Tots els mecanismes, Hivern 2008, 22 de febrer

L’arxiu del programa va quedar en unes condicions indígnes, per això m’he abstingut de penjar-lo al clickcaster. En el seu lloc, tan aviat pugui, penjaré les mescles que van sonar.

Mecanismes - Antònia Font
“dins s´herba per sempre aturats tots es mecanismes...”

Bien, la fita musical de la setmana passada a la ciutat ha estat el concert d’Antnia Font del dissabte passat al Teatre Bartrina. Tal com vam dir en la despedida del programa passat, hi vam ser, i –noblesa obliga- dedicarem el programa a això. Obviament si no us agrada el grup mallorquí, avui no és un bon dia per escoltar el programa (o sí vaja, nunca es tarda si bla bla). Intentarem tractar el tema amb el màxim respecte i modèstia i sense voler ficar la pota més de l’estrictament necessari: tal com vaig li vaig sentir dir a un afamat xef madrileny, quan li van proposar de fer un plat creatiu amb un Guijuelo pata negra 5 jotas, “ya, si no lo vamos a mejorar, ¿pa que tocarlo? Lo servimos así tal cual, a virutyas y tan ricamente”. Pos eso, serà un programa sense guarnició, amb el solomillu fet a la planxa, així a seques d’únic (i per tant principal) ingredient.

Dins aquest iglú - Antònia Font
Vitamina Sol - Antònia Font
“Canvies l´aigua de sa cadernera i bufes perquè volin ses clovelles i deixes que una verge primavera inundi tots ets metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca: T´estim, jo volia fer un reggae, t´estim, crec que això és més un vals, redunden aquestes paraules damunt tot lo que hem fornicat. T´estim, jo volia fer un reggae, t´estim, crec que això és més un vals, t´ho dic perquè no em vull fer es hippie, t´ho dic perquè ja tenc una edat.”

Vos estim a tots igual - Antònia Font
“I ses àguiles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió”

Es van presentar amb un escenari més que despullat, descarnat. La paret del fondo de l’escenari pintada en negre ben a la vista, cables, canyeries i tal. 15 músics de la Orquestra Ciutat de Girona, tots esperant asseguts de paisanu menys el director, n’Aguiló, dret i amb un mono fosc d’operari. Van aparèixer ells 5 i van ocupar en primer pla la clàssica disposició: l’Oliver a la guitarra i tamboret baix, a d’extrem dret; Pau Debón a la veu i tamboret alt de davanter centre; Joan Roca al baix i a les patilles d’extrem esquerre; i tancaven amb una segona línia de 2 homes darrera, més compactes: l’altre Debón a la bateria de central tsurdu, i Jaume Manresa a les tecles de central dret. I una mica la d’aquesta disposició va ser la tònica general del disc (i també del concert): en primer pla continuen sent les cançons d’Antònia Font, mentre que els arranjament orquestrals, més de fons, en segon pla no les arriben a distorsionar tant com per fer oblidar quin és el principal ingredient. De manera, que sí, estan vestides diferents, però substancialment son les mateixes cançons.

Bamboo - Antònia Font
Productes de neteja - Antònia Font
“Vaixelles optimistes naveguen oceanes”

Quatre pinzellades molt bàsiques: el concert és per la gira del seu darrer treball “Coser i cantar”. Una mica per celebrar els 10 anys de la banda, van decidir fer un recopilatori dels seus èxits, i perquè no quedes així de soso, l’element de risc inconformista que van introduir van ser re-grabar les cançons amb arranjaments orquestrals, aprofitant l’amistat amb el director de la Orquestra Ciutat de Girona, el també mallorquí Miquel Àngel Aguiló. Total que el tio va estar treballant uns bons mesos de 2007 amb total llibertat creativa, i el setembre van agafar l’avió per que la Orquestra Nacional de Bratislava enregistres els arranjaments, (ja aprofitant van enregistrar també un vídeo sobre tot el procés de gestació que acompanya el CD). Van fer les mescles i tal, amb la idea de donar una atmòsfera nova a les cançons escapant del rotllo “grans èxits acústics amb 4 violins de fondo”, i el disc va sortir a mitjans novembre 2007.

Armando Rampas - Antònia Font
“Comandant Armando Rampas, no te follis ses hostesses una darrera s’altra”

Menció apart mereix la interpretació de l’Astronauta Rimador, amb un Debón totalment desmelenat, al cent, desganyitant-se i sacudint el cap amb un rapejat rotllo Beasty Boys, mentre per sota retumba, un baix ultra heavy que s’encarrega de radicalitzar en directe el mateix ritme que marquen les cordes en el disc. Pena que no m’he pogut fer amb aquesta gravació, queda a l’agenda. Sende dubte la millor cançó del concert.

Astronauta Rimador - Antònia Font
“Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes: peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou, ningú li ha explicat ni que ha de fer i ses bosses de fems son allà i ningú les tirarà o què! que això pareix un niu de rates i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat fotrà un multa i xaparà es negoci... que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament sa polla. I que anava adir... Som s'astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen ets motors, som s'astronauta noranta i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.”

Robot - Antònia Font
Portaavions - Antònia Font
“a un mon ple de combinacions, combina es meu cel sempre gris amb tots els teus portaavions, badies de petroliers, excuses de mal bevedors.”

Tots Es Motors - Antònia Font
“Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d’espirals, que me dugui a coneixer i a tancar una fonoteca d’auriculars”

Darrera una revista – Antònia Font
Love Song – Antònia Font
“S’aire l’atravessa en un minut, i una via de ferro bimotor vola més enllà des niguls a nou coma cin-mil peus d’altitud, latitud sud. Mos precipitam damunt Paris, i sa maniobra és en descens, he d’escriure un vers un moment: “diria que es teus llavis son hiverns i somriures””.

Van començar el concert amb “Tots els mecanismes”, tal com s’inicia el disc, i d’aquí, gairebé de corrido, així de memòria diria que seguint un ordre bastant semblant al del disc. Es van retira ells 5 i la orquestra va acabar amb una peça totalment instrumental, “vehicle lunar”, que també tanca el disc. Encabat els músics van deixar l’escenari buit entre atronadora ovació. Pels bisos van retornar els Antònia Font sols per tocar un-orchestred “Darrera una revista” seguit de “Love Song” (per a mi el duet imbatible de Batiscafo Katiuskas). Nova retirada, nova ovació, i reentrada de tots ells, Antonius i orquestra. Van repetir l’iglú i la dupla més canyera del concert que conformen Wha Yea + Alegria (més canyera encara la primera que la segona).

Wa Yeah! - Antònia Font
...Alegria - Antònia Font
“Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent. I Alegria...”


Apa, salut i siau!

I de propina l’enllaç youtube d’un fragment del concert, cortesia de l’amic
Dimoniet60 .