FINAL
El final de la temporada 06/07 ha arribat a Punt sis camp el sis de juliol, i el Jardi xapa les portes. El guarda del parc amb gorra de plat i mirada depravada als ulls tanca amb un candau rovellat les portes enreixades. De petit sempre deia que volia ser violinista però un defecte congènit a l'oïda esquerra l'han convertit amb el guarda amb els instints més baixos que ha passat per aquí. No desentona amb la resta de personal.
En fi, lo seu hauria estat acomiadar-se com Deu mana. "Aquesta és la darrera edició del Jardí del Manicomi i blablalba..." però tots sabem com va això de la comunicació, vaig saber que el programa era l'últim un cop ja estava enllaunat. Si aquest hagués estat el cas, el programa s'haria dit: "Memorabilia III Final walks with me" i haurien sonat coses com:
Memorabilia - Soft Cell
Round & Round - New Order
Who dou you think you are - Saint Etienne
Being Bored - Pet Shop Boys
Caray - Gabinete Caligari
...i algunes més que haurien aparegut pel camí.
Monanem. De moment de vacances, desprès Deu dirà.
Apa, salut i siau!
14 comentaris:
Vaja! no hi ha musiqueta?
Bones vacances... i torna ;)
hola em entrat perqué ets de Reus com naltros, estem a la teva disposició per si et convé quelcom
salut i república
@pe
com diuen por ahí: "con la música a otra parte" :)
Desgraciadament per a mi només faig vacances de la Radio (molt llargues, això sí) però de les que molen de veritat encara no...
xau!
@telamamaria
encantat de tenir-vos per aquí, totsuit us dropo
Bon voyage, Towers, bon voyage...
Ens tornem a veure a partir de setembre... espero.
(NOTA: lo teu amb el "Being Boring" em té preocupat...)
jeje sí, és tota una debilitat, haura volgut despedir-me amb els meus all time classics i being bored sense dubte ho es.
Per cert té una pàgina pròpia molt apassionada.
Però també hauria posat algo dels ilegales
Being Boring cony, Boring.
ostia! quants fanàtics d'aquesta cançó hi ha pel mon!
I a mi que m'agradava més la següent del disc, "This must be the place I waited years to leave"...
Una temporada on t'has consolidat com a escritor, fent gala d'un estil innovador i eclèctic, i on també t'has confirmat com una amant de la música desviada.
Suposo que la Season III serà quelcom menys nefasta en lo musical ;)
Jeje "amant de les desviacions" no és el primer cop que m'ho diuen, encara que crec que els terapeutes no es referien exactament a la música...
Però en lo de música nefasta, nxt nxt... de fa tres anys em tortura i em desconcentra fins el punt que no em deix copular amb tranquilitat, l'engima de com una persona de la seva immens categoria moral i intel·lectual se regodea en el lodo d'aquests estils musicals infectes i putrefactes que freqüenta. I ni se'n amaga...
Per a mi és un enigma tan gran com el de les Piràmides, les autopistes submarines de les Bahames o la pedra aquella del Matxupitxu amb no-se-quants angles.
Ostis Forceps, si no per tu, pensa en els teus, i la teva gossa? i els veins? una altra música és possible... és un humild prec sincer des de l'amistat...
Com sempre als seus peus, i molt agraït per les seves boniques paraules
Semper Fidelis, Afectuosis i Sinceraidis Agraidis (el quintet inicial de l'Aris que ens va follar una de tantes finals fours, com tothom sap)
Memorabilia - Soft Cell
Round & Round - New Order
Who dou you think you are - Saint Etienne
Being Bored - Pet Shop Boys
Caray - Gabinete Caligari
marededèusañó
sañó tou-bers, me prasemto deban de busté; per primé cop que ving analseu blog, busté si que en sap de música, miri per bón que a mi m´argraden totes les que ha cicat
pues ré, aqui me tindrà cumamtan l´amtualitat musiquera pues padque tot i taní nuramtanou anyets amtenc i molt de musique de totas les èpuques incluida la clasica i el clabi cordio
potosi
és baritat que el tema de marc jamón ere dels tsimcuante? mu va dí las sañores Pepsi i Panelopén a una trubade de les que hem fet
miri, jo sabie que Al guais on mai main ere del noi de Mentfis el rei del Roc usia el Pelbis Presléi
no t´en vas a durmí sensa sabé una cosa noba
apa, bone nit timgui busté i vagi acustumant-si a la meba aumil pratsèmsie
Ja saps que a mi m'interessen més les teves reflexions que la música en sí, i no perquè no tinguis gust, sinó perquè aquests artistes anomenats músics mai no han estat ni estaran a la teva alçada. Oju, que me n'has fet descobrir alguns de molt bons, emprò.
Si et censuren el programa, obre un blog 'normal', ni que sigui amb una entrada quinzenal.
Els orfes de pensament t'ho agrairem.
Saludus curdials.
cony Xeri, molt ben vingut, el veig molt posat en el tema a pesar dels 99 tacos! dieun que lo que mola a NY és música de clabi-cordiu amb xumpa-xumpa per sota...
i si tainted love era una cançó de 1964 de Gloria Jones rotllo Northern Soul. Lo del xiquet de Memfis també molt bé...
ja sap que aquí te una porta sempre oberta, lo que encara estaré una temporadeta de vacances de ràdio.
@Rai
nono, quevà, si no es tema de censura, més a la puta bola que vai ara...
lo de les reflexions ja et faig cas al peu de la lletra, lo que passa que amb la mitja que porto d'una d'interessant a l'any que em surt, no dona per gaire cosa...
Joder "The Cure" i " Boys don't cry....Genial !!!
Benvingut Roy! ets el millor. Les teves ulleres i camises negres van marcar época. :)
celebro que t'hagi agradat.
Serveixe't a disposar de esta humilde morada tan com vulguis, (encara que ara estem de vacances)
Saludus!!
TOWERS
Publica un comentari a l'entrada