suc de la llimona i el sucre, i afegiu la clara si us decidiu (llavors us quedarà més espumós). Sacsegeu bé. Poseu en un got dels de whisky uns glaçons i aboqueu-hi la barreja. Afegiu al got l'aigua amb gas, baixeu la llum, poseu la música adequada . Jo, un matí com aquest, em decidiria per:

Mad abaout you- de Hooverphonic,

amb el seu crit desesperat d’atenció i tota la llista de coses que la cantant està disposada a fer per amor….cançó emocionalment intensa, si senyor.

Però se’m acudeixen algunes coses noves que afegiria a la llista: postures, jocs, vestimentes, gadgets…en fi coses meves.

No res, senyors, xapem el xiringuitu d’una nova i com sempre prescindible edició dels Deliris, avui més prescindible si cap. Mirant enrera d’aquesta hora m’adono de la terrible oportunitat d’estar callats que hem deixat escapar…Talent i distracció? Com diu un conegut meu, busqueu-los a la paperera, no aquí. Cuidin de les seves més perverses temptacions, cuidin-les, qualsevol dia ja ni els vindrà de gust de caure-hi, i llavors que? El més calent serà a l’aigüera…