Carrussel de nines russes (i II)

P6R, 99.8 FM, ens retrobem després d'algunes setmanes de descans per partits del Reus de Hokey i altres imponderables. Avui continuarem amb la segona part del Carrussel de Nines Russes. Seguim amb la col·lecció de cançons amb nom de dóna. “Alison, Oh Alison, que bé veure'ns després de tant de temps... encara que per la cara que fas ja es veu que no estàs tant impressionada com jo. Vaig sentir por ahí que vas deixar aquell petit amic meu... però no cal que posis aquesta cara, que no me posaré sentimental com tots aquells buitres, que a mi tan me fot si estimes algú, amb saber que no és a mi ja en tinc prou. Alison, ja veig que aquest mon t'està matant, Alison, les meves intencions són honestes. Veig que tens marit, ara, ¿va deixar-te penjada amb els dits damunt el pastís de noces? Solies agafar-lo ben fort a la ma... Oh Alison, de vegades voldria poder-te fer callar, quan sento la sarta de tonteries que dius. Algú hauria d'apagar la gran llum perquè no aguanto veure't així”.

Alison - Evis Costello

L'estribillo d'aquesta preciosa cançó d'Elvis Costello servia per donar-li títol al seu primer LP de 1977: My aim is true. “Allison my aim is true, Alison porto bones intencions”. I sí, sembla mentida, però aquesta meravella, que sona actual com de la setmana passada té més de 30 anys. Cançó punyent, descarnada i amb mala bava, Costello mai ha volgut revelar a qui estava dedicada, perquè segons diu “massa coses podrien ser aniquilades”, només ha deixat dit que va sobre decebre a algú. Decepcions i llistes de correus, llistes de classe, noms de nenes i noms de nens. Una col·lecció de cançons amb noms de dóna.

Caroline - Martin Stephenson and the Daintees

Caroline, No - Beach Boys

Cançó construida al alimón entre Brian Wilson i Tony Asher. Com sempre, ¿què hi ha darrera aquests noms de dóna? En aquest cas sembla que una ex novieta del tal Tony Asher que se'n va anar a NY a tallar-se la melena: “Carolina, on va anar a parar la teva llarga melena? On és la noia que vaig coneixer? Com vas poder perdre aquell toc de màgia? Oh Carol, no... ¿qui es va emportar la teva gràcia?”. La ex del Asher era una Caroline, però sembla que també hi havia una Carolina, amiga d'institut del Brian Wilson. Un mateix nom per dos persones, dos llargues ristres de records tristos i melancòlics -bua, bua, bua- que acaben fonent-se en una sola i bonica cançó.

Jezebel - Sade

Jennifer She said – Lloyd Cole & The Commotions

Més cançons de reprimendes, ara Lloyd Cole recriminant amargament la inconstància a una tal Jennifer. Aiiii les Jennifers... ves-t'en fiant de les Jennifers: “that's forever you said, that's forever you said... Jenifer deies que era per sempre, que era per sempre, però has canviat, com el temps -like the weather- i ara plou.”

Mélaine - Brigitte Bardot

Jeane - The Smiths

Jeane va ser la cara B del segón maxis dels Smiths, el This Charming Man del 1983. Una crònica d'un fracàs constatat: “Jeane, ho vam intentar i vam fracasar... Jeane, no estic segur de què és la felicitat però miro els teus ulls i sé que no és allà... Jeane, hi ha gels a la pica on ens banye, així que, ¿com pots dir li llar, si saps que és una tomba? Conserves encara la gràcia, quan endreces la casa, però saps que mai acabarà d'estar neta...”. La portada del maxi era una foto treta de la peli Orfeo de Jean Cocteau del 1949, on Jean Marais es veu reflexat qual narcís en un toll d'aigua, tal com tants adolescents dels 80 i 90 es veiem reflexants en les lletres del Morrissey, el narcisista més recurrente de la ciutat de Manchester -i de fet probablement de tota la geografia musical: un triple joc de miralls per una cançó amb nom de dóna. Per cert, corria el rumor que el nom de la cançó “Jeane” havia inspirat el nom de la banda de britpop dels 90's “Gene”, amb el Marc Rositer fent uns gorgoritos tan emmirallats en els de Mozzer.

Brigitte - Los Planetas

Angela - Jarvis Cocker

Lascívia destemplada, desig en combustió urgents, “Angela, una simfonia inacabada, poesia mòbil, quasi 23 d'edat, despertes el mascle genètic, l'animal que ens crema dins, un pal sec al final d'una branca i una sobreexcitada ma, un gos en zel refregant l'entrecuix a cada tronc d'arbre” Lascívia destemplada, desig irracional, furor animal. Deia Jarvis Cocker en una entrevista: “la lascívia destemplada és una cosa contra la que tracto de lluitar, em sembla que molts tios ho provem. Però sembla que un no se'n pot acabar de desfer mai. Hi ha un museu palenteologic al Jardin des Plantes de Paris. Hi alguna cosa estranya en estar-te allà mirant tot allò: ossos prehistòrics, tota la història de la que tots descendim, i de sobte, passa per allà una tia espectacular remenant les caderes, i tot es torna vermell, la crida de la selva. Algú va deixar dit fa temps que quan amb els anys, la líbido masculina acaba per calmar-se, és com haver-se pogut deslliurar del goril·la que portem dins”. Hum hum, lascívia del divendres nit, libido desfermada regalimant adoquins dels carrers del casc antic. Els membres numeraris de la lògia massònica dels buitres professionals acaben sempre per reconèixer-se entre ells, acehando viernes noche per les barres dels bars del centre, amb la ronxa pàl·lida que deixen els anells matrimonials discretament retirats del dit per desar-lo a la butxaca de darrera el cor. The heart's on fire, mio caro bambino: let's burn the beds, let's blow the minds.

Jackie - Scott Walker

Felicity - Orange Juice

Suzie Q - Clarence Clearwater Revival

Bé, ¿i què dir de les Suzies? Tinc un amic que està enamorat d'una suzie, concretament una GSX 7 i mig. Jo no, jo soc més de Kawasakis. Suzie Q és potser la cançó més coneguda dels Clarence Clearwater Revival, en part per la inclusió a la BSO de Apochalipse Now, però de fet era un vell èxit de R'n'B surenyo i pantanós de Del Hawkins del 1957.

Jacqueline - Franz Ferdinand

July - The Pipettes

Laura - Girls

Ángela - Sr. Chinarro

¿què amaguen les cançons amb títol de nom de dóna? ¿què s'amaga darrera seu? ¿què hi ha de realitat quotidiana de l'autor, i què de ficció? Mascara, careta, plastelina de realitat deformada per agafar alguna forma palpable a cavall dels dos mons... experiències crucials utilitzades pels lletristes com matèria primera per obtenir un outup, en forma d'art en el millor dels casos, o en forma de simple entreteniment -show must go on- en la resta. Allison, Caroline, Jezebel, Melanie, Jennifer, Jeane, Brigitte, Angela, Jackie, Felicity, Suzie, Jacqueline, july, Laura, Ángela... Us estimo tant... (o us odio tant...) “I love you from the bottom of my pencil case I love you in the songs I write and sing Cheap, never cheap I sing the songs til your asleep When you've gone upstairs i'll creep And write it all down Oh Shirley,Oh Debbie, Oh Julie, Oh Jane, Jenifer, Alison, Phillipa, Sue, Deborah, Annabel, too I wrote so many songs about you I forget your name... I love you from the bottom of my pencil case, I love the way you never ask me why I love to write it down each wrinkle on your face And I love you till my fountain pen runs dry. Deep so deep, the number one I hope to reap, Depends upon the tears you weep, so cry lovey cry, cry, cry,cry Oh Cathy, Oh Alison, Oh Phillipa,Oh Sue Jenifer, Alison, Phillipa, Sue, Deborah, Annabel too You made me so much money I wrote this song for you...” No se m'acut millor colofón per aquesta col·lecció de cançons amb nom de dóna que aquesta diatriba humorística dels Beautiful South, la ficcionació de la realitat per escriure cançons i guanyar pasta. Els noms de dóna caient al ritme dels bitllets.

Song for Whoever - The Beautiful South