Amors que maten. Tardor 2006, 13 de desembre

Amb un imperdonable i inadmisible retard de 5 dies queda penjada aquesta edició del Jardi del Manicomi. Imponderables de tipus laboral en son la causa i excusa. Més val tard que mai, diuen alguns. I barrunto que ignoren la raó que tenen, puix ben cert és que preferim que la nostra fi siguin tan tardana com pugui esser, i tanmateix, si aquesta no acabes per arribar mai, tindriem daltabaixos i problemes a gavetades...


Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster



Aquesta edició es diu amors que maten i va dedicada al molt insigne i mai prou ben ponderat biòleg reusenc Roig Amoros. La seva innegable inteligència unida amb la no menys proverbial sensibilitat ja justificarien aquest tan petit homenatge. Nogensmenys, amic Roig, em temo que roins i envejosos com som, el teu just homenatge es veurà posposat sinedie amb una o altra excusa. Valguin, amic Roig, aquestes quatre ratlles com a nímia compensació a tamanya injusticia.

Princesa Equivocada –Ilegales
Hombre Solitario – Ilegales

El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh
-¿Estas contenta?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
-En vols més?
-Si. (amb una enigmàtica sonrisa), gràcies
El fuet va ressonar a l’habitació: splasshh

Eres Una Puta – Ilegales
La Chica Que Salio De La Cueva – El Niño Gusano
Las Pijas De Mi Ciudad- La Costa Brava

Jo no la vaig matar, més aviat va ser al contrari. ella em va matar a mi. Els forats de les bales al meu cap van ser tan clars i rotunds com la pistola encara fumejant a les seves mans, i així ho va sentenciar el jurat…I no obstant jo encara me’n sento culpable del que va passar. Encara em taladra la consciència… Ella em va matar a mi, sí, però, ara ho veig més clar, va ser en legítima defensa…. I és clar que jo estava estirat al llit i dormint quan ella ho va fer….i tanmateix veig molt clarament que va ser en defens pròpia….Perquè…jo també l’estava matant a ella. A miquetes, diàriament, en contagotes…però l’estava matant…a petits disgustos, quan no volia anar al cine, quan em negava a anar de vacances…l’estava matant…limitant-la, sense aixecar la veu, sense cridar…però l’estava matant…Ella prou que ho va provar d’explicar al judici, davant l’extranyesa del jurat….I quan ella parlava i explicava i es desesperava jo ho veia clar, ho entenia, els hi hauria pogut explicar, a mi m’haguessin entès, m’haurien cregut…. Jo era l’unic que la podia defensar en aquell judici, el testimoni clau…. Però jo no podia parlar. Ella m’havia matat. En defensa pròpia, m’havia matat…per que jo no la matés d’avorriment.

If She Could Cry – Miracle Legion
Conde-Duque – El Niño Gusano
Stuart – Polar
Know Your Onion – The Shines
Oh Sweetheart – Shou Out Loud
The Beatiful One – The Posies

Una de les noies portava la cara plena de piercings amb les formes més curioses, i un vestit de cuir negre de tirants prims i falda curta. Una cadena de doberman lligava el seu coll amb l’altre noia, que vestia de motorista amb ulleres de sol de poli americà i gorra negre. El metre del Restaurant els va obrir la porta: “Bon nit, Sr. Andreu, tenim una reserva per dos a nom d’Elisabeth Bargalló” va dir la de la gorra. El maitre va repassar meticulosament el llibre de reserves i va concloure estranyat “em temo que no tenim cap reserva al seu nom …i malauradament no tenim cap taula buida, em temo que no tindrem res lliure fins d’aquí hora i mitja”. La de la gorra anava a dir alguna cosa, quan la dels piercings va clavar-li violentament el genoll al paquet de l’entrajat metre, que va caure fulminat a terra rebolcant-se de dolor. La de la gorra va cridar fora de sí “Sit, Laura, Sit. Ara si que l’has cagada”, i amb un hàbil moviment la va posar de quatre potes i amb una galta pegada al terra, les mans lligades a l’esquena amb les manilles que duia. Girant-se cap el metre li va dir “disculpi, és per aquestes coses que sempre la porto lligada. Com sempre, carregui totes les molesties al compte, Sr. Andreu”. El Sr Andreu, retorçant-se de dolor per terra, encara va tenir temps de comprovar que la dels piercings, amb el cul a dos dits del seu nas, no duia calces. “La nit no s’ha perdut del tot” va pensar encara estirat sobre l’alfombra.

La Bala Que Dobló La Esquina –The Phasers
Baby’s On Fire –The Creeps

Es van coneixer en un bar de copes, els dos bastant beguts. Quan ell entrava la clau al pany de casa, ella li va preguntar si l’endemà al matí encara l’estimaria. “Es clar que si” li va dir rebregant-la apassionadament contra la porta. L’endemà al matí ell li va dir, “Recent depertada i amb aquesta careta de son estas adorable, estas molt guapa, et menjaria tota sencera” I complidor com era, així ho va fer. Literalment: Se la va menjar a mossegades, profundes i desgarradores, pringant tots els llençols de sang i empastifant-ho tot de visceres i demés. Ningú, ni la policía, no en va trobar mai cap resta per enlloc, ni els ossos. Molts anys més tard, quan la nova propietària va fer obres, el paleta va treure uns curiosos i petits ossets de dins un canyeria. La dona els hi va passar un fil de nylon i en va fer un collaret que va regalar al seu estimat. Tots els enamorats del mon solem colmar amb atencions i regals a les nostres parelles, que son més valorats com més originals i novedosos.

Mariane – The Sisters Of Mercy
Beds Are Burning – Midnight Oil

Margarideta es llebava cada matí amb el pit inflamat per amor i bons sentiments pel proïsme. Romàntica de mena com era (de la brancà platònica) tenia totes les parets forrades de posters de nois en blanc i negre i infumables poemes plens de sentimentalisme i kilos de sucre manuscrits per tot arreu. Un dia Margarideta es va llevar esposada al capçal d’un llit desconegut, amb els braços dolorits per la mala postura i totes les membranes i orificis del seu cos encetades per l’excès de noves activitats de la nit anterior. Margarideta va haver d’esperar una bona estona a que el desconegut que dormia al seu costat es despertes per deslligar-la i retirar-li totes les andròmines que cobrien i s’introduïen al seu cos, algunes amb les piles esgotades de funcionar tota la nit. Només arribar a la seva habitació, i encara plena d’agullestes per totes les contorsions de la nit anterior, va entaforar tots els posters i tots els poemes a la paperera. La vida va agafar un aire més pràctic i dniàmic, menys contemplatiu i eteri. Gradualment va deixar d’acostar-se a l’esplai, algunes marques d’aquella nit van desapareixer gradualment. D’altres encara no. No vol deixar que se li escapin.

Boys Don’t Cry – The Cure
I Smell Winter – The Housemartins
This Charming Man- The Smiths
There’s A Light – The Smiths
Love Comes Quickly – Pet Shop Boys

Apa salut i siau!