Tardor 2005, 26 d’octubre

Back to Clasics

Menina Moça- Stan Getz

Amics, benvinguts a una nova edició del Jardi del Manicomi, al 99.8 FM, Punt sis camp.
Senyors la cosa esta xunga: El President està per tancar-lo amb nosaltres aquí al Jardi del Manicomi, els nostres polítics, seguint la consigna de "follow the leader", l’imiten sense excepció, descarats ells. l’Estatut partirà el Regne d’Espanya en 17 troços, això diuen. La directiva del club avança impertorbable cagada rera cagada, les guerrilles civils s’estenen per doquier, arribant fins a la blogosfera.

Davant aquest panorama tan catastrofista aquí al Jardí del Manicòmi hem optat per a seguir la màxima que diu "En tiempos de desazon, no hacer mudanza" que traduït del castellano viejo vol dir: quieto to’ qijqui que ‘ta la cosa mu xunga. Aquesta bonica màxima l’hem interpretada per a la edició d’avuí amb el següent títol: Back to Classics. I ja posats ens hem preguntat a nosaltres mateixos ¿quin collons de música hi pot lligar amb aquest títol? La resposta: buscarem solaz i reposo amb el classics de ayer y anteayer, del palo 50’s standards, jazz, bossa i soul.

Bon profit!

Samba da Rosa- Vinicius de Moraes i Toquinho

En la meva modesta opinió, si hi ha una canço que reflexi l’estat de felicitat ideal, és aquesta que sentirem ara, fins i tot per davant de la noia d’ipanema, (que encara esta viva i guapíssima a la seva edat segons vaig llegir). La noi d’ipanema l’ha cantat tanta gent que quasi se t’empana al cap. Estas a la sala d’espera del dentista i alli sona, amb la vomitiva versió aviolinada, perpetrada per la Royal Philarmonic Orchestra, i penses ¿a quin inmens capullo se l’hauria d’empalar amb un Airbus A110 calentat al rojo vivo?. No, jo personalment prefereixo aquesta "Tarde em Itapoá", i en particular amb aquesta versió dels mítics concerts "en viu a l’estudi" del café La Fusa de Buenos Aires. Com diu Vinicius:

"tarde en Itapoá es una curiosa canción, la hicimos Toquinho y yo en una tarde de total vagabundaje por esta maravillosa playa de Bahía, que ya fue celebrada por el gran Caymmi en una cancion inmortal que ustedes probablemente conoceran. Es una cancion que habla de un dia, de una tarde en que paseamos Toquinho y yo por esta playa en shortes de baño, chupando una cachaçita, si, a veces beviendo una agua de coco y despues, con la mirada perdida en el encuentro de cielo y mar, bien despacito …. parece que sentimos toda la tierra rodar"

Tota una declaració de principis.

Tarde em Itapoá- Vinicius de Moraes i Toquinho

Dynasty- Stan Getz

Happy little sunbeam- Chet Baker

Veient la foto del disc, diriem que quan li van fer, ja havia estrenat la dentadura postissa. Va ser una matinada, quan un cambrer va entrar a la habitació i es va trobar el pobre Chet Baker demacrat per terra, amb la boca partida. Un accident de treball, van dir. En realitat es veu que feia temps tenia problemes de liquidesa per afrontar l’endeutament a curt de proveidors. De proveidors de drogues, vull dir. Ara bé, amb la dentadura postissa nova, ja veieu, va seguir tocant la trompeta de collons.

Sweet Lorraine- Chet Baker

I wanna be loved by you- Marilyn Monroe

On the Sunny Side of Street- Frank Sinatra

Destination Moon- Dinah Washington

Ehem, per dir algo, recordeu que a internet hi ha penjades totes les edicions del Jardi del Manicomi, a eljardidelmanicomi.blogspot.com, o entrant per Puntsiscamp.com a la pestanya d’enllaços. Hi trobareu totes les cançons que han sonat i a més com regal de la casa hi podeu postejar tots els vomitius insults que us passin per les vostres ments espatllades. No hi ha censures. També podeu postejar les vostres peticions, que seran puntual i degudament passades pel forro dels guibols.

Mad about the boy- Dinah Washington 1

A taste of honey- Lena Lorne 7

Senyors, després d’aquestes desgarradores i tristíssimes històries d’amor desesperat ha arribat el moment d’agraïr al creador omnipotent poder sentir les petites joies que venen ara: Tots genuflexos abans de començar a ballar en quant sonin aquesta im-pre-sio-nant col·lecció de meravelles: Fins i tot ofegats en dos pams de merda hi ha moments que el cel s’obre!

Lay this bourdon down- Mary Love

Baby Love- Diana Ross & the Supremes

Heat Wawe- Martha Reeves & the Vandellas

Mother Dear- Diana Ross & the Supremes

In my Lonely Room- Martha Reeves & the Vandellas

Baby Do the Philly Dog- Olympics

Buf, i per recuperar-se del subidon, un piquito per desenganxar-se mes de trankis.

Make me Yours- Betty Swann

Everything is good about you- Diana Ross & the Supremes

Això de posar clàssics està molt bé, vesteix molt, no? com d’enteradillo enrrotllat, no? el que passa que té un problema, les cançons aquestes no van més enllà dels 2 minuts, i quan et descuides, zas, ja has d’entrar la següent. Així que no et pots distreure tant llegint revistes de noies rialleres amb poca roba. Nxt, nxt…la pròxima setmana tota de rock progressiu dels 70’s: cançons de 10 minuts i a cascar-la.

Laughing Boy- Mary Welles

I per na’xapant, el consell de sempre: en la mesura que pogueu, passegeu-vos pel cantó fosc de les vostres més profundes tentacions, caieu-hi, tan li fa si de quatre grapes, fent el missionero, o en la vostra postura preferida. Altrament us pot passar que un bon dia , hops! Les vostres més fosques tentacions han desaparegut de sobte, gone, desvanesidas, així plof!. I aleshores, ¿què?, ¿com hi caureu?. Feina feta no hi ha destorb, senyors....En fi, aquí sempre hi ha hagut poc peix, poc talent, poca xixa, però la poca que hi pogués haver ara si que l’hem venut tota