Primavera 2004, març

PASSIÓ CONTINGUDA

A cavall entre la continguda pasió i el tedi més ocre comencem aquesta nova edició dels deliris. "Passió continguda",mmm… sssi, sembla un bon títol per avui, si…, definitivament "passió continguda. "Passió continguda" per l’esperança de coses noves i excitants, i el "tedi mes ocre" per les coses que sabem que vindran segur i ens aborriran: Bring it on!!!, faci’s la llum, així en el present com en l’avenir…Bring it on

Bring on the night- Sting

Eren quatre o cinc noies la mar de trempades, que dançaven langidament al so de ritmes continguts. Movien els seus cossos de manera que no hi havia dubte de les intencions que amagaven aquells moviments. Sinuosos? Incitants? Sudorosos? Al Bernet, en veure-les dançar li va venir una imatge d’habitació fosca amb la moqueta barata enganxifosa. Més tard, a la matinada, es van separar a la vora d’un semàfor, cadascú per la seva banda, elles contant encara els bitllets.

The look of love- Burt Bachara
All the working girls- Pernice Brothers

I si, es cert, de nits els pots sentir somicar: son els que estan sols. Quan condueixes de nit, condueixes més ràpid. Potser és per no sentir-los, als que estan sols. Però has de tenir un do especial, has de tenir una orella molt fina.

Un actor mejicano- La Buena Vida

Amb una consistent incoherencia avancem en aquesta edició d’avuí. Amb vacilant fermesa fem camí, escoltem cançons i diem coses. Les coses que diem no tenen massa sentit, però les cançons…ai les cançons! algunes són tan meravelloses que fan empalidir.
Visquin les cançons d’arrebatadora intensitat!
Visquin les cançons de sensibilitat accelerada!!

Ven esta noche- Primordiales
Tinku Man- Cool Jerks
Basta ya- Flechazos

Es desesperançador esperar per a res. Desgraciadament ja la semàntica d’"esperar" denota incertesa. Bonica paraula…que seria de la nostre evolució sense el nostre amic, el Sr. Interrogant?

Sapori di sale- Gino Paoli
Sapore di mare- Tonino Carotone
Gianni Bugno Wheels (TRAMWAY)

Quan falten menys de deu minuts per xapar, ja fa una estoneta que ens hem instalat en aquesta còmoda i disciplent situació de contemplar coses boniques sense més, sense comprometren’s, engullits per l’estètica, l’aparença i la fàcil complaença, però en fi, això és el que hi ha. Alguns exemples d’aquesta insulsa parrafada poden ser:

conversazione (MALABELLA)
metti una sera a cena (MALABELLA)

Senyors, fins la propera, cuidin de les seves més perverses tentacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les poguem portar a la pràctica, quan ja no hi poguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…