Estiu 2006, 29 de juliol

Despedida y Cierre

Com sempre ho podeu escoltar per:ClickCaster
o bé pel:



Powered by Castpost

Patricia – Perez Prado

Punt 6 Camp, 99.8 de la FM, el Jardi del Manicomi. Fidels a la tradició eclèctica i desenfadad que caracteritza aquest programa, comencem amb aquesta preciosa melodia de Perez Prado amb la particularitat que l’estem sentint a 45 rpm i segueix sonant bé. Els del reaggeton fan tres quarts del mateix. L’edició d’avui es diu Despedida y cierre, trop-lai-la, trop-lai-la, per que aquest és el darrer programa de la temporada, ja no ens sentirem fins d’aquí unes setmanes, amb la nova temorada.

Rumba de Barcelona – Orquesta Plateria

Mataron al gitano Anton – Peret

El Ventilador – Gato Perez

Una Lagrima – Peret

Se fuerza la máquina – Orquesta Plateria

Mala – Ketama

Is this love – Bob Marley

The looser – Derrick Harriton

Sweet sensation – The Melodians

Everything Crash – The Etiopians

Return of Django – The Upsetters

Despedida y cierre perquè aquest és el darrer programa de la temporada i marxem de vacances unes setmanes, despedida y cierre com aquell entranyable programa de TVE que tancava les emissions durant la meva enyorada –snif, snif- infantesa, un programa que ens feia llençar les llàgrimes d’emoció al son de l’imne d’Espanya, mentre la rojigualda onejava lliure i orgullos al vent. Emotives imatges, sense dubte, junt amb els retrats de la intimitat reial: els infants despedint-se delicadament dels seus regis progenitors, el petit princep Felip donant un petó al front dels monarques en anar a dormir. Un enigmàtic gesto per a mi, que una nit, en intentar repetir-lo amb els meus pares fue motivo de honda preucupacion.

I don’t want to wait in vain – Bob Marley

Cast of river nile – Augustus Pablo

Borders – Gregry Isaacs

Arribem al final, ens despedim amb una preciosa cançó de Prefab Sprout, del LP Jordan the come back, el primer LP que el McAloon va començar a fer coses rares i a apartar-se del pop convencional. Una cançó que parla d’un ball que requereix passos adecuats: la marxa nupcial. En aquesta época de l’any, que és temporada alta de casaments, trobo que és una cançó molt apropiada, i a més per dedircar-la a tots aquells que estan vetllant armes per tan definitva ocasió: El Beto, el Gran Capitan i tants altres. Diu així:

One dance whose steps I never could learn
It's called the wedding march
The grace that it takes, the grace you deserve,
Require a lighter touch
I know you love dancing.
Oh, I know that you love dancing so much

Senyors, ens despedim fins d’aquí unes setmanes, no tenim mes que afegir sinó que caiguin en les seves temptacions, que nosaltres farem el que podrem. Apa, salut i siau.

The Wedding March – Prefab Sprout