You are weak while I’m strong, tardor 2006, 20 de desembre
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
Run & Run – New Order
P6Camp 99.8 FM, EJDM, You are weak while I’m strong. El Director General entra per la porta i els dos joves executius s’aixequen per donar-li la ma. S’extenen els corresponents reports sobre la taula, brillen les pantalles de les PDA i de fons se senten les senyals de mails arribant al portatil de Director General. Es desenfunden Montblancs per taxar estratègies, centres operatius i eliminar disfuncions, l’ambient es va caldejant. Es rebaixen dècimes de punt, es desvien línies de producció i comença a bullir la sang. Sona un mòbil, beuen glops de cafés i es defenestren 2 caps intermitjos. Van notablement empalmats. Es recalcula la productivitat de logística, es reubiquen passius operatius i es dupliquen opcions, i just quan el més jove dels dos executius subratllava la proposta, l’altre li estampa sorpresivament el portatil en els putus morros, li salten quatre dents i aprofitant que s’acotxa per protegir-se, li clava quatre patades a l’angonal, el Director General li allarga la impressora, i li estampa a la templa esquerra, tot inundat de sang. Repeteix fins a quinze vegades la escena fins que s’adona que la camissa armani és més roja que blanca i tira enrrabiat a un costat la impressora que no funcionarà mai més. Emprenyat, ho remata amb quatre patades més a l’entrecuix del cos que ja fa estona que no es mou, tot cobert de sang. Una mica més tranquilitzat, respira fondo, es mira el Director General, que serios, aprova amb el cap, es reuneixen a l’altre banda de la taula, i molt masculinament es retiren a fer-se baixar mútuament la enorme empalmada que porten entre les cames, lo que te escampar tanta sang per tot arreu. Estem parlant de Puta Competitivitat Desbocada.
The stars we are – Marc Almond
These my dreams are yours – Marc Almond
Following the dolphins – Nawja
Question of time – Depeche Mode
Ray – The House
En una peli del Blake Edwars de fa molts anys el psiquiatra explicava un conte al prota (a qui li agradava picar-se a jovenetes damunt una butaca de barber). Era la fàbula de la granota i l’escorpi, que com ja haureu endevinat us passo a relatar seguidament per la patilla.
Deia més o menys així i tan resumit com sàpiga: una vegada un escorpi volia travessar un riu, i li va dir a una granota que si podia pujar-li a l’esquena mentre ella el travessava a l’altra banda. La granota li va dir “quitapallà tu, estaslocooquè?” “¿que no ho veus que quan et tingui damun em clavaràs l’agulló, Que te conosco bacalao?” i l’escorpi li va contestar, “noooooo, home, nooooo, que no ho veus que si te’l clavo ens ofegarem els dos, que jo no se nadar?”, la granota va confiar en l’escorpí, “venga, subete peroquietoparao, eh?” i quan estaven a mig riu i com no podria ser d’altra manera perquè sinó la història no tindria cap força dramàtica, l’escorpí li va clavar l’agulló. Mentre la granota s’estava paralitzant i els dos s’enfonsaven encara va tenir temps de dir-li “pero que capullu ets, tiu, que cabron, ¿qué no ho veus que ara ens morirem els dos?” i l’escorpi ofegant-se li va contestar “sí, ja ho veig, ens morirem els dos, però aquesta és la meva naturalesa i no la puc evitar. No puc evitar ser un escorpí”.
I aquí acaba la fàbula i comença l’anàlisi. En primer lloc em sorprenen aquestes ansies aventureres de l’escorpí. Potser tenia algun vell parent escorpí que s’estava morint a l’altre banda del riu i l’havia de visitar. O potser una escorpina a la que echar un tiento. En segon lloc em sorpren la credulitat de la granota, pobra incauta que va pagar amb la seva vida a major glòria de les fàbules d’animals. Potser era extremadament bonifàcia. O potser l’escorpí era un excepcional venedor d’enciclopèdies, un encantador de serpents. No ho sabrem mai. Ara els dos son morts i l’únic que cap és fer-hi hipòtesi.
Sobre vertader el sentit de la història, la primera lectura, la més evident, és que si un és cabronàs, tan li fot les bones intencions i el bon rollitu que un porti, que al final acabarà clavant una cabronada. D’un cabronàs no n’esperis més que cabronades. D’un bonifaci no n’esperis més que bonifaciades. Buenu, és clar que tot això és un insult a la complexitat del comportament humà, és una simplificació pròpia dels cuentus exemplars.
I tanmateix, quan una persona intel·ligent, i per això mateix complexa, mostra uns comportaments tan bàsics, elementals i primaris, i se’t mostra com un petit hamster de laboratori que apreta palanquetes segons estímuls com gana o son, tot això et causa una mena de desencantada fascinació. Sobretot si a la palanca que ha apretat hi posava “cabronada” i l’estimul era “promoció laboral”.
Soft as Fire – The House of love
No more shall we part – Nick Cave & the bad seeds
Perfect day – Lou Reed
Eat for two – 10.000 Maniacs
Please forgive us – 10.000 Maniacs
Cop de feu – Katerine
Jardin botanique – Katerine
Amor cúbico – Niza
Cuentame cosas tuyas – La Costa Brava
Nunca me entero de nada – Los Planetas
Me tengo que concentrar – Gabinete Caligari
Quatro Rosas – Gabinete Caligari
Gasolina con ricino – Gabinete Cagalera
Bang Bang- Nancy Sinatra
Don’t go – Nouvelle Vague
Apa, salut i siau!
Amors que maten. Tardor 2006, 13 de desembre
Amb un imperdonable i inadmisible retard de 5 dies queda penjada aquesta edició del Jardi del Manicomi. Imponderables de tipus laboral en son la causa i excusa. Més val tard que mai, diuen alguns. I barrunto que ignoren la raó que tenen, puix ben cert és que preferim que la nostra fi siguin tan tardana com pugui esser, i tanmateix, si aquesta no acabes per arribar mai, tindriem daltabaixos i problemes a gavetades...
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
Aquesta edició es diu amors que maten i va dedicada al molt insigne i mai prou ben ponderat biòleg reusenc Roig Amoros. La seva innegable inteligència unida amb la no menys proverbial sensibilitat ja justificarien aquest tan petit homenatge. Nogensmenys, amic Roig, em temo que roins i envejosos com som, el teu just homenatge es veurà posposat sinedie amb una o altra excusa. Valguin, amic Roig, aquestes quatre ratlles com a nímia compensació a tamanya injusticia.
Princesa Equivocada –Ilegales
Hombre Solitario – Ilegales
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
Eres Una Puta – Ilegales
La Chica Que Salio De La Cueva – El Niño Gusano
Las Pijas De Mi Ciudad- La Costa Brava
Jo no la vaig matar, més aviat va ser al contrari. ella em va matar a mi. Els forats de les bales al meu cap van ser tan clars i rotunds com la pistola encara fumejant a les seves mans, i així ho va sentenciar el jurat…I no obstant jo encara me’n sento culpable del que va passar. Encara em taladra la consciència… Ella em va matar a mi, sí, però, ara ho veig més clar, va ser en legítima defensa…. I és clar que jo estava estirat al llit i dormint quan ella ho va fer….i tanmateix veig molt clarament que va ser en defens pròpia….Perquè…jo també l’estava matant a ella. A miquetes, diàriament, en contagotes…però l’estava matant…a petits disgustos, quan no volia anar al cine, quan em negava a anar de vacances…l’estava matant…limitant-la, sense aixecar la veu, sense cridar…però l’estava matant…Ella prou que ho va provar d’explicar al judici, davant l’extranyesa del jurat….I quan ella parlava i explicava i es desesperava jo ho veia clar, ho entenia, els hi hauria pogut explicar, a mi m’haguessin entès, m’haurien cregut…. Jo era l’unic que la podia defensar en aquell judici, el testimoni clau…. Però jo no podia parlar. Ella m’havia matat. En defensa pròpia, m’havia matat…per que jo no la matés d’avorriment.
If She Could Cry – Miracle Legion
Conde-Duque – El Niño Gusano
Stuart – Polar
Know Your Onion – The Shines
Oh Sweetheart – Shou Out Loud
The Beatiful One – The Posies
Una de les noies portava la cara plena de piercings amb les formes més curioses, i un vestit de cuir negre de tirants prims i falda curta. Una cadena de doberman lligava el seu coll amb l’altre noia, que vestia de motorista amb ulleres de sol de poli americà i gorra negre. El metre del Restaurant els va obrir la porta: “Bon nit, Sr. Andreu, tenim una reserva per dos a nom d’Elisabeth Bargalló” va dir la de la gorra. El maitre va repassar meticulosament el llibre de reserves i va concloure estranyat “em temo que no tenim cap reserva al seu nom …i malauradament no tenim cap taula buida, em temo que no tindrem res lliure fins d’aquí hora i mitja”. La de la gorra anava a dir alguna cosa, quan la dels piercings va clavar-li violentament el genoll al paquet de l’entrajat metre, que va caure fulminat a terra rebolcant-se de dolor. La de la gorra va cridar fora de sí “Sit, Laura, Sit. Ara si que l’has cagada”, i amb un hàbil moviment la va posar de quatre potes i amb una galta pegada al terra, les mans lligades a l’esquena amb les manilles que duia. Girant-se cap el metre li va dir “disculpi, és per aquestes coses que sempre la porto lligada. Com sempre, carregui totes les molesties al compte, Sr. Andreu”. El Sr Andreu, retorçant-se de dolor per terra, encara va tenir temps de comprovar que la dels piercings, amb el cul a dos dits del seu nas, no duia calces. “La nit no s’ha perdut del tot” va pensar encara estirat sobre l’alfombra.
La Bala Que Dobló La Esquina –The Phasers
Baby’s On Fire –The Creeps
Es van coneixer en un bar de copes, els dos bastant beguts. Quan ell entrava la clau al pany de casa, ella li va preguntar si l’endemà al matí encara l’estimaria. “Es clar que si” li va dir rebregant-la apassionadament contra la porta. L’endemà al matí ell li va dir, “Recent depertada i amb aquesta careta de son estas adorable, estas molt guapa, et menjaria tota sencera” I complidor com era, així ho va fer. Literalment: Se la va menjar a mossegades, profundes i desgarradores, pringant tots els llençols de sang i empastifant-ho tot de visceres i demés. Ningú, ni la policía, no en va trobar mai cap resta per enlloc, ni els ossos. Molts anys més tard, quan la nova propietària va fer obres, el paleta va treure uns curiosos i petits ossets de dins un canyeria. La dona els hi va passar un fil de nylon i en va fer un collaret que va regalar al seu estimat. Tots els enamorats del mon solem colmar amb atencions i regals a les nostres parelles, que son més valorats com més originals i novedosos.
Mariane – The Sisters Of Mercy
Beds Are Burning – Midnight Oil
Margarideta es llebava cada matí amb el pit inflamat per amor i bons sentiments pel proïsme. Romàntica de mena com era (de la brancà platònica) tenia totes les parets forrades de posters de nois en blanc i negre i infumables poemes plens de sentimentalisme i kilos de sucre manuscrits per tot arreu. Un dia Margarideta es va llevar esposada al capçal d’un llit desconegut, amb els braços dolorits per la mala postura i totes les membranes i orificis del seu cos encetades per l’excès de noves activitats de la nit anterior. Margarideta va haver d’esperar una bona estona a que el desconegut que dormia al seu costat es despertes per deslligar-la i retirar-li totes les andròmines que cobrien i s’introduïen al seu cos, algunes amb les piles esgotades de funcionar tota la nit. Només arribar a la seva habitació, i encara plena d’agullestes per totes les contorsions de la nit anterior, va entaforar tots els posters i tots els poemes a la paperera. La vida va agafar un aire més pràctic i dniàmic, menys contemplatiu i eteri. Gradualment va deixar d’acostar-se a l’esplai, algunes marques d’aquella nit van desapareixer gradualment. D’altres encara no. No vol deixar que se li escapin.
Boys Don’t Cry – The Cure
I Smell Winter – The Housemartins
This Charming Man- The Smiths
There’s A Light – The Smiths
Love Comes Quickly – Pet Shop Boys
Apa salut i siau!
Amb un imperdonable i inadmisible retard de 5 dies queda penjada aquesta edició del Jardi del Manicomi. Imponderables de tipus laboral en son la causa i excusa. Més val tard que mai, diuen alguns. I barrunto que ignoren la raó que tenen, puix ben cert és que preferim que la nostra fi siguin tan tardana com pugui esser, i tanmateix, si aquesta no acabes per arribar mai, tindriem daltabaixos i problemes a gavetades...
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
Aquesta edició es diu amors que maten i va dedicada al molt insigne i mai prou ben ponderat biòleg reusenc Roig Amoros. La seva innegable inteligència unida amb la no menys proverbial sensibilitat ja justificarien aquest tan petit homenatge. Nogensmenys, amic Roig, em temo que roins i envejosos com som, el teu just homenatge es veurà posposat sinedie amb una o altra excusa. Valguin, amic Roig, aquestes quatre ratlles com a nímia compensació a tamanya injusticia.
Princesa Equivocada –Ilegales
Hombre Solitario – Ilegales
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
Eres Una Puta – Ilegales
La Chica Que Salio De La Cueva – El Niño Gusano
Las Pijas De Mi Ciudad- La Costa Brava
Jo no la vaig matar, més aviat va ser al contrari. ella em va matar a mi. Els forats de les bales al meu cap van ser tan clars i rotunds com la pistola encara fumejant a les seves mans, i així ho va sentenciar el jurat…I no obstant jo encara me’n sento culpable del que va passar. Encara em taladra la consciència… Ella em va matar a mi, sí, però, ara ho veig més clar, va ser en legítima defensa…. I és clar que jo estava estirat al llit i dormint quan ella ho va fer….i tanmateix veig molt clarament que va ser en defens pròpia….Perquè…jo també l’estava matant a ella. A miquetes, diàriament, en contagotes…però l’estava matant…a petits disgustos, quan no volia anar al cine, quan em negava a anar de vacances…l’estava matant…limitant-la, sense aixecar la veu, sense cridar…però l’estava matant…Ella prou que ho va provar d’explicar al judici, davant l’extranyesa del jurat….I quan ella parlava i explicava i es desesperava jo ho veia clar, ho entenia, els hi hauria pogut explicar, a mi m’haguessin entès, m’haurien cregut…. Jo era l’unic que la podia defensar en aquell judici, el testimoni clau…. Però jo no podia parlar. Ella m’havia matat. En defensa pròpia, m’havia matat…per que jo no la matés d’avorriment.
If She Could Cry – Miracle Legion
Conde-Duque – El Niño Gusano
Stuart – Polar
Know Your Onion – The Shines
Oh Sweetheart – Shou Out Loud
The Beatiful One – The Posies
Una de les noies portava la cara plena de piercings amb les formes més curioses, i un vestit de cuir negre de tirants prims i falda curta. Una cadena de doberman lligava el seu coll amb l’altre noia, que vestia de motorista amb ulleres de sol de poli americà i gorra negre. El metre del Restaurant els va obrir la porta: “Bon nit, Sr. Andreu, tenim una reserva per dos a nom d’Elisabeth Bargalló” va dir la de la gorra. El maitre va repassar meticulosament el llibre de reserves i va concloure estranyat “em temo que no tenim cap reserva al seu nom …i malauradament no tenim cap taula buida, em temo que no tindrem res lliure fins d’aquí hora i mitja”. La de la gorra anava a dir alguna cosa, quan la dels piercings va clavar-li violentament el genoll al paquet de l’entrajat metre, que va caure fulminat a terra rebolcant-se de dolor. La de la gorra va cridar fora de sí “Sit, Laura, Sit. Ara si que l’has cagada”, i amb un hàbil moviment la va posar de quatre potes i amb una galta pegada al terra, les mans lligades a l’esquena amb les manilles que duia. Girant-se cap el metre li va dir “disculpi, és per aquestes coses que sempre la porto lligada. Com sempre, carregui totes les molesties al compte, Sr. Andreu”. El Sr Andreu, retorçant-se de dolor per terra, encara va tenir temps de comprovar que la dels piercings, amb el cul a dos dits del seu nas, no duia calces. “La nit no s’ha perdut del tot” va pensar encara estirat sobre l’alfombra.
La Bala Que Dobló La Esquina –The Phasers
Baby’s On Fire –The Creeps
Es van coneixer en un bar de copes, els dos bastant beguts. Quan ell entrava la clau al pany de casa, ella li va preguntar si l’endemà al matí encara l’estimaria. “Es clar que si” li va dir rebregant-la apassionadament contra la porta. L’endemà al matí ell li va dir, “Recent depertada i amb aquesta careta de son estas adorable, estas molt guapa, et menjaria tota sencera” I complidor com era, així ho va fer. Literalment: Se la va menjar a mossegades, profundes i desgarradores, pringant tots els llençols de sang i empastifant-ho tot de visceres i demés. Ningú, ni la policía, no en va trobar mai cap resta per enlloc, ni els ossos. Molts anys més tard, quan la nova propietària va fer obres, el paleta va treure uns curiosos i petits ossets de dins un canyeria. La dona els hi va passar un fil de nylon i en va fer un collaret que va regalar al seu estimat. Tots els enamorats del mon solem colmar amb atencions i regals a les nostres parelles, que son més valorats com més originals i novedosos.
Mariane – The Sisters Of Mercy
Beds Are Burning – Midnight Oil
Margarideta es llebava cada matí amb el pit inflamat per amor i bons sentiments pel proïsme. Romàntica de mena com era (de la brancà platònica) tenia totes les parets forrades de posters de nois en blanc i negre i infumables poemes plens de sentimentalisme i kilos de sucre manuscrits per tot arreu. Un dia Margarideta es va llevar esposada al capçal d’un llit desconegut, amb els braços dolorits per la mala postura i totes les membranes i orificis del seu cos encetades per l’excès de noves activitats de la nit anterior. Margarideta va haver d’esperar una bona estona a que el desconegut que dormia al seu costat es despertes per deslligar-la i retirar-li totes les andròmines que cobrien i s’introduïen al seu cos, algunes amb les piles esgotades de funcionar tota la nit. Només arribar a la seva habitació, i encara plena d’agullestes per totes les contorsions de la nit anterior, va entaforar tots els posters i tots els poemes a la paperera. La vida va agafar un aire més pràctic i dniàmic, menys contemplatiu i eteri. Gradualment va deixar d’acostar-se a l’esplai, algunes marques d’aquella nit van desapareixer gradualment. D’altres encara no. No vol deixar que se li escapin.
Boys Don’t Cry – The Cure
I Smell Winter – The Housemartins
This Charming Man- The Smiths
There’s A Light – The Smiths
Love Comes Quickly – Pet Shop Boys
Apa salut i siau!
Petites improvisacions nocturnes, tardor 2006, 29 de novembre
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
Salir de noche – Los Cardiacos
Punt sis camp, 99.8 FM, el Jardí del Manicomi. "Salir de noche" canten Los Cardíacos. "tremenda voluntad nocturna" diuen. Obedients a la crida, aquesta edició porta per títol Petites Improvitzacions Nocturnes. Per lo de nocturnes, i per lo d'improvitzacions. Que Dios reparta suerte...
The Power of the Latin Soul – Dr. Calypso
Cuerpo a cuerpo – Los Locos
Soy un macarra - Ilegales
Caramelos podridos - Ilegales
Friends – Sex Museum
Tongued tied Jill – Charlie Feaders
I fell good - John Lee Hooker
3 O’clock blues - BB King
Blues in C sharp minor – Teddy Wilson
El 18 de febrer de 1902 es va celebrar la Conferència Internacional de Laussana, on les grans potències europees es van repartir el continent Africà. D’aquí cap allà per tu, i d’aquí cap aquí per mi. Es van tirar les línies convenients als mapes, i avall. Ministres amb rigorosos fracs d’etiqueta i bastons amb puny de marfil amb militars de cascs punxeguts i bigotis recargolats cap dalt, tots negociant educadament, a la manera de les venedores de peix del mercat. A cada proposta el ministre cridava al subsecretari, que cridava al cap d’oficina, que cridava al seu adjunt, que cridava al delineant, que sobre un mapa esborrava la línia que havia dibuixat feia cinc minuts i amb esquadra i cartabò traçava una nova recta tres mil·límetres més enllà. “ens falten tres mil·límetres més per arribar al riu, probablement hi hagi jaciments de coure o diamants”. L’adjunt d’oficina va córrer amb les noves indicacions cap el subsecretari. Els repic dels seus talons sobre les rajoles ressonava entre les parets dels passadissos. Passadissos llargs i rectes com les fronteres que divideixen el continent Africà.
The way you look tonight – Teddy Wilson and Billie Holiday
Lover, come back to me – Ella Fitzgerald
I love you - Oscar Peterson
Un piano tan elegant com aquest d’Oscar Peterson sonava en el restaurant recomanat per la Michelin on sopaven la parella. En silenci. Sepulcral. De primer plat el cambrer va servir unes delicioses Bouloudeilles amb tòfona blanca, les van tallar curosament amb forquilla i ganivet i les van dur a la boca amb expressió desapassionades, inexpressives. De segon van ser uns Mistrils amb cruixent de ralladura caramelitzada. Els van escurar escrupolosament però amb recolliment, creuant apenes dues mirades neutres, sense canviar ni una paraula. Dues ampolles de Ribera van ser consumides sens que un sol so sortís de les seves boques. Els cafès assaborits en silenci. Ell va ser qui va pagar el compte amb targeta de crèdit. Va deixar la propina sobre el plateret i sense dir res va retirar el seu peu de l’entrecuix d’ella, on havia estat movent-se des de que s’havien assegut. El va posar dins la sabata i els dos es van aixecar de les cadires. Ell la va córrer a agafar-la del braç perquè ella a dures penes es podia mantenir en peu, les cames tremoloses. N’hauria comptat fins a 24 de seguits, en les successives sèries. Ben recolzada amb ell van enfilar la porta de sortida. Si us fixéssiu encara veuríeu sobresortir lleugerament una punta de les calcetes de blonda de la butxaca del llarg abric negre.
Cast a shadow - adam green
Soft as Fire – House of love
Grey streets - Felt
Arrassstra - Pauline en la playa
La parella discutia animadament de literatura russa del XIX mentre el foc a terra crepitava. Les guspires il·luminaven les parets de fusta. Ell va cobrir els peus d’ella amb una manta de llana a quadres. Les moltes copes d’oporto daurat feien que la conversa fos brillant i xispejant. Una cara semi congelada va mirar pels quarterons de la finestra. La parella va fer passar l’home aterit per la neu i el vent. Es va presentar com un venedor d’enciclopèdies que havia tingut pana a pocs metres de la casa de fusta. Unes llargues hores desprès el presumpte venedor d’enciclopèdies obria la porta de la casa de fusta, i tranquil·lament es dirigia cap el seu cotxe, deixant a cada petjada restes roges sobre la neu. La tormenta s’havia calmat i només queia algun floc de neu despistat de tant en tant.
Hecha trizas - Pauline en la playa
Tous mes caprices – Isabelle Antenna
Like those roses - Nawja
Pocket Calculator - Kraftwerk
Descongelate - Alaska
Princesa equivocada - Ilegales
Apa, salut i siau!
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster
Salir de noche – Los Cardiacos
Punt sis camp, 99.8 FM, el Jardí del Manicomi. "Salir de noche" canten Los Cardíacos. "tremenda voluntad nocturna" diuen. Obedients a la crida, aquesta edició porta per títol Petites Improvitzacions Nocturnes. Per lo de nocturnes, i per lo d'improvitzacions. Que Dios reparta suerte...
The Power of the Latin Soul – Dr. Calypso
Cuerpo a cuerpo – Los Locos
Soy un macarra - Ilegales
Caramelos podridos - Ilegales
Friends – Sex Museum
Tongued tied Jill – Charlie Feaders
I fell good - John Lee Hooker
3 O’clock blues - BB King
Blues in C sharp minor – Teddy Wilson
El 18 de febrer de 1902 es va celebrar la Conferència Internacional de Laussana, on les grans potències europees es van repartir el continent Africà. D’aquí cap allà per tu, i d’aquí cap aquí per mi. Es van tirar les línies convenients als mapes, i avall. Ministres amb rigorosos fracs d’etiqueta i bastons amb puny de marfil amb militars de cascs punxeguts i bigotis recargolats cap dalt, tots negociant educadament, a la manera de les venedores de peix del mercat. A cada proposta el ministre cridava al subsecretari, que cridava al cap d’oficina, que cridava al seu adjunt, que cridava al delineant, que sobre un mapa esborrava la línia que havia dibuixat feia cinc minuts i amb esquadra i cartabò traçava una nova recta tres mil·límetres més enllà. “ens falten tres mil·límetres més per arribar al riu, probablement hi hagi jaciments de coure o diamants”. L’adjunt d’oficina va córrer amb les noves indicacions cap el subsecretari. Els repic dels seus talons sobre les rajoles ressonava entre les parets dels passadissos. Passadissos llargs i rectes com les fronteres que divideixen el continent Africà.
The way you look tonight – Teddy Wilson and Billie Holiday
Lover, come back to me – Ella Fitzgerald
I love you - Oscar Peterson
Un piano tan elegant com aquest d’Oscar Peterson sonava en el restaurant recomanat per la Michelin on sopaven la parella. En silenci. Sepulcral. De primer plat el cambrer va servir unes delicioses Bouloudeilles amb tòfona blanca, les van tallar curosament amb forquilla i ganivet i les van dur a la boca amb expressió desapassionades, inexpressives. De segon van ser uns Mistrils amb cruixent de ralladura caramelitzada. Els van escurar escrupolosament però amb recolliment, creuant apenes dues mirades neutres, sense canviar ni una paraula. Dues ampolles de Ribera van ser consumides sens que un sol so sortís de les seves boques. Els cafès assaborits en silenci. Ell va ser qui va pagar el compte amb targeta de crèdit. Va deixar la propina sobre el plateret i sense dir res va retirar el seu peu de l’entrecuix d’ella, on havia estat movent-se des de que s’havien assegut. El va posar dins la sabata i els dos es van aixecar de les cadires. Ell la va córrer a agafar-la del braç perquè ella a dures penes es podia mantenir en peu, les cames tremoloses. N’hauria comptat fins a 24 de seguits, en les successives sèries. Ben recolzada amb ell van enfilar la porta de sortida. Si us fixéssiu encara veuríeu sobresortir lleugerament una punta de les calcetes de blonda de la butxaca del llarg abric negre.
Cast a shadow - adam green
Soft as Fire – House of love
Grey streets - Felt
Arrassstra - Pauline en la playa
La parella discutia animadament de literatura russa del XIX mentre el foc a terra crepitava. Les guspires il·luminaven les parets de fusta. Ell va cobrir els peus d’ella amb una manta de llana a quadres. Les moltes copes d’oporto daurat feien que la conversa fos brillant i xispejant. Una cara semi congelada va mirar pels quarterons de la finestra. La parella va fer passar l’home aterit per la neu i el vent. Es va presentar com un venedor d’enciclopèdies que havia tingut pana a pocs metres de la casa de fusta. Unes llargues hores desprès el presumpte venedor d’enciclopèdies obria la porta de la casa de fusta, i tranquil·lament es dirigia cap el seu cotxe, deixant a cada petjada restes roges sobre la neu. La tormenta s’havia calmat i només queia algun floc de neu despistat de tant en tant.
Hecha trizas - Pauline en la playa
Tous mes caprices – Isabelle Antenna
Like those roses - Nawja
Pocket Calculator - Kraftwerk
Descongelate - Alaska
Princesa equivocada - Ilegales
Apa, salut i siau!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)