Estiu 2004, juny

ELS FARSANTS

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud. Els podeu reconèixer pel seu posat greu i responsable. Els farsants cuiden que res no pertorbi la inestable pau social: ja sabeu que amb les coses de menjar no s’hi juga. En el seu honor i en el de ningú mes aquesta edició dels Deliris primaverals es diu "Els Farsants".

With everything to loose- Style Council
Mr red eyes- Beautiful South

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud. Amb les seves ulleres de sol dominen la situació com buitres carronyers fent vols circulars a milers de metres d’alçada. No els intenteu reconèixer pel vestit, no, no ho féssiu mai…com agressius camaleons de presa canvien la seva pell adaptant-la a l’entorn. Gireu-vos, gireu-vos lentament a la vostre esquerra…aha, mocassins de pell, xinos estripats curosament, una senzilla camiseta negre i… ulleres de sol. I més enllà? Dissimuladament, samarreta imperi, tatuatges a l’avantbraç, xandall de la mili i… ulleres de sol. Els farsants son molt bons en la seva feina, ningú no sap si ho són o no, per això cal anar tan alerta. (com dieu? Que els camaleons no us semblen animalons agressius? Pregunteu-ho, pregunteu-ho a les mosques…)

Flamboyant- Pet Shop Boys
Finisterre- Saint Ettienne
Vacaciones- Berlanga

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud, i a les nits recolzen els seus colzes a les barres dels bars de copes en un angle de 45 graus. Miren escrutadors a dreta i esquerra buscant que els ofereix la concurrència. Els farsants prefereixen les corbes sinuoses, les noies dansant amb els braços alçats, les aixelles a l’aire i el cap cot, absortes en la música, amb la cabellera cobrint-los la cara. Els farsants fan girar displicents els gels de la copa, tornen a mirar a esquerra i dreta, senten la música però rarament escolten les paraules, i arribat el moment oloren l’ambient. Molts farsants es treuen els anells un cop l’olor que busquen omple els seus pulmons i la seva voracitat. Altres farsants els deixen a casa. Els farsants, amb el pulmons i la voracitat plena i els anells fora es mouen amb els ulls fits i les aletes nasals afilades. Guardeu-vos, Guardeu-vos molt dels farsants en moviment!.

Loosing my religion- REM
Even Though (The One Before The Last)- Gigolo Aunts
At least that's what you said- Wilco

La penúltima. Aquesta és la d’abans de l’última: qui pot culpar una anima per desitjar quan la nit sembla negre? Es pregunten els Gigolo Aunts: pur preciosisme retòric, diem des d’aquí, ni mes ni menys que el d’aquí. Avui xapem amb les afiladíssimes guitarres de Wilco, tallants com navalles d’afaitar amb les que algú s’ha fet sang rasurant-se per donar més plaer a l’estimat. Sang i plaer, sens dubte una combinació perillosa… Però al cap del carrer, perquè saltem els humans ponts lligats amb cordes? Perquè escalem afiladíssimes glaceres amb grampons (tant tallants com les navalles d’abans)? Perquè comprem cotxes i motos que arriben als 200? Superar límits sol donar plaer, excedir-los de vegades porta sang. Límit, sang i plaer: tres variables per a una equació, la equació de la vida o potser la de la mort. Que cadascú hi posi els seus factors de ponderació, fins i tot els farsants de colzes afilats. I ara, senyors, fins la propera. Cuidin de les seves més perverses temptacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les puguem portar a la pràctica, quan ja no hi puguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…

Primavera 2004, març

PASSIÓ CONTINGUDA

A cavall entre la continguda pasió i el tedi més ocre comencem aquesta nova edició dels deliris. "Passió continguda",mmm… sssi, sembla un bon títol per avui, si…, definitivament "passió continguda. "Passió continguda" per l’esperança de coses noves i excitants, i el "tedi mes ocre" per les coses que sabem que vindran segur i ens aborriran: Bring it on!!!, faci’s la llum, així en el present com en l’avenir…Bring it on

Bring on the night- Sting

Eren quatre o cinc noies la mar de trempades, que dançaven langidament al so de ritmes continguts. Movien els seus cossos de manera que no hi havia dubte de les intencions que amagaven aquells moviments. Sinuosos? Incitants? Sudorosos? Al Bernet, en veure-les dançar li va venir una imatge d’habitació fosca amb la moqueta barata enganxifosa. Més tard, a la matinada, es van separar a la vora d’un semàfor, cadascú per la seva banda, elles contant encara els bitllets.

The look of love- Burt Bachara
All the working girls- Pernice Brothers

I si, es cert, de nits els pots sentir somicar: son els que estan sols. Quan condueixes de nit, condueixes més ràpid. Potser és per no sentir-los, als que estan sols. Però has de tenir un do especial, has de tenir una orella molt fina.

Un actor mejicano- La Buena Vida

Amb una consistent incoherencia avancem en aquesta edició d’avuí. Amb vacilant fermesa fem camí, escoltem cançons i diem coses. Les coses que diem no tenen massa sentit, però les cançons…ai les cançons! algunes són tan meravelloses que fan empalidir.
Visquin les cançons d’arrebatadora intensitat!
Visquin les cançons de sensibilitat accelerada!!

Ven esta noche- Primordiales
Tinku Man- Cool Jerks
Basta ya- Flechazos

Es desesperançador esperar per a res. Desgraciadament ja la semàntica d’"esperar" denota incertesa. Bonica paraula…que seria de la nostre evolució sense el nostre amic, el Sr. Interrogant?

Sapori di sale- Gino Paoli
Sapore di mare- Tonino Carotone
Gianni Bugno Wheels (TRAMWAY)

Quan falten menys de deu minuts per xapar, ja fa una estoneta que ens hem instalat en aquesta còmoda i disciplent situació de contemplar coses boniques sense més, sense comprometren’s, engullits per l’estètica, l’aparença i la fàcil complaença, però en fi, això és el que hi ha. Alguns exemples d’aquesta insulsa parrafada poden ser:

conversazione (MALABELLA)
metti una sera a cena (MALABELLA)

Senyors, fins la propera, cuidin de les seves més perverses tentacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les poguem portar a la pràctica, quan ja no hi poguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…